Categoria: General

El llenguatge dels polítics sobre immigració: una exploració de la retòrica política al Parlament espanyol – Berta Chulvi

eapc2 comentaris
Font: Pexels

Com parlen els polítics sobre la immigració? O més bé, canvien els polítics el seu discurs sobre la immigració si són al govern o a l’oposició? Recentment un equip interdisciplinari de psicòlogues socials de la Universitat de València i lingüistes computacionals de la Universitat Politècnica de València ens hem fet aquestes preguntes i hem publicat un estudi[i] que analitza els discursos polítics sobre la immigració al Parlament d’Espanya entre 1996 i 2016. Aquest estudi ha utilitzat tècniques innovadores de processament del llenguatge natural (PLN) per analitzar els discursos polítics i revelar patrons subtils, i ha fixat l’atenció en els dos partits polítics que han ostentat el govern d’Espanya en algun moment del període analitzat: el PP i el PSOE.Llegeix més »

“El català a Europa: realitat o ficció?” – David Casellas

eapc1 comentari
Autor: Mikael Kristenson. Font: Unsplash

En el marc del VI Congrés de l’Advocacia Catalana, que va tenir lloc els dies 28 i 29 de novembre del 2024, la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana va organitzar una taula de debat sobre l’ús del català a la Unió Europea (UE).[i] L’objectiu del debat va ser reflexionar sobre si l’oficialitat del català a la UE serà una realitat o bé una ficció i, en cas que fos una realitat, com afectaria l’exercici del dret dels advocats i les advocades de Catalunya.Llegeix més »

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans Djeri contra Letònia i el llarg hivern català – Benet Salellas

eapc1 comentari
Autor: Adrian Grycuk. Font: Wikimedia Commons

I. El 18 de juliol de 2024 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) feia pública la sentència Djeri i altres contra Letònia, en què resolia descartar la vulneració del dret a la igualtat (art. 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, CEDH) en relació amb el dret a l’educació (art. 2 Protocol 1 CEDH) que plantejaven un grup de famílies russòfones contra la llei de 2018, que modificava el sistema educatiu per unificar l’educació preescolar i fer del letó la llengua vehicular majoritària d’aquest cicle educatiu.[i] Aquesta decisió d’Estrasburg culminava una anàlisi gradual que ha anat fent el TEDH sobre el sistema educatiu letó, en què ha tingut l’oportunitat de validar (i, per tant, d’excloure vulneracions de drets del CEDH) la unificació i letonització progressiva del sistema educatiu, primer quant a les escoles públiques (STEDH Valiullina i altres contra Letònia, de 14 de setembre de 2023) i després quant a les escoles privades (STEDH Dzibuti i altres contra Letònia, de 16 de novembre de 2023).Llegeix més »

Són justes, les polítiques lingüístiques “coercitives”? Un esbós dels arguments principals – Joana Pena-Tarradelles

eapc1 comentari
Autor: Savvas Stavrinos. Font: Pexels

En una societat en què conviuen un grup lingüístic majoritari i un grup lingüístic minoritari o minoritzat, és just aplicar polítiques lingüístiques “coercitives” que tinguin com a objectiu promocionar la llengua minoritària o minoritzada?[i] Per exemple, és just obligar els membres del grup lingüístic majoritari a estudiar en la llengua minoritzada? O és just obligar-los a acreditar un cert nivell d’aquesta llengua per a poder ser treballadors públics? Totes aquestes preguntes esdevenen especialment controvertides quan es plantegen en societats liberals en què, degut a una bilingüització del grup lingüístic minoritzat, la comunicació entre la majoria i la minoria nacional ja és possible en la llengua majoritària.

Llegeix més »

El més llegit de 2024 a l’RLD blog

eapcDeixa un comentari
Font: Pexels. Autoria: RDNE Stock project

Al llarg del 2024 s’han publicat al nostre blog un total de 43 articles, que han registrat 38.513 visites i 26.453 visitants. Per origen, el 81 % de visitants són de l’Estat espanyol, el 4 % dels EUA i el 3 % del Paraguai. En el podi dels 10 articles més llegits del 2024 trobem 3 apunts d’anys anteriors. En primera posició, i per segon any consecutiu, hi ha l’apunt signat per Daniel Gordo sobre la realitat lingüística a Extremadura, en segona posició apareix l’apunt de Miguel Ángel Verón sobre la llengua guaraní al Paraguai, i en tercera posició, i també per segon any consecutiu, trobem l’article de Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili i Ketevan Khuskivadze sobre la llengua georgiana.

Dels apunts publicats durant el 2024, els més llegits, per ordre de més a menys visites, han estat els següents:

Llegeix més »