Contribucions del Diccionari de la mediació a l’abecé dels ADR – Maria Navas i Aura Esther Vilalta

Autoria: Yagi Studio. Font: Unsplash

Els éssers humans som éssers socials que ens necessitem els uns als altres per viure i, de vegades, també per sobreviure. Com a éssers relacionals, la convivència és inherent a la nostra condició humana i la comunicació esdevé una necessitat bàsica. Sembla que aquesta necessitat, derivada del nostre caràcter gregari, és, precisament, la que ens va diferenciar dels grans primats i va propiciar el desenvolupament del llenguatge en els humans.

Tots sabem que les relacions humanes ens permeten crear connexions emocionalment significatives, desenvolupar habilitats socials i trobar un sentit de pertinença i suport en la nostra vida. No podem ignorar, però, que igualment tots hem experimentat que la interacció dels uns amb els altres malauradament també pot ser una font de conflictes quan es fan prevaler les diferències i els interessos personals, quan hi ha falta de flexibilitat o desequilibri de poder, o quan la comunicació és deficient.Llegeix més »

Criminalística i ciències forenses – Elisabeth Casademont i Dolors Montes

Autoria: Immo Wegmann. Font: Unsplash

‘Forensics’: més enllà de les sèries

Si sentim els termes forensics o forensic és fàcil que ens vinguin al cap escenes de crims de sèries o pel·lícules: imatges d’empremtes dactilars, mostres d’ADN, aparells de laboratori sofisticats, cintes d’abalisament… Tanmateix, a què fan referència aquests anglicismes? I com n’hem de dir en català?

El Consell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan que s’ocupa de la normalització de la terminologia catalana, ha estudiat recentment aquestes formes i ha constatat que en català s’utilitzen amb un significat vacil·lant. De vegades, referides a una disciplina; de vegades, a un tipus d’anàlisi; de vegades, a un informe, etc.Llegeix més »

“Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos”, crònica de la Novena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra del 9 i 10 de novembre del 2023 – Martí Freixas

La Càtedra Pompeu Fabra, promoguda per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va celebrar la novena jornada científica centrada en la promoció d’estratègies, recursos i materials per afavorir la comprensió del català entre estudiants internacionals. Tenint en compte el context actual, també s’hi van tractar la gestió de les llengües dins de l’aula i les actituds lingüístiques dels estudiants, sigui en universitats catalanes, sigui en universitats internacionals on s’imparteix docència en català. Aquesta jornada va començar dijous 9 de novembre a la seu de l’IEC. La inauguració de l’acte va anar a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, de Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de M. Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, i de Rosa Estopà, directora de la Càtedra. En aquest bloc introductori, les reflexions van girar entorn del plurilingüisme, de la intercomprensió, de la importància de les institucions en la promoció de la llengua i de la situació sociolingüística actual del català.Llegeix més »

El més llegit de 2023 a l’RLD blog

Font: Pexels. Autoria: Cottonbro Studio

Durant el 2023 s’han publicat al nostre blog un total de 42 articles, que han obtingut 39.801 visites i 27.048 visitants. Això implica un increment de visites de gairebé un 10 % respecte de l’any passat. Per origen, el 76 % de visitants són de l’Estat espanyol, el 4 % dels EUA i el 2 % del Paraguai. En el podi dels 10 articles més llegits del 2023 trobem dos articles d’anys anteriors signats per Daniel Gordo, sobre la realitat lingüística a Extremadura, i un article de Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili y Ketevan Khuskivadze, sobre la llengua georgiana.

Dels apunts publicats durant el 2023, els més llegits, per ordre de major a menor nombre de visites, han estat els següents:

La lengua guaraní en Paraguay: marco jurídico actual – Miguel Ángel Verón

L’Optimot i la nova normativa: com afecta el llenguatge jurídic? – Aina Domènec Vilaregut

La Sentència del Tribunal Constitucional 117/2022 i el deure d’atendre els consumidors (en català?): un altre déjà vu – Lídia Arnau Raventós

La violència cap a les dones a les resolucions judicials – Eva Mestre

No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana – Marina Massaguer Comes

L’esperanto, avui: qui el parla i per què? – Xavier Alcalde

“Què en saps, dels drets lingüístics?”. Una aposta innovadora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona – Georgina Rodríguez Muñoz

El blog de la Revista de Llengua i Dret us recomana 10 lectures per Sant Jordi

Les primeres motivacions de l’escriptura: la llei divina i la llei humana. A propòsit de la publicació del llibre Lletres que parlen – Jesús Alturo i Tània Alaix

Quina possibilitat té el català d’esdevenir llengua oficial de la UE? Una anàlisi – Vicent Climent-Ferrando

Encetem un nou any amb il·lusió i esperant seguir publicant articles d’actualitat i reflexió que despertin el vostre interès!

L’estratègia internacional del Govern per l’oficialitat del català – Miquel Royo Vidal

La consellera Serret i el delegat davant la UE Ignasi Centelles van presentar la campanya EuropaEnCatala.eu al metro de Brussel·les

La defensa i promoció del català és una de les prioritats del Govern, també en l’àmbit de l’acció exterior. Treballem perquè la llengua catalana sigui reconeguda arreu del món. Des de fa uns mesos que s’ha intensificat l’estratègia internacional per assolir l’oficialitat del català a les institucions europees, un objectiu pel qual aquest Govern fa temps que treballa.

Des del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea estem traslladant els arguments de la Generalitat a favor de la defensa de l’oficialitat del català a tots els estats membres de la Unió Europea, i també a la ciutadania europea. Arguments treballats en col·laboració amb la Secretaria de Política Lingüística però pensats per a un públic internacional que no coneix la casuística de la situació lingüística a Catalunya. Ho fem de manera didàctica, directa i propera per explicar la nostra demanda i per esvair dubtes que puguin tenir sobre aquesta proposta.Llegeix més »