El gaèlic escocès, avui: un retrat sociolingüístic – Jordi Ortiz de Antonio

Scots_Gaelic_speakers_in_the_2011_censusUna breu definició

Escòcia, lingüísticament, és un territori multilingüe constituït per tres llengües que s’hi han parlat tradicionalment: l’anglès, l’scots i el gaèlic escocès. Aquesta darrera és una llengua de la família cèltica, emmarcada en un contínuum goidèlic [1], que inclou també el gaèlic irlandès i el gaèlic manx, i parlada per l’1,1% de la població, especialment, a les Terres Altes i les Illes Hèbrides i, de forma residual, al Cap Bretó (província de Nova Escòcia, Canadà). Tot i que ha patit una pèrdua constant de parlants i àmbits d’ús des del segle xviii arran dels conflictes interns i les guerres successòries a la Gran Bretanya i de canvis substancials en el sistema econòmic i tradicional de les Terres Altes, que es troba en un procés de substitució lingüística per la pressió social de l’anglès, i que es classifica com una llengua “definitivament amenaçada”, la seva situació està canviant significativament gràcies als esforços de revitalització lingüística, iniciat des de la dècada dels vuitanta pel Govern escocès i les institucions del país.Read More »

¿Qué es el federalismo lingüístico? – Jorge Cagiao y Conde

26e48e7d-9947-4396-a332-95d0a4dc15f3_1458191674308En los últimos años, el conflicto político entre el Gobierno español y el catalán ha generado un renovado interés por el federalismo. Si algunos de los principales partidos políticos en España (PSOE, C’s, Podemos) y Cataluña (PSC, CSQEP) han podido proponer soluciones o reformas federales, desde sectores afines en el ámbito cultural, intelectual o asociativo también se ha defendido la necesidad de un nuevo “pacto lingüístico”. Read More »

L’ús del català, un dret? – Rosa Urtasun

images (1)

El present apunt és una síntesi d’algunes observacions derivades de la tesi doctoral “Ideologies lingüístiques a la premsa distribuïda a Catalunya: anàlisi dels canvis, relacions i estratègies” (2016). Aquesta tesi té com a objectius la proposta d’un model d’anàlisi del discurs i la seva aplicació a l’anàlisi de textos editorials. S’analitzen un total de 57 textos editorials publicats per La Vanguardia, El Periódico, l’Avui, El País, El Mundo i l’ABC, coincidint amb l’elaboració de lleis lingüístiques a Catalunya (principalment la Llei de política lingüística de 1998) i sentències del Tribunal Constitucional (1986, 1994 i 2010). L’observació se centra en la legitimitat atribuïda a les llengües catalana i castellana a les línies editorials dels diaris. Read More »

Prejutgem en funció de la llengua? Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma – Anna Tudela

Les dades de les enquestes de les darreres dècades mostren que els coneixements de català han augmentat tant a Catalunya com a les Illes Balears. Tanmateix, aquest augment no es veu reflectit directament en els usos de la llengua catalana, cosa que indicaria que l’estancament a l’hora de fer servir el català no és una conseqüència del desconeixement, sinó que la causa d’aquest fet serien raons ideològiques, representacionals o actitudinals (Vila i Moreno, 2006). La tesi Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma se centra, precisament, en aquests últims factors, els actitudinals, que són decisius en la tria lingüística. Read More »