El nou Manual d’elaboració de normes de la Generalitat de Catalunya – Aranzazu Colom, Núria Vicens, Brígida Rull i Anna Arnall

Font: Manual d’elaboració de normes de la Generalitat de Catalunya 2024

La Generalitat de Catalunya ha publicat recentment la segona edició del Manual d’elaboració de normes, que té com a objectiu ser una eina de consulta pràctica per resoldre dubtes durant la tramitació de normes i redactar-les amb claredat. Va adreçat especialment a tots els operadors que intervenen en el procés d’elaboració de normes a la Generalitat de Catalunya, si bé també és d’utilitat per a qualsevol persona interessada en tècnica normativa.

L’àmbit d’aplicació del Manual se circumscriu als procediments de tramitació de disposicions normatives derivats de l’exercici de la iniciativa legislativa, la legislació delegada, la legislació provisional extraordinària i urgent i la potestat reglamentària de la Generalitat de Catalunya. Així, l’obra tracta de manera ordenada els requisits formals, materials i lingüístics que cal tenir en compte al llarg de la tramitació normativa, la qual, mentre el Parlament no aprovi el Projecte de llei del procediment d’elaboració de disposicions normatives, està recollida en dues normes diferents: la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, respectivament.

Llegeix més »

El llenguatge dels polítics sobre immigració: una exploració de la retòrica política al Parlament espanyol – Berta Chulvi

Font: Pexels

Com parlen els polítics sobre la immigració? O més bé, canvien els polítics el seu discurs sobre la immigració si són al govern o a l’oposició? Recentment un equip interdisciplinari de psicòlogues socials de la Universitat de València i lingüistes computacionals de la Universitat Politècnica de València ens hem fet aquestes preguntes i hem publicat un estudi[i] que analitza els discursos polítics sobre la immigració al Parlament d’Espanya entre 1996 i 2016. Aquest estudi ha utilitzat tècniques innovadores de processament del llenguatge natural (PLN) per analitzar els discursos polítics i revelar patrons subtils, i ha fixat l’atenció en els dos partits polítics que han ostentat el govern d’Espanya en algun moment del període analitzat: el PP i el PSOE.Llegeix més »

La comunicació clara no s’improvisa: la norma UNE-ISO 24495-1 en català – Anna Llobet Solé

Font: Termcat

Sovint una persona que llegeix per primera vegada un document legal té dificultat per saber quina part conté la informació que realment l’afecta i com l’ha d’interpretar. Això implica que el document redactat no compleix la seva funció, ja que el destinatari no pot utilitzar la informació rebuda sense ajuda professional. Tanmateix, pot ser que aquest text “enrevessat” hagi estat redactat amb la millor de les intencions perquè sigui clar i senzill. I és que la claredat i la simplicitat són subjectives; per això convé que no s’improvisin ni es donin per descomptades en un text.Llegeix més »

Deu recomanacions per Sant Jordi del blog de la Revista de Llengua i Dret

Després de les vacances de Pasqua i a les envistes de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, ja és a tocar de nou la diada de Sant Jordi. La festa de la rosa i del llibre que ens brinda una oportunitat perfecta per celebrar l’arribada de la primavera i, alhora, la vitalitat de la llengua i la literatura catalanes. Com ja comença a ser costum, el blog de l’RLD ens sumem a la diada amb deu recomanacions de lectures d’aparició recent (totes han estat publicades entre 2023 i 2024) i que tracten, de manera més o menys directa, temes d’interès per a la Revista de Llengua i Dret i les seccions que integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.

Enguany, la diada arriba en un moment difícil per a les polítiques lingüístiques a favor del català a les Illes Balears i al País Valencià, on es comencen a materialitzar algunes mesures regressives, i en el cas de Catalunya, enmig d’un cert debat sobre l’estatus que hauria de tenir la política lingüística en el futur govern de la Generalitat.

En aquest context, i com és habitual, entre la selecció hi destaquen obres que reflexionen sobre la situació de la llengua catalana i sobre les mesures per afavorir-ne el coneixement i l’ús. També s’hi inclouen, però, mirades a la diversitat lingüística en el pla global, als nous parlants de llengües minoritzades i als drets lingüístics de les comunitats indígenes. Completen la selecció una obra sobre la comunicació i la desigualtat de gènere, un volum sobre terminologia i un llibre col·lectiu que destaca les sortides professionals existents en la intersecció entre la lingüística i l’àmbit jurídic, entre altres aplicacions de les ciències del llenguatge. Una tria diversa des del punt de vista temàtic, lingüístic i del to (més acadèmic o més divulgatiu), però sempre amb un fil comú: el lligam entre llengües, societats i dret.

Aprofitem aquestes ratlles introductòries per donar les gràcies a tots els professionals i els investigadors que, amb la seva col·laboració desinteressada, fan possible l’existència del blog de la Revista de Llengua i Dret. Un espai de publicació setmanal que, de manera modesta, considerem que contribueix a mantenir oberta una conversa al voltant de la “llengua del dret” i del “dret a la llengua”, als territoris de llengua catalana i més enllà.

Per a totes les persones que ens llegiu: que tingueu una excel·lent diada de Sant Jordi!

Llegeix més »

Qui parla i qui calla, però… qui silencia? Recensió de Yúfera, Irene (ed.), Montolío, Estrella, i Rosado, Elisa. (2023). Qui parla i qui calla: Comunicació i (des)igualtat entre dones i homes. Eumo Editorial – Daniel Amarelo

Autoria: Miles Peacock. Font: Unsplash

La Universitat de Barcelona “rebutja”, “renuncia”, “prohibeix” el llenguatge inclusiu per “tornar”, “per fi”, al masculí genèric, llegeixo aquests dies a la premsa digital. La polèmica respon a la Instrucció 1/2023, de 27 de juliol, de la UB sobre l’ús del llenguatge inclusiu en les disposicions normatives, que ha provocat alguns conflictes dins de la comunitat acadèmica i social. Un cop més, veiem la disputa sobre la normativitat, allò que José del Valle (2018) va anomenar “la política de la incomodidad”. Durant els darrers anys, els debats sobre llenguatge inclusiu han estat marcats, paradoxalment, per una normativitat excloent. A una mena de preocupació per la puresa de la llengua i la seva necessària estandardització s’hi afegeix la preocupació per la creació d’una norma inclusiva, no binària, neutra i d’indicacions tancades que la facin materialitzar. A favor o en contra de les intervencions antimasculinistes en el llenguatge, les veus més centrals en aquest debat són habitualment les menys perifèriques (és molt comú llegir sobre llenguatge inclusiu amb la total absència de persones no binàries o considerar que tot el llenguatge inclusiu es correspon amb guies universitàries, per exemple). En aquest sentit, els debats sobre llengua i gènere presenten una totalització sobre el binarisme home vs. dona i sobre la qüestió del codi lingüístic (especialment morfemes i expressions lexicals) que s’allunyen de la manera en què els éssers humans ens comuniquem la major part de les vegades. La necessitat d’un estàndard –vull dir, el pensament constant, correctiu, sobre la gramàtica– moltes vegades no dona un espai a la comunicació oral, sobretot a la informal, un focus important si volem tractar qüestions de llengua i gènere. L’aposta pel llenguatge inclusiu i no binari és una qüestió de glotopolítica, sociolingüística crítica i ètica, no (només) gramatical.

Llegeix més »