Categoria: llengua

Deu recomanacions per Sant Jordi del blog de la Revista de Llengua i Dret

eapcDeixa un comentari

Després de les vacances de Pasqua i a les envistes de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, ja és a tocar de nou la diada de Sant Jordi. La festa de la rosa i del llibre que ens brinda una oportunitat perfecta per celebrar l’arribada de la primavera i, alhora, la vitalitat de la llengua i la literatura catalanes. Com ja comença a ser costum, el blog de l’RLD ens sumem a la diada amb deu recomanacions de lectures d’aparició recent (totes han estat publicades entre 2023 i 2024) i que tracten, de manera més o menys directa, temes d’interès per a la Revista de Llengua i Dret i les seccions que integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.

Enguany, la diada arriba en un moment difícil per a les polítiques lingüístiques a favor del català a les Illes Balears i al País Valencià, on es comencen a materialitzar algunes mesures regressives, i en el cas de Catalunya, enmig d’un cert debat sobre l’estatus que hauria de tenir la política lingüística en el futur govern de la Generalitat.

En aquest context, i com és habitual, entre la selecció hi destaquen obres que reflexionen sobre la situació de la llengua catalana i sobre les mesures per afavorir-ne el coneixement i l’ús. També s’hi inclouen, però, mirades a la diversitat lingüística en el pla global, als nous parlants de llengües minoritzades i als drets lingüístics de les comunitats indígenes. Completen la selecció una obra sobre la comunicació i la desigualtat de gènere, un volum sobre terminologia i un llibre col·lectiu que destaca les sortides professionals existents en la intersecció entre la lingüística i l’àmbit jurídic, entre altres aplicacions de les ciències del llenguatge. Una tria diversa des del punt de vista temàtic, lingüístic i del to (més acadèmic o més divulgatiu), però sempre amb un fil comú: el lligam entre llengües, societats i dret.

Aprofitem aquestes ratlles introductòries per donar les gràcies a tots els professionals i els investigadors que, amb la seva col·laboració desinteressada, fan possible l’existència del blog de la Revista de Llengua i Dret. Un espai de publicació setmanal que, de manera modesta, considerem que contribueix a mantenir oberta una conversa al voltant de la “llengua del dret” i del “dret a la llengua”, als territoris de llengua catalana i més enllà.

Per a totes les persones que ens llegiu: que tingueu una excel·lent diada de Sant Jordi!

Llegeix més »

Anónimos y plagiadores bajo la lupa – Mireia Hernández

eapcDeixa un comentari
Autor: Andrys. Font: Pixabay

En la antigüedad, se corroboraba la autenticidad de un documento basándose en la veracidad de su contenido y en el testimonio de los testigos; de hecho, el alegato de un reputado ciudadano romano llevaba al traste las intenciones de cualquier delincuente; tanto es así, que la oratoria ciceroniana convenció al auditorio que, indudablemente, Catilina sí era un conspirador. Y aquella acusación le valió al orador una fama inigualable, alcanzando el título de Pater patriae. Pero no siempre la palabra era fiable ni las prebendas del testigo, suficientes. Se requerían lacres en la misiva real y un sello de un león rampante junto a la rúbrica para dar fe que su contenido era veraz. Pero aquellos precintos también podían ser manipulados, de ahí que la tarea de los expertos en caligrafía fue, desde tiempos inmemorables, confirmar que un documento pertenecía o no al sujeto cuya autoría se presumía.Llegeix més »

Qui parla i qui calla, però… qui silencia? Recensió de Yúfera, Irene (ed.), Montolío, Estrella, i Rosado, Elisa. (2023). Qui parla i qui calla: Comunicació i (des)igualtat entre dones i homes. Eumo Editorial – Daniel Amarelo

eapc1 comentari
Autoria: Miles Peacock. Font: Unsplash

La Universitat de Barcelona “rebutja”, “renuncia”, “prohibeix” el llenguatge inclusiu per “tornar”, “per fi”, al masculí genèric, llegeixo aquests dies a la premsa digital. La polèmica respon a la Instrucció 1/2023, de 27 de juliol, de la UB sobre l’ús del llenguatge inclusiu en les disposicions normatives, que ha provocat alguns conflictes dins de la comunitat acadèmica i social. Un cop més, veiem la disputa sobre la normativitat, allò que José del Valle (2018) va anomenar “la política de la incomodidad”. Durant els darrers anys, els debats sobre llenguatge inclusiu han estat marcats, paradoxalment, per una normativitat excloent. A una mena de preocupació per la puresa de la llengua i la seva necessària estandardització s’hi afegeix la preocupació per la creació d’una norma inclusiva, no binària, neutra i d’indicacions tancades que la facin materialitzar. A favor o en contra de les intervencions antimasculinistes en el llenguatge, les veus més centrals en aquest debat són habitualment les menys perifèriques (és molt comú llegir sobre llenguatge inclusiu amb la total absència de persones no binàries o considerar que tot el llenguatge inclusiu es correspon amb guies universitàries, per exemple). En aquest sentit, els debats sobre llengua i gènere presenten una totalització sobre el binarisme home vs. dona i sobre la qüestió del codi lingüístic (especialment morfemes i expressions lexicals) que s’allunyen de la manera en què els éssers humans ens comuniquem la major part de les vegades. La necessitat d’un estàndard –vull dir, el pensament constant, correctiu, sobre la gramàtica– moltes vegades no dona un espai a la comunicació oral, sobretot a la informal, un focus important si volem tractar qüestions de llengua i gènere. L’aposta pel llenguatge inclusiu i no binari és una qüestió de glotopolítica, sociolingüística crítica i ètica, no (només) gramatical.

Llegeix més »

Saberes, lengua, feminismo: una posible crónica – Onintza Legorburu Larrea y Jone M. Hernández García

eapc1 comentari
Font: Unsplash. Autoria: Miguel Bruna

Una especie de inercia nos empuja a pensar que la lengua es un elemento al margen de los debates sobre género y feminismo. Así, si alguien piensa en modos de acabar con las desigualdades de género o desterrar estereotipos de género, es probable que la atención a la lengua no figure entre las prioridades. Igualmente, en contextos en los que existe una lengua minorizada no es habitual que el activismo (socio)lingüístico busque colaboración con el feminismo. De hecho, si quienes firmamos este texto, hablantes de euskara e investigadoras interesadas en su proceso de revitalización, tuviéramos que contar los foros en los que –en los últimos cuarenta años– lengua (euskara) y feminismo han ocupado el centro de la reflexión, es probable que no necesitáramos más que los dedos de una mano. Pero las ausencias no tienen por qué ser sinónimo de falta de relevancia, es más, pueden ser un indicador de todo lo contrario. No en vano, el conocimiento feminista tiene ya una larga experiencia desentrañando silencios e invisibilidades.Llegeix més »

Iniciatives valentes i estimulants per millorar la comunicació tributària – Marc Bayés Gil i Fernando Polanco-Martínez

eapcDeixa un comentari
Autoria: John Schnobrich. Font: Unsplash

Les jornades “Comunicació tributària clara. Una aproximació interdisciplinària”, celebrades a Barcelona els dies 22 i 23 de novembre de 2023, van constituir una fita en el camp de la comunicació tributària nacional i internacional. Va ser la primera vegada que es van reunir acadèmics i professionals d’institucions públiques i organitzacions privades per abordar l’anàlisi de la qualitat de la comunicació tributària des d’una perspectiva interdisciplinària i interinstitucional. L’objectiu d’aquesta manera de treballar conjunta va ser aportar solucions orientades a millorar l’eficiència dels processos tributaris, a enfortir les relacions de confiança entre les administracions tributàries i els contribuents i a situar la ciutadania en el centre de tota comunicació per facilitar-li les interaccions amb l’Administració.Llegeix més »