Quins canvis comporta la Llei de la llengua pròpia i oficial d’Andorra? – Maria Cucurull Canyelles

Font: pixabay; autoria: jorono

Més de vint anys després de l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, de 16 de desembre de 1999, el dia 25 d’abril de 2024 es va aprovar la Llei de la llengua pròpia i oficial al Consell General d’Andorra per una majoria molt àmplia: 25 vots a favor i 3 en contra. El Projecte de llei va entrar a tràmit parlamentari el mes de setembre passat i el procés de negociació s’ha allargat més del que és habitual. Normalment, dura uns quatre mesos i en aquest cas s’ha dilatat fins a nou mesos. El fet és que en un inici les diferents formacions tenien punts de vista molt allunyats i s’ha hagut de treballar per trobar un consens.[i] Per tant, podem dir que aquesta Llei és una fita important i ambiciosa.Llegeix més »

Les febleses del Pla de lliure elecció de llengua aprovat a partir d’un fals pretext i de la idea tergiversada de llibertat – Maria Ballester Cardell
Professora titular (acreditada) de dret constitucional, Universitat de les Illes Balears

Manifestació
Font: Obra Cultural Balear

Com ja s’apunta en la crònica legislativa del primer semestre de 2023, el canvi de cicle polític a les Illes Balears, amb nova majoria conservadora al Parlament i el pacte de govern entre el Partit Popular i Vox, afecta de ple la situació legal del català. No debades, l’acord de governabilitat apunta a un replantejament de la política lingüística desenvolupada a les dues darreres legislatures i fixa uns principis programàtics encaminats a minvar la presència del català en les institucions, en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública i en l’àmbit de l’ensenyament.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 81, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà el pròxim mes de juny el número 81 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades, amb una introducció i quatre articles. El número també inclourà tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; tres notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions finals.

Llegeix més »

Las consecuencias de la confusa doctrina constitucional sobre el “equilibrio inexcusable” entre las lenguas oficiales: a propósito de la STC 85/2023, de 5 de julio – Xabier Arzoz Santisteban

Autor: Josu Chavarri, Irekia-Gobierno Abierto; Font: Wikimedia Commons

En la STC 85/2023, de 5 de julio, el Tribunal Constitucional declaró inconstitucional y nulo el inciso del artículo 6.2 de la Ley del Parlamento Vasco 2/2016, de 7 de abril, de Instituciones Locales de Euskadi que facultaba a las entidades locales para acordar el uso institucional interno del euskera “siempre que no se lesionen los derechos de ningún miembro de la entidad local que pueda alegar válidamente el desconocimiento del euskera”. El precepto se aplicaba en el ámbito interno de las entidades locales (concretamente a la redacción en euskera de las convocatorias, órdenes del día, mociones, votos particulares, propuestas de acuerdo, dictámenes de las comisiones informativas, acuerdos y actas de los órganos de las entidades locales) y solo a los miembros de la entidad local, no a los vecinos o particulares en general.Llegeix més »

Quines són les necessitats i els coneixements lingüístics dels metges a Catalunya? – Jordi Aligué

(Font: Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Conèixer quins són els coneixements i hàbits lingüístics dels metges i metgesses que exerceixen a Catalunya, així com les seves necessitats i actituds en relació amb la formació i l’aprenentatge de la llengua catalana, ha estat l’objectiu de l’enquesta que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va realitzar fa uns mesos entre els col·legiats de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Identificar les necessitats és imprescindible per adequar l’oferta formativa adreçada al col·lectiu mèdic, sempre amb l’objectiu final de millorar la qualitat de l’assistència sanitària. La mostra estava formada per un total de 1.313 metges i metgesses: el 58,6 % procedent de Barcelona, el 20,8 % de Girona, el 14,6 % de Tarragona i el 6 % de Lleida.Llegeix més »