La política lingüística del govern valencià (2015-2019) – Cristòfol Badenes Goterris

El resultat de les eleccions autonòmiques valencianes de 2015 va provocar un canvi en els partits que ocupaven el govern. Aquest, després de 20 anys de domini conservador, va passar a estar integrat per una coalició de forces progressistes favorables al foment i ús del valencià. El nou executiu, conegut com I Govern del Botànic, realitzà una actuació en matèria lingüística que no va aconseguir generar consensos i va ser criticada des de diferents sectors socials, per excés o per defecte. Aquest apunt mira d’esclarir quin nivell d’impuls es va donar a la llengua i quins són els objectius subjacents de la política lingüística aplicada pel govern autonòmic valencià entre 2015 i 2019.

Read More »

Vaig aprendre a parlar en castellà, el català és la meua llengua, però uso… – Natxo Sorolla i Avel·lí Flors-Mas

Quan ens interessem en el futur del català sovint situem el focus en «la joventut». Indirectament assumim que «als grans» ja els coneixem, o ja sabem què fan, o sobretot, que ja no canviaran massa al llarg de la seua vida. I doncs, ens concentrem en la gran preocupació de qualsevol societat: què fan els jóvens? Siguen certes o no totes aquestes assumpcions, l’article que resumim en aquest apunt es va focalitzar en aquest grup i, més en concret, en els que coneixem com a millenials (generació Y). A Catalunya, són la generació nascuda entre els anys 80 i 90, i en el moment de l’enquesta que tractem (EULP 2013) tenien entre 15 i 34 anys. Venen precedits pels boomers (generació X), nascuts entre els 60 i els 70, i que actualment es troben establerts en l’edat adulta; i seran substituïts per la Generació Z o centennials, nascuts a partir del 2000.Read More »

La realidad lingüística en Extremadura – Daniel Gordo

1. Introducción
En la actualidad en Extremadura conviven con el castellano otras tres modalidades lingüísticas, pero en un estado de diglosia tan avanzado que todas ellas se encuentran en grave peligro de extinción. Hoy por hoy, los hablantes puros son escasos y de edad media o avanzada —exceptuando el caso de la fala—, y la transmisión generacional se sigue dando con generalidad solo en un puñado de municipios. Estas lenguas minoritarias son el portugués rayano (português raiano), la fala del Valle de Jálama (fala do Val de Xálima) y el extremeño (estremeñu).

Las tres lenguas están reconocidas como tales por parte de organismos internacionales de la talla de Consejo de Europa, UNESCO o SIL International, así como de diversas instituciones académicas europeas referentes en la materia como la Universidad de Ámsterdam.

Read More »

Albert Bastardas: vint anys de trajecte (1996-2016) – Elvira Riera

A final de 2019 Albert Bastardas va publicar el llibre From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology, que aplega, en anglès, diversos treballs seus editats entre els anys 1996 i 2016. El gruix del volum (part I) és la traducció d’Ecologia de les llengües: medi, contactes i dinàmica sociolingüística (1996), una obra nuclear en la producció bastardiana. La complementen (part II) cinc articles publicats entre 2002 i 2016, que en desenvolupen diversos aspectes i il·lustren l’evolució del pensament, les preocupacions i les propostes d’acció política de Bastardas al llarg de vint anys.

La Revista de Llengua i Dret ofereix una recensió detallada del llibre en el número 73, de juny de 2020. Aquest apunt en destaca alguns aspectes, amb l’objectiu de divulgar l’obra de Bastardas i convidar a la reflexió —i a l’acció!— a partir de les seves propostes.Read More »

Evolució i assoliments en l’ús social del basc a Tolosa – Kike Amonarriz

Per primera vegada en els darrers cent anys, el basc torna a ser la llengua més utilitzada als carrers de Tolosa, segons les dades aportades pel mesurament d’ús que es realitza des de 1985.

Les dades que presentarem s’han recaptat seguint el mètode d’observació directa dissenyat per la cooperativa de recerca sociològica SIADECO, i que podeu consultar en la publicació de Soziolinguistika Klusterra  A guide to language use observation survey methods. Aquest mètode consisteix a mesurar l’ús real dels idiomes al carrer. No hi ha preguntes; s’escolta i s’anota la dada. Les variables que normalment s’utilitzen són idioma utilitzat (basc, castellà o altres), edat i sexe dels parlants, presència o no de nens en la conversa, zona i moment de la recollida de dades.

Aquest mesurament de l’ús dels idiomes, que es realitza també cada quatre anys a tot  Euskal Herria, en el cas de Tolosa el realitza des de l’any 1985 l’organització Galtzaundi Euskara Taldea en col·laboració amb l’Ajuntament de Tolosa, i és una de les sèries més llargues de dades d’aquesta mena de tot Euskal Herria.Read More »