La comunicación digital empresarial de las empresas privadas del País Vasco: uso y evolución del euskera entre 2013 y 2017 – Angeriñe Elorriaga

La comunicación digital empresarial

Internet ha supuesto el mayor logro tecnológico desde la revolución industrial y ha sido el detonante de una revolución en la sociedad, que ha cambiado la manera de comunicarnos. Las redes sociales son el máximo exponente de un estilo nuevo de comunicación en el que esta fluye en ambos sentidos. En España a diario se alcanzan 5 horas de conexión a internet de media de las cuales más de 100 minutos son en las redes sociales. Desde su eclosión, las redes sociales han modificado la forma de relacionarse de las personas, en sus círculos personales, preferencias e intereses, y han afectado también a las concepciones tradicionales de comunicación empresarial.

La participación social ha supuesto un cambio en la forma en la que las empresas se comunican con sus clientes de modo que se generan lazos bidireccionales. El acceso masivo a las tecnologías de la información y una población mucho más formada para ello promueven una relación diferente entre el consumidor y la empresa. La presencia de marcas y servicios en estas redes sociales ha creado un nuevo canal de comunicación directo hacia sus públicos, y este nuevo canal no deja de aumentar su potencial como herramienta de comunicación. Las empresas deben tener en cuenta esta nueva realidad para aprovechar todo el potencial que la utilización de las redes sociales puede ofrecerles para conseguir contactar con su público objetivo y deben elegir en qué idioma hacerlo. En ocasiones las organizaciones no saben cómo afrontar esta realidad, y deben acudir a equipos de profesionales externos para que lo realicen.

El objetivo principal de esta investigación es conocer cómo usan las redes sociales las empresas privadas de la comunicad autónoma del País Vasco entre 2013 y 2017 para descubrir el uso que le dan al euskera en ellas y así poder conocer su evolución (la investigación se ha publicado en el número 72 de la Revista de Llengua i Dret). Para ello primero quisimos conocer qué tipo de comunicación realizan en las redes sociales las empresas del País Vasco, qué redes sociales usan, cuántas redes sociales usan, la frecuencia con la que publican contenido y las estrategias que llevan a cabo en su comunicación en redes sociales. Para posteriormente centrarnos en conocer en qué idioma las empresas del País Vasco se comunican con su público objetivo a través de las redes sociales.Read More »

Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014) – Joaquim Torres Pla

Aquest apunt sintetitza els principals resultats i conclusions de l’article “Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014)”, publicat al número 72 de la Revista de Llengua i Dret.

L’avenç del català a Andorra del 2009 al 2014: un cas excepcional
Durant els últims cent anys ha anat disminuint el percentatge d’ús del català en el conjunt de l’àmbit lingüístic i en cadascun dels seus territoris, sobretot a causa de la marginació institucional de la llengua per part dels estats en la gran majoria de l’àrea on es parla. Tot i que durant el període esmentat hagi augmentat notablement el nombre global de parlants i que ara mateix continuï sent una llengua viva parlada prioritàriament per milions de persones. Al llarg dels 100 anys esmentats, pel que fa al percentatge d’ús, als diferents territoris s’han registrat períodes de retrocés i períodes de manteniment, però fins ara no havíem registrat cap període d’avenç. Per això és rellevant que a Andorra, del 2009 al 2014, s’hagi produït aquest avenç, tal com posa de manifest, entre altres indicadors, l’evolució de l’ús familiar exclusiu del català. Aquest ús, que havia anat baixant en percentatge fins a la primera dècada de l’actual segle XXI, ha remuntat del 2009 al 2014, i s’ha situat de nou com a llengua més parlada a Andorra. Aquesta situació  és “un cas bastant especial en el panorama demolingüístic mundial, en el qual un idioma que havia anat disminuint el seu percentatge com a llengua inicial fins a quedar per sota del terç de la població, després remunta de manera notable” (Torres, 2019: 132).Read More »

En la mort de Rafael Lluís Ninyoles, referent imprescindible de la sociolingüística catalana – Miquel Nicolás

39_imatge_Ninyoles_500px
Universitat de València

La sociolingüística catalana, com a disciplina teoricopràctica que intenta analitzar i transformar la comunicació lingüística als països on el català és llengua pròpia, s’ha basat des dels seus orígens, fa més de mig segle, en la noció de conflicte lingüístic. Aquest es dona quan en una comunitat més o menys extensa les diferències socials (de classe, bloc de poder o grup nacional) es manifesten com a pugna de dues o més llengües, les quals es disputen els espais de la comunicació pública i, subsidiàriament, de la interpersonal o privada.Read More »

Contra la dominació lingüística: seguretat vs. jerarquia – Vicenta Tasa Fuster

Tot camp d’estudi, investigació i explicació de les realitats socials que configurem els éssers humans tendeix a utilitzar terminologia i sistemes conceptuals propis i, en ocasions, incomprensibles per a altres disciplines. No és, de fet, massa freqüent que un camp d’estudi use terminologies originàries d’altres especialitats. I això que és un fenomen generalitzat en totes les ciències socials, adquireix una dimensió singularment elevada en l’àmbit de dret i el món jurídic, on les tradicions legals, formals i conceptuals tenen un pes enorme.

Val a dir que el respecte a la tradició i a la pròpia terminologia jurídica és bàsic quan es tracta de definir figures jurídiques i les categories estructurals del dret. Però, en la nostra opinió, quan s’analitzen les realitats jurídiques i els seus efectes socials i polítics de manera oberta i entenent el dret com el producte jurídic humà dins d’un sistema de decisions i consensos polítics històricament concrets, fets per persones concretes, amb valors, objectius i finalitats definits i humans, llavors la terminologia tècnica jurídica no és suficient ni la més precisa per a definir les realitats sociojurídiques i la lògica de l’ordenament jurídic o de la jurisprudència referencial. Cal recórrer a altres disciplines analítiques perquè resulten més clarificadores i categòriques, i mostren de manera més rotunda el que l’excés de terminologia tècnica oculta.

En el nostre cas, en estudiar el sistema de reconeixement legal-constitucional de la diversitat lingüística espanyola en comparació amb altres països europeus, vam observar que les categories que millor definien el sistema legal i polític al voltant del reconeixement de les llengües pròpies no era la terminologia de tradició, sinó conceptes que provenien d’altres camps d’estudi: jerarquia lingüística i seguretat lingüística.Read More »

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

El 22 de setembre passat vaig defensar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la tesi doctoral «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians» (enllaç), dirigida per F. Xavier Vila (UB) i Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya), davant d’un tribunal format per Albert Bastardas (UB), Emili Boix-Fuster (UB), Josep Maria Baldaquí (Universitat d’Alacant), Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili) i Maria Sabaté (Universitat de Lleida). Per a la realització de la tesi vaig comptar amb el suport d’una beca FPI concedida en el marc del projecte NEOPHON, sobre nous parlants en una Europa multilingüe, dirigit per Joan Pujolar a la UOC. L’estudi ha estat reconegut recentment amb el 17è Premi de sociolingüística Jaume Camp, atorgat per Òmnium Vallès Oriental.

El comportament lingüístic d’adolescents i joves ha estat un focus d’atenció preeminent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i, és clar, també als Països Catalans (Pujolar 2008; vegeu Flors-Mas 2016 per a un estat de la qüestió a Catalunya). Aquesta tesi aprofundeix i innova en aquest camp a partir d’un estudi comparatiu dels usos lingüístics i dels posicionaments envers el català, el castellà i les llengües de les «noves immigracions» d’una mostra d’adolescents catalans (en concret, de Mataró i de Manlleu) i valencians (de Castelló de la Plana), i de les maneres com aquests usos lingüístics s’imbriquen amb la construcció i la negociació de les identitats lingüístiques i socials dels adolescents en la socialització amb iguals.Read More »