Els efectes socioeconòmics del coneixement de llengües i de les polítiques lingüístiques a Catalunya – Antonio Di Paolo

XV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia (Tortosa)
Font: CICAC

El passat 15 de març vaig tenir ocasió de donar a conèixer els resultats de la meva recerca sobre l’economia de la llengua per al cas de Catalunya en el marc de la XV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, organitzada per la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa i amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La jornada es va centrar en la rellevància i la necessitat dels incentius econòmics per estimular l’ús del català en l’àmbit de la justícia a Catalunya. En aquesta entrada, us presento un resum dels elements principals de la meva ponència.

Durant les darreres dècades els economistes han manifestat un interès creixent en la relació entre llengua i resultats socioeconòmics, fet que resulta en un nombre cada vegada més gran d’estudis científics que, de manera general, tracten aquesta relació (Aparicio-Fenoll i Di Paolo, 2023). A què es deu aquest interès? En primer lloc, es pot considerar que els coneixements lingüístics representen un factor de capital humà que genera un impacte positiu en els resultats laborals, així com en altres aspectes socials. En segon lloc, les habilitats lingüístiques poden tenir impactes econòmics positius fins i tot si no es fan servir de manera directa dins de l’àmbit laboral, atès que poden representar senyals positius d’altres capacitats des de la perspectiva dels empresaris. En tercer lloc, el multilingüisme s’associa amb millores en diferents aspectes cognitius, que poden incrementar la productivitat individual.

Llegeix més »

El Tribunal Constitucional s’haurà de pronunciar sobre el principi de no regressió dels drets lingüístics en l’àmbit de la sanitat pública – Maria Ballester Cardell

Autor: Luis Melendez; Font: Unsplash

De tots és conegut que a les Illes Balears, durant les dues legislatures anteriors (2015-2019 i 2019-2023), el Govern de coalició va intentar, sense gaire èxit, establir un sistema suficientment flexible i progressiu per donar compliment al manament legal de recuperar el requisit de capacitació lingüística també en l’àmbit de la sanitat pública. La difícil gestació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, a causa de la seva anul·lació judicial amb les Sentències 14/2020 i 15/2020, de 16 de gener, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), confirmades pel Tribunal Suprem l’any 2022, i l’aplicació quasi de forma general de l’exempció del requisit previst a la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, en les convocatòries per cobrir places en el Servei de Salut, són una bona mostra de la dificultat d’articular un model adient per assegurar la necessària capacitació lingüística dels professionals sanitaris, imprescindible per garantir els drets lingüístics dels usuaris del Servei de Salut públic. Durant tot aquell temps, tant el Partit Popular com VOX mantingueren, com a part principal del seu argumentari, la necessitat de suprimir l’exigència de coneixements de català a la sanitat per considerar-la un element excloent i dissuasiu en el procés de captació i fidelització dels professionals sanitaris.

Llegeix més »

Qui parla i qui calla, però… qui silencia? Recensió de Yúfera, Irene (ed.), Montolío, Estrella, i Rosado, Elisa. (2023). Qui parla i qui calla: Comunicació i (des)igualtat entre dones i homes. Eumo Editorial – Daniel Amarelo

Autoria: Miles Peacock. Font: Unsplash

La Universitat de Barcelona “rebutja”, “renuncia”, “prohibeix” el llenguatge inclusiu per “tornar”, “per fi”, al masculí genèric, llegeixo aquests dies a la premsa digital. La polèmica respon a la Instrucció 1/2023, de 27 de juliol, de la UB sobre l’ús del llenguatge inclusiu en les disposicions normatives, que ha provocat alguns conflictes dins de la comunitat acadèmica i social. Un cop més, veiem la disputa sobre la normativitat, allò que José del Valle (2018) va anomenar “la política de la incomodidad”. Durant els darrers anys, els debats sobre llenguatge inclusiu han estat marcats, paradoxalment, per una normativitat excloent. A una mena de preocupació per la puresa de la llengua i la seva necessària estandardització s’hi afegeix la preocupació per la creació d’una norma inclusiva, no binària, neutra i d’indicacions tancades que la facin materialitzar. A favor o en contra de les intervencions antimasculinistes en el llenguatge, les veus més centrals en aquest debat són habitualment les menys perifèriques (és molt comú llegir sobre llenguatge inclusiu amb la total absència de persones no binàries o considerar que tot el llenguatge inclusiu es correspon amb guies universitàries, per exemple). En aquest sentit, els debats sobre llengua i gènere presenten una totalització sobre el binarisme home vs. dona i sobre la qüestió del codi lingüístic (especialment morfemes i expressions lexicals) que s’allunyen de la manera en què els éssers humans ens comuniquem la major part de les vegades. La necessitat d’un estàndard –vull dir, el pensament constant, correctiu, sobre la gramàtica– moltes vegades no dona un espai a la comunicació oral, sobretot a la informal, un focus important si volem tractar qüestions de llengua i gènere. L’aposta pel llenguatge inclusiu i no binari és una qüestió de glotopolítica, sociolingüística crítica i ètica, no (només) gramatical.

Llegeix més »

Saberes, lengua, feminismo: una posible crónica – Onintza Legorburu Larrea y Jone M. Hernández García

Font: Unsplash. Autoria: Miguel Bruna

Una especie de inercia nos empuja a pensar que la lengua es un elemento al margen de los debates sobre género y feminismo. Así, si alguien piensa en modos de acabar con las desigualdades de género o desterrar estereotipos de género, es probable que la atención a la lengua no figure entre las prioridades. Igualmente, en contextos en los que existe una lengua minorizada no es habitual que el activismo (socio)lingüístico busque colaboración con el feminismo. De hecho, si quienes firmamos este texto, hablantes de euskara e investigadoras interesadas en su proceso de revitalización, tuviéramos que contar los foros en los que –en los últimos cuarenta años– lengua (euskara) y feminismo han ocupado el centro de la reflexión, es probable que no necesitáramos más que los dedos de una mano. Pero las ausencias no tienen por qué ser sinónimo de falta de relevancia, es más, pueden ser un indicador de todo lo contrario. No en vano, el conocimiento feminista tiene ya una larga experiencia desentrañando silencios e invisibilidades.Llegeix més »

Iniciatives valentes i estimulants per millorar la comunicació tributària – Marc Bayés Gil i Fernando Polanco-Martínez

Autoria: John Schnobrich. Font: Unsplash

Les jornades “Comunicació tributària clara. Una aproximació interdisciplinària”, celebrades a Barcelona els dies 22 i 23 de novembre de 2023, van constituir una fita en el camp de la comunicació tributària nacional i internacional. Va ser la primera vegada que es van reunir acadèmics i professionals d’institucions públiques i organitzacions privades per abordar l’anàlisi de la qualitat de la comunicació tributària des d’una perspectiva interdisciplinària i interinstitucional. L’objectiu d’aquesta manera de treballar conjunta va ser aportar solucions orientades a millorar l’eficiència dels processos tributaris, a enfortir les relacions de confiança entre les administracions tributàries i els contribuents i a situar la ciutadania en el centre de tota comunicació per facilitar-li les interaccions amb l’Administració.Llegeix més »