Ua naua web deth Conselh Generau d’Aran facilite tota era informacion sus er aranés – Verònica Barès Moga

Autora: Nuria Puyol Tamarit

D’a on ven er aranés? Guaire gent lo parle? A on se pòt apréner? A on pogui trobar un traductor o ua traductora d’aranés? Aguestes son qüestions freqüentes qu’an ua responsa ena naua web der aranés.

Eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran considerèc prioritari en 2022 qu’er aranés, lengua pròpia dera Val d’Aran, auesse un espaci web exclusiu, un lòc especific a on se recuelhesse tota era informacion possibla sus era lengua, un espaci a on eth visitant pogue trobar informacion sus eth marc legau, sus es corsi d’aranés, publicacions, recorsi entar aprenedissatge, hèr consultes lingüistiques, etc. Aguest projècte, nomentat “web der aranés”, vedec atau era lum en març de 2023. Era sindica d’Aran, Maria Vergés, ac explicaue damb aguestes paraules eth dia dera presentacion:Llegeix més »

La defensa del euskera en la encrucijada: retos y oportunidades para los derechos lingüísticos en el País Vasco – Leixuri Urrutia Pujana, Iñigo Urrutia Libarona

Autora: Edurne TX. Font: Unsplash

La situación del euskera en el contexto actual plantea una serie de interrogantes que exigen un análisis profundo y una respuesta estructural desde todas las instancias de la sociedad. Las recientes sentencias del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco (TSJPV), entre las que se incluye el llamado “caso Uliazpi”, nos ofrecen la oportunidad para reflexionar sobre la normalización del euskera en la Administración pública y, por ende, en la vida cotidiana de la ciudadanía.

Llegeix més »

A propósito del libro No me gusta cómo hablas (o más bien no me gustas tú). Crítica de la discriminación lingüística, de María del Carmen Méndez Santos – Jaime Altuna Ramírez

Font: Unsplash. Autoria: Alexander Grey

Aunque parezca paradójico, se habla más bien poco de la discriminación relacionada con el habla. La discriminación lingüística sigue siendo un debate silenciado fuera de los ámbitos especializados en lingüística o sociolingüística. Ante este panorama, el libro recién publicado No me gusta cómo hablas (o más bien no me gustas tú). Crítica de la discriminación lingüística de María del Carmen Méndez Santos consigue romper ese silencio y nos ofrece una buena oportunidad para reflexionar sobre las ideologías lingüísticas asociadas a las diferentes formas de hablar. Partiendo del análisis sociolingüístico, Méndez Santos trata de cuestionar los prejuicios y juicios basados en las lenguas y sus usos. Muestra que tras estas valoraciones sociales sobre la forma de hablar de las personas o grupos se esconden relaciones de poder e injusticias que vienen de mucho tiempo atrás, pero que siguen estando muy presentes en el día a día.Llegeix més »

El blog marxa de vacances!

Imatge decorativa
Autor: Ben White. Font: Unsplash

Ja arriba l’agost i, com és habitual, al blog de la Revista de Llengua i Dret farem vacances. És moment, doncs, de mirar enrere i fer balanç del primer semestre (i escaig) del 2024. Començarem per una notícia recent: la publicació del número 81 de la Revista, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades i amb articles, notes, cròniques de legislació i recensions molt interessants. Us el recomanem!

Llegeix més »

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la sol·licitud d’imposar un 25 % de càrrega lectiva en castellà – Maria Ballester Cardell

Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears
Font: José Luis Filpo Cabana, CC BY 3.0, via Wikimedia Commons

Com ja s’apunta des de la Crònica legislativa de les Illes Balears del segon semestre de 2021, d’uns anys ençà s’ha activat la via judicial per exigir que els centres de les Balears imparteixin el 25 % de les matèries en castellà en l’ensenyament no universitari. Aquesta iniciativa s’enceta, en un primer moment, a partir d’una campanya de l’associació de professors PLIS Educación i Societat Civil Balear en la qual s’assegura que a les Illes “la immersió obligatòria en català no només és un abús de poder, sinó un despropòsit pedagògic”. Així mateix, es manifesta que el model del 25 % d’ensenyament en castellà, establert per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i confirmat pel Tribunal Suprem,[i] és extrapolable a tots els territoris de l’Estat amb llengua pròpia oficial. Per això, s’anima i es dona suport a les famílies perquè exigeixin a l’Administració educativa que compleixi també a les Illes Balears amb aquell mínim de les assignatures en castellà, incloent-hi matèries troncals. En paral·lel, i per la via política, durant la tramitació del Projecte de llei d’educació els grups parlamentaris de l’oposició introdueixen en el debat, sense èxit, la qüestió de la lliure elecció de llengua per part de les famílies i l’exigència que la norma garanteixi un percentatge mínim de càrrega lectiva en castellà, apel·lant també a la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Llegeix més »