Contra la dominació lingüística: seguretat vs. jerarquia – Vicenta Tasa Fuster

Tot camp d’estudi, investigació i explicació de les realitats socials que configurem els éssers humans tendeix a utilitzar terminologia i sistemes conceptuals propis i, en ocasions, incomprensibles per a altres disciplines. No és, de fet, massa freqüent que un camp d’estudi use terminologies originàries d’altres especialitats. I això que és un fenomen generalitzat en totes les ciències socials, adquireix una dimensió singularment elevada en l’àmbit de dret i el món jurídic, on les tradicions legals, formals i conceptuals tenen un pes enorme.

Val a dir que el respecte a la tradició i a la pròpia terminologia jurídica és bàsic quan es tracta de definir figures jurídiques i les categories estructurals del dret. Però, en la nostra opinió, quan s’analitzen les realitats jurídiques i els seus efectes socials i polítics de manera oberta i entenent el dret com el producte jurídic humà dins d’un sistema de decisions i consensos polítics històricament concrets, fets per persones concretes, amb valors, objectius i finalitats definits i humans, llavors la terminologia tècnica jurídica no és suficient ni la més precisa per a definir les realitats sociojurídiques i la lògica de l’ordenament jurídic o de la jurisprudència referencial. Cal recórrer a altres disciplines analítiques perquè resulten més clarificadores i categòriques, i mostren de manera més rotunda el que l’excés de terminologia tècnica oculta.

En el nostre cas, en estudiar el sistema de reconeixement legal-constitucional de la diversitat lingüística espanyola en comparació amb altres països europeus, vam observar que les categories que millor definien el sistema legal i polític al voltant del reconeixement de les llengües pròpies no era la terminologia de tradició, sinó conceptes que provenien d’altres camps d’estudi: jerarquia lingüística i seguretat lingüística.Read More »

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

El 22 de setembre passat vaig defensar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la tesi doctoral «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians» (enllaç), dirigida per F. Xavier Vila (UB) i Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya), davant d’un tribunal format per Albert Bastardas (UB), Emili Boix-Fuster (UB), Josep Maria Baldaquí (Universitat d’Alacant), Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili) i Maria Sabaté (Universitat de Lleida). Per a la realització de la tesi vaig comptar amb el suport d’una beca FPI concedida en el marc del projecte NEOPHON, sobre nous parlants en una Europa multilingüe, dirigit per Joan Pujolar a la UOC. L’estudi ha estat reconegut recentment amb el 17è Premi de sociolingüística Jaume Camp, atorgat per Òmnium Vallès Oriental.

El comportament lingüístic d’adolescents i joves ha estat un focus d’atenció preeminent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i, és clar, també als Països Catalans (Pujolar 2008; vegeu Flors-Mas 2016 per a un estat de la qüestió a Catalunya). Aquesta tesi aprofundeix i innova en aquest camp a partir d’un estudi comparatiu dels usos lingüístics i dels posicionaments envers el català, el castellà i les llengües de les «noves immigracions» d’una mostra d’adolescents catalans (en concret, de Mataró i de Manlleu) i valencians (de Castelló de la Plana), i de les maneres com aquests usos lingüístics s’imbriquen amb la construcció i la negociació de les identitats lingüístiques i socials dels adolescents en la socialització amb iguals.Read More »

Barcelona acull la Sociolinguistics Summer School 2017 – Marina Massaguer i Avel·lí Flors-Mas

Del 4 al 7 de juliol va tenir lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona la Sociolinguistics Summer School 8 – COST New Speakers Training School, una escola d’estiu internacional organitzada per estudiants de postgrau i adreçada a investigadors en les primeres fases de la seva carrera acadèmica. L’organització va anar a càrrec de la Universitat Oberta de Catalunya, el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) i la xarxa COST sobre nous parlants en una Europa multilingüe, amb el patrocini de la Fundació ‘La Caixa’ i la Societat Catalana de Sociolingüística. El comitè organitzador estava format per doctorands i investigadors postdoctorals de la UOC, la UB i la UAB: Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas, Tülay Caglitutuncigil, Júlia Llompart i Andrea Sunyol. L’esdeveniment arribava a la vuitena edició després de passar per Anglaterra, Escòcia, Irlanda i França, i hi van assistir recercaires procedents de vint països.

Les jornades es van estructurar al voltant de quatre ponències plenàries a càrrec de Monica Heller (University of Toronto), F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona), Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya) i Robert Lawson (Birmingham City University), seguides de les presentacions seleccionades de més de quaranta participants, d’un taller de confecció de currículums acadèmics amb Maite Puigdevall (UOC) i d’un taller d’escriptura acadèmica amb Susan Frekko. A més, es van organitzar diverses activitats paral·leles, entre les quals va destacar una ruta per la Barcelona multilingüe guiada per Emili Boix-Fuster (UB), Júlia Llompart (UAB) i Tülay Caglitutuncigil (UOC). El programa sencer es pot consultar al web de l’escola d’estiu.Read More »

De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies

El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

 

Coneixements i usos lingüístics

Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger.

 

Evidentment, aquesta composició poblacional repercuteix sobre els coneixements i els usos lingüístics. Per exemple, globalment, el 80,5% de la població enquestada declara que sap parlar en català, però aquesta proporció arriba al 89% entre els més joves (15-29 anys) i fins al 83,3% entre els majors de 65 anys, i baixa fins al 74,2% en el grup de persones d’entre els 30 i els 44 anys, que és la franja d’edat on s’ha situat el gruix de població immigrada recent.

Read More »

La clau que obri tots els panys: el multilingüisme en una escola internacional – Andrea Sunyol

multiEn els darrers anys, les condicions socials, polítiques i econòmiques de la modernitat tardana (Giddens, 1991; Bauman, 1998) han capgirat el paisatge demogràfic i els mercats laborals d’occident. La crisi econòmica ha tingut conseqüències directes en l’àmbit educatiu: ha frenat les taxes de natalitat (Goldstein et al, 2013), com evidencien a casa nostra les darreres dades de matriculació als cursos d’educació infantil; també ha limitat les economies domèstiques i la possibilitat de les famílies de triar escola entre els sectors concertat i privat. La saturació del mercat ha empès aquest tipus de centres a renovar la seva oferta educativa per captar nous públics, com ara els fills de famílies transnacionals, i al mateix temps mantenir una oferta atractiva per als ulls de les famílies locals. Animats pel desig d’adaptar-se a un mercat cada cop més competitiu, moltes d’aquestes escoles, que estaven fundades seguint patrons nacionals, tendeixen a internacionalitzar-se.Read More »