En una societat en què conviuen un grup lingüístic majoritari i un grup lingüístic minoritari o minoritzat, és just aplicar polítiques lingüístiques “coercitives” que tinguin com a objectiu promocionar la llengua minoritària o minoritzada?[i] Per exemple, és just obligar els membres del grup lingüístic majoritari a estudiar en la llengua minoritzada? O és just obligar-los a acreditar un cert nivell d’aquesta llengua per a poder ser treballadors públics? Totes aquestes preguntes esdevenen especialment controvertides quan es plantegen en societats liberals en què, degut a una bilingüització del grup lingüístic minoritzat, la comunicació entre la majoria i la minoria nacional ja és possible en la llengua majoritària.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 82 de la 
El 27 de setembre passat va tenir lloc la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”, que va organitzar la Revista de Llengua i Dret a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i que podeu recuperar al