Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias – Fernando Ramallo

O pasado mes de xuño tivo lugar en Santiago de Compostela o Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias. O evento, organizado polo Consello da Cultura Galega, en colaboración co Consello de Europa, reuniu por primeira vez a representantes de todas as linguas minoritarias do Estado español protexidas pola Carta, isto é, amazige, árabe, aragonés, aranés, asturiano, caló, catalán/valenciano, éuscaro, fala, galego, leonés e portugués nos diferentes territorios e cos diversos autoglotónimos que utiliza a comunidade de falantes de cada unha delas. Máis aló dunha finalidade académica ou estritamente técnica, o obxectivo prioritario foi establecer un diálogo que axudase a visibilizar e a interaccionar achegas diferentes, incluída a propia subxectividade das persoas que viven o seu día a día nunha lingua minoritaria. Ademais, ao tratarse dun evento aberto ao público, houbo tamén unha relevante participación de diversos colectivos e persoas implicadas na defensa dos dereitos lingüísticos.

O Foro detívose polo miúdo nos artigos 7 ao 13 da Carta, a partir dun enriquecedor diálogo crítico arredor do grao de cumprimento dos compromisos acadados polo Estado español coa ratificación da Carta en 2001. Durante os dous días de intenso intercambio de valoracións, perspectivas e análises identificáronse os trazos comúns á situación legal e social das linguas minoritarias así como as particularidades derivadas da propia idiosincrasia de cada idioma. Unha vez rematado o Foro, acordouse elaborar unhas conclusións colectivas co obxectivo de sometelas ás autoridades responsábeis da política lingüística en todos os territorios nos que se usan linguas minoritarias e asemade ao propio Consello de Europa. Ese documento é o que agora presentamos.

Desde a entrada en vigor da Carta en 2001, o Estado español pasou por catro ciclos de monitorización por parte do Comité de Expertos, que é o organismo competente para examinar a situación das linguas minoritarias a partir do informe presentado polo Estado á Secretaría Xeral do Consello de Europa. O Foro centrouse -fundamentalmente- nos avances, estancamentos, atrancos e retrocesos constatados durante o 4º ciclo de seguimento (2010-2013). Cómpre ter en conta que nestes intres está a piques de se iniciar o 5º ciclo (2014-2016), unha vez que o Estado acaba de remitir ao Consello de Europa o informe preceptivo preceptivo que dá inicio a un novo seguimento das obrigas estatais (https://rm.coe.int/spainpr5-es-docx/1680788433).Llegeix més »

Vint-i-cinc anys d’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM) per part de l’Estat espanyol en l’àmbit judicial – Laura Abelló

Aquest any 2017 es compleixen vint-i-cinc anys des que el Consell d’Europa va elaborar l’únic tractat internacional vinculant centrat en la protecció de les llengües regionals o minoritàries, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM). Aquest acord entrà en vigor el 1998 i va ser ratificat inicialment per 5 estats membres, entre ells l’Estat espanyol. Encara que el va signar l’any 1992, no es ratificà ni entrà en vigor fins el 2001 i, malgrat el temps transcorregut, les disposicions en matèria de justícia i en d’altres sectors no han estat acomplertes del tot.

L’objectiu principal de la Carta és encarar el problema de les grans diferències que existeixen en les situacions de les llengües regionals o minoritàries a Europa, fent recomanacions precises sobre com s’han de defensar i fomentar aquestes llengües en els diferents àmbits: Administració de justícia, ensenyament, serveis sanitaris, Administració pública, mitjans de comunicació, etc. Així doncs, aquestes llengües són les beneficiàries de la Carta, ja que es pretén fomentar l’ús efectiu en totes les esferes de la vida pública i privada. Els parlants de les llengües regionals o minoritàries desenvolupen un paper fonamental en l’assoliment d’aquest objectiu: perquè una llengua es desenvolupi, s’ha d’utilitzar de manera quotidiana i activa.

Les llengües regionals o minoritàries es defineixen en la Carta com les que no són la llengua o les llengües parlades per la majoria de la població. Queden excloses les llengües dels immigrants o les llengües sense territori. Amb tot, la Carta no especifica quines llengües europees es corresponen amb aquest concepte, recollit al primer article, i es reserva aquesta tasca a cadascun dels estats que apliquin el conveni. Conseqüentment, l’Estat espanyol va declarar que per a Espanya les llengües regionals o minoritàries i objecte de protecció són les llengües establertes en els estatuts d’autonomia. El 1992, segons l’Estatut vigent,  a Catalunya l’única llengua oficial era el català, a més del castellà. Anys més tard, amb la nova redacció del 2006, es va incorporar la llengua occitana (aranès a l’Aran), com a llengua també oficial a Catalunya.Llegeix més »