Les parles urbanes dels joves pitiüsos: una conseqüència del contacte lingüístic i dialectal o l’expressió d’una identitat? – Maria del Mar Vanrell

Autor: Kostas Papaioannou; Font: Unsplash

Els entorns urbans sovint s’han concebut com una mena de formiguer per a la variació, el canvi i el contacte lingüístic. En el gresol de cultures i llengües que suposen les ciutats, els parlants recorren a una gran varietat de llengües, dialectes i estils que propicien noves pràctiques lingüístiques, l’emergència de nous codis –que inclouen estils, varietats, etc.– sobretot entre gent jove i, en general, un ritme més ràpid de desenvolupament i canvi de les llengües (v. Mackey, 2005; Vandekerckhove, 2010, i Kerswill i Wiese, 2022, per a una visió de conjunt). A l’hora de referir-se a les pràctiques, estils o varietats documentades sobretot entre grups de joves que han crescut en entorns urbans caracteritzats per la presència de diverses llengües, s’ha usat el terme dialectes urbans de contacte, que Wiese (2022, p. 117) defineix de la manera següent: “[Varietats] vernaculars urbanes que varen aparèixer en contextos de diversitat lingüística d’origen migratori entre els joves nascuts en el país, cosa que marca els seus parlants com a pertanyents a un grup multiètnic d’iguals”.Llegeix més »

Com garantir la preferència lingüística en el procediment sancionador – Lluís J. Segura Ginard

Font: Unsplash. Autoria: Volodymyr Hryshchenko

Les normes que regulen el dret d’opció lingüística que els ciutadans poden exercir davant les administracions públiques no preveuen regles concretes per al cas en què una notificació no respecti la preferència per una llengua oficial o una altra manifestada per la persona interessada en un procediment administratiu. És per això que l’aparició recent d’una garantia normativa de la preferència lingüística és mereixedora d’atenció i convida a plantejar algunes idees per a un debat més ampli i detingut.

El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar un nou Reglament del procediment sancionador de l’Administració de la Comunitat Autònoma mitjançant el Decret 1/2024, de 5 de gener (BOIB, núm. 4, 06.01.2024), i posa fi així a una llarga tramitació iniciada en la legislatura anterior. Anem, doncs, a l’article 5 d’aquest Reglament i diguem, en primer lloc, que l’apartat 2 disposa el següent:

A fi de proporcionar al procediment les màximes garanties, s’ha de facilitar a les persones presumptament responsables, amb mesures adequades, l’exercici dels drets següents: […] m) El dret a usar qualsevol de les llengües oficials a la comunitat autònoma i a rebre resposta en la llengua oficial escollida quan se sol·liciti.Llegeix més »

Contribucions del Diccionari de la mediació a l’abecé dels ADR – Maria Navas i Aura Esther Vilalta

Autoria: Yagi Studio. Font: Unsplash

Els éssers humans som éssers socials que ens necessitem els uns als altres per viure i, de vegades, també per sobreviure. Com a éssers relacionals, la convivència és inherent a la nostra condició humana i la comunicació esdevé una necessitat bàsica. Sembla que aquesta necessitat, derivada del nostre caràcter gregari, és, precisament, la que ens va diferenciar dels grans primats i va propiciar el desenvolupament del llenguatge en els humans.

Tots sabem que les relacions humanes ens permeten crear connexions emocionalment significatives, desenvolupar habilitats socials i trobar un sentit de pertinença i suport en la nostra vida. No podem ignorar, però, que igualment tots hem experimentat que la interacció dels uns amb els altres malauradament també pot ser una font de conflictes quan es fan prevaler les diferències i els interessos personals, quan hi ha falta de flexibilitat o desequilibri de poder, o quan la comunicació és deficient.Llegeix més »

Criminalística i ciències forenses – Elisabeth Casademont i Dolors Montes

Autoria: Immo Wegmann. Font: Unsplash

‘Forensics’: més enllà de les sèries

Si sentim els termes forensics o forensic és fàcil que ens vinguin al cap escenes de crims de sèries o pel·lícules: imatges d’empremtes dactilars, mostres d’ADN, aparells de laboratori sofisticats, cintes d’abalisament… Tanmateix, a què fan referència aquests anglicismes? I com n’hem de dir en català?

El Consell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan que s’ocupa de la normalització de la terminologia catalana, ha estudiat recentment aquestes formes i ha constatat que en català s’utilitzen amb un significat vacil·lant. De vegades, referides a una disciplina; de vegades, a un tipus d’anàlisi; de vegades, a un informe, etc.Llegeix més »

Les dones, els homes i la comunicació en l’espai públic – Irene Yúfera

Comunicar

La campanya “Pregunta, parla, escolta”, que va presentar el 2023 l’Ajuntament de Barcelona per al 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, posa el focus en la comunicació. Convida les persones a preguntar i a escoltar, i les dones a posar en paraules el patiment i l’angoixa que els causen les situacions de violència que pateixen, per tal d’ aconseguir el suport i l’empatia de la societat. La campaya insisteix en el poder de les històries que hi ha darrere les xifres de la violència contra les dones. Comunicar, compartir les experiències de cadascú mitjançant les històries, converteix un grup de persones en una comunitat. La bibliografia corrobora la incidència de les narratives compartides en la manera de mirar el món tant de cadascun dels individus com de la comunitat en qüestió (Monzó Nebot, 2021; Montolío, 2022; Yúfera et al., 2023).

Resulta evident que els tres verbs triats per a l’eslògan de la campanya de l’Ajuntament tenen a veure amb la comunicació, un dels fenòmens més característics de l’activitat humana. Pensem en les accions a les quals es refereixen aquests tres verbs: preguntar, parlar i escoltar. Pensem-hi, més concretament, parant esment a la manera com dones i homes les realitzen.Llegeix més »