L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 82 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre llenguatge planer i comunicació clara, amb una introducció i set articles acadèmics. El número també inclourà quatre articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; un article a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; cinc notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions.Llegeix més »
Categoria: llengua
Resum de la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública” – Anna Arnall
El 27 de setembre passat va tenir lloc la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”, que va organitzar la Revista de Llengua i Dret a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i que podeu recuperar al canal de YouTube de l’Escola.
La comunicació clara és la nova denominació utilitzada per fer referència al moviment internacional nascut els anys 70 que té com a objectiu principal impulsar el dret a comprendre documents. La comunicació clara pren una rellevància especial en l’àmbit de l’Administració pública i en les comunicacions que aquesta adreça a la ciutadania, perquè afavoreix tant el compliment dels drets i deures que afecten la ciutadania com la facilitat a l’hora de fer tràmits administratius.
Obtenir el C1 de valencià, tràmit ràpid i sense haver de demostrar-ne el coneixement – Alfons Esteve i Alícia Martí-Climent
Fa poc el PP i Vox van aprovar en les Corts Valencianes una llei d’educació a la seua mida, anomenada significativament “de llibertat educativa”: la Llei 1/2024, de 27 de juny, per la qual es regula la llibertat educativa. Amb aquesta llei es posa a votació en cada centre la llengua de la docència i s’estableix indissimuladament l’objectiu de restringir al màxim l’ensenyament de la llengua pròpia. I una de les mesures estel·lars que inclou és la concessió del nivell C1 de valencià a tot l’alumnat que en aquesta matèria haja obtingut una nota igual o superior a un 7 en els cursos de batxillerat o en les proves d’accés a la universitat (article 16.2 de la Llei). Doncs ara aquesta mesura s’ha fet efectiva mitjançant una Resolució de 26 de setembre de 2024, de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i, a més, amb caràcter retroactiu des del curs 2009-2010 (disposició transitòria tercera de la Llei).
Aquesta decisió, com moltes altres de la llei, no té la més mínima justificació ni en el preàmbul ni en l’articulat. De fet, en el preàmbul ni s’esmenta el motiu d’aquest reconeixement. Només justifiquen, en la disposició transitòria tercera, el moment des que es fa el reconeixement i que fixen “a partir de l’ordenació acadèmica establerta en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació”.
L’educació plurilingüe que necessitem. Ressenya de Pascual i Granell, Vicent. (2023). Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC) en un context de minorització lingüística. De la teoria a la pràctica. Octaedro – Jordi M. Antolí
Al mes de desembre de 2023 va veure la llum Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC) en un context de minorització lingüística. De la teoria a la pràctica, el darrer llibre del pedagog Vicent Pascual i Granell, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre compta amb un pròleg del professor de la Universitat d’Alacant Josep M. Baldaquí. Aquest volum ha estat publicat per l’editorial Octaedro, dins de la col·lecció “Horitzons Universitat”, i s’ofereix en versió electrònica gratuïta al web de la mateixa editorial. La publicació ha estat possible gràcies al suport de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat d’Alacant.
DIVERSILING: aprenentatge i compromís envers la diversitat lingüística i cultural – Mònica Pereña
“Ens podem malentendre usant la mateixa llengua i ens podem comunicar usant llengües diferents. Tot depèn de si existeix o no un projecte d’entesa que vagi més enllà del llenguatge.”
Aquesta citació de l’obra La selva del lenguaje del professor José Antonio Marina, ens introdueix al projecte DIVERSILING, impulsat per les professores de Lingüística General de la Universitat de Salamanca Carla Amorós i Natividad Hernández, amb la finalitat de donar visibilitat a la diversitat lingüística mundial i naturalitzar el multilingüisme de les societats. El projecte pretén conscienciar l’estudiantat de la Universitat de la Salamanca i la societat castellanolleonesa sobre el valor de la riquesa lingüística i cultural del món i, mostrant que la coexistència de diverses llengües és la norma a la majoria de continents, regions i parlants del planeta, emfatitzar els beneficis del multilingüisme i de l’heterogeneïtat lingüística i cultural (totes les llengües són el resultat de la capacitat cognitiva de l’espècie humana), i contribuir a l’erradicació de mites i prejudicis lingüístics.