Barcelona acull la Sociolinguistics Summer School 2017 – Marina Massaguer i Avel·lí Flors-Mas

Del 4 al 7 de juliol va tenir lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona la Sociolinguistics Summer School 8 – COST New Speakers Training School, una escola d’estiu internacional organitzada per estudiants de postgrau i adreçada a investigadors en les primeres fases de la seva carrera acadèmica. L’organització va anar a càrrec de la Universitat Oberta de Catalunya, el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) i la xarxa COST sobre nous parlants en una Europa multilingüe, amb el patrocini de la Fundació ‘La Caixa’ i la Societat Catalana de Sociolingüística. El comitè organitzador estava format per doctorands i investigadors postdoctorals de la UOC, la UB i la UAB: Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas, Tülay Caglitutuncigil, Júlia Llompart i Andrea Sunyol. L’esdeveniment arribava a la vuitena edició després de passar per Anglaterra, Escòcia, Irlanda i França, i hi van assistir recercaires procedents de vint països.

Les jornades es van estructurar al voltant de quatre ponències plenàries a càrrec de Monica Heller (University of Toronto), F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona), Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya) i Robert Lawson (Birmingham City University), seguides de les presentacions seleccionades de més de quaranta participants, d’un taller de confecció de currículums acadèmics amb Maite Puigdevall (UOC) i d’un taller d’escriptura acadèmica amb Susan Frekko. A més, es van organitzar diverses activitats paral·leles, entre les quals va destacar una ruta per la Barcelona multilingüe guiada per Emili Boix-Fuster (UB), Júlia Llompart (UAB) i Tülay Caglitutuncigil (UOC). El programa sencer es pot consultar al web de l’escola d’estiu.Read More »

De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies

El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

 

Coneixements i usos lingüístics

Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger.

 

Evidentment, aquesta composició poblacional repercuteix sobre els coneixements i els usos lingüístics. Per exemple, globalment, el 80,5% de la població enquestada declara que sap parlar en català, però aquesta proporció arriba al 89% entre els més joves (15-29 anys) i fins al 83,3% entre els majors de 65 anys, i baixa fins al 74,2% en el grup de persones d’entre els 30 i els 44 anys, que és la franja d’edat on s’ha situat el gruix de població immigrada recent.

Read More »

La clau que obri tots els panys: el multilingüisme en una escola internacional – Andrea Sunyol

multiEn els darrers anys, les condicions socials, polítiques i econòmiques de la modernitat tardana (Giddens, 1991; Bauman, 1998) han capgirat el paisatge demogràfic i els mercats laborals d’occident. La crisi econòmica ha tingut conseqüències directes en l’àmbit educatiu: ha frenat les taxes de natalitat (Goldstein et al, 2013), com evidencien a casa nostra les darreres dades de matriculació als cursos d’educació infantil; també ha limitat les economies domèstiques i la possibilitat de les famílies de triar escola entre els sectors concertat i privat. La saturació del mercat ha empès aquest tipus de centres a renovar la seva oferta educativa per captar nous públics, com ara els fills de famílies transnacionals, i al mateix temps mantenir una oferta atractiva per als ulls de les famílies locals. Animats pel desig d’adaptar-se a un mercat cada cop més competitiu, moltes d’aquestes escoles, que estaven fundades seguint patrons nacionals, tendeixen a internacionalitzar-se.Read More »

El gaèlic escocès, avui: un retrat sociolingüístic – Jordi Ortiz de Antonio

Scots_Gaelic_speakers_in_the_2011_censusUna breu definició

Escòcia, lingüísticament, és un territori multilingüe constituït per tres llengües que s’hi han parlat tradicionalment: l’anglès, l’scots i el gaèlic escocès. Aquesta darrera és una llengua de la família cèltica, emmarcada en un contínuum goidèlic [1], que inclou també el gaèlic irlandès i el gaèlic manx, i parlada per l’1,1% de la població, especialment, a les Terres Altes i les Illes Hèbrides i, de forma residual, al Cap Bretó (província de Nova Escòcia, Canadà). Tot i que ha patit una pèrdua constant de parlants i àmbits d’ús des del segle xviii arran dels conflictes interns i les guerres successòries a la Gran Bretanya i de canvis substancials en el sistema econòmic i tradicional de les Terres Altes, que es troba en un procés de substitució lingüística per la pressió social de l’anglès, i que es classifica com una llengua “definitivament amenaçada”, la seva situació està canviant significativament gràcies als esforços de revitalització lingüística, iniciat des de la dècada dels vuitanta pel Govern escocès i les institucions del país.Read More »

¿Qué es el federalismo lingüístico? – Jorge Cagiao y Conde

26e48e7d-9947-4396-a332-95d0a4dc15f3_1458191674308En los últimos años, el conflicto político entre el Gobierno español y el catalán ha generado un renovado interés por el federalismo. Si algunos de los principales partidos políticos en España (PSOE, C’s, Podemos) y Cataluña (PSC, CSQEP) han podido proponer soluciones o reformas federales, desde sectores afines en el ámbito cultural, intelectual o asociativo también se ha defendido la necesidad de un nuevo “pacto lingüístico”. Read More »