La implantació del llenguatge jurídic català a l’àmbit privat: una tasca pendent – Anna Arnall Duch

El llenguatge jurídic català (LJC) va ser objecte d’especial atenció en el procés de normalització lingüística de la llengua catalana que la Generalitat de Catalunya va endegar els anys vuitanta. L’article 1 del primerenc Decret 90/1980, de 27 de juny, va establir que els òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya havien d’emprar el català com a “vehicle normal d’expressió en llurs documents, actes públics i en els de l’administració ordinària”. La transcendència d’aquest nou ús encomanat al català, juntament amb l’estat precari en què es trobava el LJC, van comportar que les actuacions de normalització lingüística en l’àmbit jurídic no només anessin encaminades a generalitzar el coneixement i l’ús del LJC, sinó també a codificar-lo.Llegeix més »

Bibliografia i recursos sobre el llenguatge jurídic català: d’on venim i cap a on anem? – Anna Arnall Duch

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, que enguany el sector del llibre i el Gremi de Floristes han proposat traslladar al 23 de juliol per evitar els efectes de la COVID-19, el Blog de Llengua i Dret ofereix un apunt que aborda la bibliografia del llenguatge jurídic català amb l’objectiu de difondre recursos d’interès sobre aquest tecnolecte i alhora reflexionar sobre la trajectòria i les perspectives de futur en aquest camp.

 

“Ens n’adonem quan arriben als nostres despatxos documents redactats
en altres països europeus. En els dits documents sembla que hom cerqui la claredat
per mitjà de la senzillesa. A casa nostra, en general, s’utilitza encara una prosa
feixuga i entortolligada, reminiscència del segle dinovè.”

Fragment de la presentació de 50 documents jurídics en català (1976),
del Seminari de Documentació Jurídica en Català
del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Una de les primeres publicacions en abordar el llenguatge jurídic català (modern) és 50 documents jurídics en català. En la presentació els autors ja deixen palesa la voluntat —valenta, perquè aleshores el castellà era la llengua predominant en l’àmbit jurídic— de no només emprar el català, sinó també de modernitzar-lo. L’obra es va publicar el 1976 de la mà del Seminari de Documentació Jurídica en Català del Col·legi d’Advocats de Barcelona, un seminari constituït en ple franquisme per un grup d’advocats militants de la llengua entre els quals Josep L. Sagarra i Osvald Cardona.Llegeix més »