El passat 15 de març vaig tenir ocasió de donar a conèixer els resultats de la meva recerca sobre l’economia de la llengua per al cas de Catalunya en el marc de la XV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, organitzada per la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa i amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La jornada es va centrar en la rellevància i la necessitat dels incentius econòmics per estimular l’ús del català en l’àmbit de la justícia a Catalunya. En aquesta entrada, us presento un resum dels elements principals de la meva ponència.
Durant les darreres dècades els economistes han manifestat un interès creixent en la relació entre llengua i resultats socioeconòmics, fet que resulta en un nombre cada vegada més gran d’estudis científics que, de manera general, tracten aquesta relació (Aparicio-Fenoll i Di Paolo, 2023). A què es deu aquest interès? En primer lloc, es pot considerar que els coneixements lingüístics representen un factor de capital humà que genera un impacte positiu en els resultats laborals, així com en altres aspectes socials. En segon lloc, les habilitats lingüístiques poden tenir impactes econòmics positius fins i tot si no es fan servir de manera directa dins de l’àmbit laboral, atès que poden representar senyals positius d’altres capacitats des de la perspectiva dels empresaris. En tercer lloc, el multilingüisme s’associa amb millores en diferents aspectes cognitius, que poden incrementar la productivitat individual.
