Categoria: dret lingüístic

El perfil lingüístico del Uruguay: el español lengua oficial de facto y el portuñol un debe en términos de derecho – Yliana V. Rodríguez y Carla Custodio

eapc1 comentari
Autor: hernansuarez28 Font: Pixabay

Uruguay, ubicado en la región sur de América del Sur, es reconocido por su estabilidad política, su compromiso con los derechos humanos y su sistema legal progresista. A lo largo de los años, el país ha realizado avances significativos en materia legislativa, promoviendo la igualdad y el estado de derecho. En términos de avances legislativos, Uruguay ha adoptado una serie de leyes de avanzada que reflejan su compromiso con la justicia social.

A modo de ejemplo: la poetisa Delmira Agustini hizo uso del derecho al divorcio por sola voluntad de la mujer en 1913; en 1927, las mujeres uruguayas ejercieron el voto por primera vez, convirtiéndose en el primer voto femenino en Sudamérica, y en 2013 el país se convirtió en el primero en América Latina en legalizar el matrimonio entre personas del mismo sexo, marcando un hito en la lucha por los derechos LGBTQ+ en la región. Además, Uruguay ha implementado políticas y leyes orientadas a promover la igualdad de género y combatir la violencia doméstica y de género. La Ley integral para prevenir, sancionar y erradicar la violencia de género, aprobada en 2002, establece mecanismos para evitar y erradicar la violencia contra las mujeres, incluyendo la creación de servicios de apoyo y protección para las víctimas.Llegeix més »

Deu recomanacions per Sant Jordi del blog de la Revista de Llengua i Dret

eapcDeixa un comentari

Després de les vacances de Pasqua i a les envistes de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, ja és a tocar de nou la diada de Sant Jordi. La festa de la rosa i del llibre que ens brinda una oportunitat perfecta per celebrar l’arribada de la primavera i, alhora, la vitalitat de la llengua i la literatura catalanes. Com ja comença a ser costum, el blog de l’RLD ens sumem a la diada amb deu recomanacions de lectures d’aparició recent (totes han estat publicades entre 2023 i 2024) i que tracten, de manera més o menys directa, temes d’interès per a la Revista de Llengua i Dret i les seccions que integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.

Enguany, la diada arriba en un moment difícil per a les polítiques lingüístiques a favor del català a les Illes Balears i al País Valencià, on es comencen a materialitzar algunes mesures regressives, i en el cas de Catalunya, enmig d’un cert debat sobre l’estatus que hauria de tenir la política lingüística en el futur govern de la Generalitat.

En aquest context, i com és habitual, entre la selecció hi destaquen obres que reflexionen sobre la situació de la llengua catalana i sobre les mesures per afavorir-ne el coneixement i l’ús. També s’hi inclouen, però, mirades a la diversitat lingüística en el pla global, als nous parlants de llengües minoritzades i als drets lingüístics de les comunitats indígenes. Completen la selecció una obra sobre la comunicació i la desigualtat de gènere, un volum sobre terminologia i un llibre col·lectiu que destaca les sortides professionals existents en la intersecció entre la lingüística i l’àmbit jurídic, entre altres aplicacions de les ciències del llenguatge. Una tria diversa des del punt de vista temàtic, lingüístic i del to (més acadèmic o més divulgatiu), però sempre amb un fil comú: el lligam entre llengües, societats i dret.

Aprofitem aquestes ratlles introductòries per donar les gràcies a tots els professionals i els investigadors que, amb la seva col·laboració desinteressada, fan possible l’existència del blog de la Revista de Llengua i Dret. Un espai de publicació setmanal que, de manera modesta, considerem que contribueix a mantenir oberta una conversa al voltant de la “llengua del dret” i del “dret a la llengua”, als territoris de llengua catalana i més enllà.

Per a totes les persones que ens llegiu: que tingueu una excel·lent diada de Sant Jordi!

Llegeix més »

Els efectes socioeconòmics del coneixement de llengües i de les polítiques lingüístiques a Catalunya – Antonio Di Paolo

eapc2 comentaris
XV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia (Tortosa)
Font: CICAC

El passat 15 de març vaig tenir ocasió de donar a conèixer els resultats de la meva recerca sobre l’economia de la llengua per al cas de Catalunya en el marc de la XV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, organitzada per la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa i amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La jornada es va centrar en la rellevància i la necessitat dels incentius econòmics per estimular l’ús del català en l’àmbit de la justícia a Catalunya. En aquesta entrada, us presento un resum dels elements principals de la meva ponència.

Durant les darreres dècades els economistes han manifestat un interès creixent en la relació entre llengua i resultats socioeconòmics, fet que resulta en un nombre cada vegada més gran d’estudis científics que, de manera general, tracten aquesta relació (Aparicio-Fenoll i Di Paolo, 2023). A què es deu aquest interès? En primer lloc, es pot considerar que els coneixements lingüístics representen un factor de capital humà que genera un impacte positiu en els resultats laborals, així com en altres aspectes socials. En segon lloc, les habilitats lingüístiques poden tenir impactes econòmics positius fins i tot si no es fan servir de manera directa dins de l’àmbit laboral, atès que poden representar senyals positius d’altres capacitats des de la perspectiva dels empresaris. En tercer lloc, el multilingüisme s’associa amb millores en diferents aspectes cognitius, que poden incrementar la productivitat individual.

Llegeix més »

El Tribunal Constitucional s’haurà de pronunciar sobre el principi de no regressió dels drets lingüístics en l’àmbit de la sanitat pública – Maria Ballester Cardell

eapc1 comentari
Autor: Luis Melendez; Font: Unsplash

De tots és conegut que a les Illes Balears, durant les dues legislatures anteriors (2015-2019 i 2019-2023), el Govern de coalició va intentar, sense gaire èxit, establir un sistema suficientment flexible i progressiu per donar compliment al manament legal de recuperar el requisit de capacitació lingüística també en l’àmbit de la sanitat pública. La difícil gestació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, a causa de la seva anul·lació judicial amb les Sentències 14/2020 i 15/2020, de 16 de gener, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), confirmades pel Tribunal Suprem l’any 2022, i l’aplicació quasi de forma general de l’exempció del requisit previst a la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, en les convocatòries per cobrir places en el Servei de Salut, són una bona mostra de la dificultat d’articular un model adient per assegurar la necessària capacitació lingüística dels professionals sanitaris, imprescindible per garantir els drets lingüístics dels usuaris del Servei de Salut públic. Durant tot aquell temps, tant el Partit Popular com VOX mantingueren, com a part principal del seu argumentari, la necessitat de suprimir l’exigència de coneixements de català a la sanitat per considerar-la un element excloent i dissuasiu en el procés de captació i fidelització dels professionals sanitaris.

Llegeix més »

Com garantir la preferència lingüística en el procediment sancionador – Lluís J. Segura Ginard

eapcDeixa un comentari
Font: Unsplash. Autoria: Volodymyr Hryshchenko

Les normes que regulen el dret d’opció lingüística que els ciutadans poden exercir davant les administracions públiques no preveuen regles concretes per al cas en què una notificació no respecti la preferència per una llengua oficial o una altra manifestada per la persona interessada en un procediment administratiu. És per això que l’aparició recent d’una garantia normativa de la preferència lingüística és mereixedora d’atenció i convida a plantejar algunes idees per a un debat més ampli i detingut.

El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar un nou Reglament del procediment sancionador de l’Administració de la Comunitat Autònoma mitjançant el Decret 1/2024, de 5 de gener (BOIB, núm. 4, 06.01.2024), i posa fi així a una llarga tramitació iniciada en la legislatura anterior. Anem, doncs, a l’article 5 d’aquest Reglament i diguem, en primer lloc, que l’apartat 2 disposa el següent:

A fi de proporcionar al procediment les màximes garanties, s’ha de facilitar a les persones presumptament responsables, amb mesures adequades, l’exercici dels drets següents: […] m) El dret a usar qualsevol de les llengües oficials a la comunitat autònoma i a rebre resposta en la llengua oficial escollida quan se sol·liciti.Llegeix més »