El blog de l’RLD s’acomiada per vacances!

Font: Pexels

Ja ben entrat l’estiu, i a les portes de l’agost, ha arribat l’hora de fer una petita pausa per poder retornar al setembre amb l’energia renovada. Abans, però, volem fer un cop d’ull als continguts que hem compartit amb vosaltres aquests primers set mesos del 2025.

Els darrers temps han proliferat les propostes legislatives regressives en matèria de llengua que amenacen el català, les quals hem seguit de prop i hem anat explicant al nostre blog. En aquest sentit, us hem ofert una comparativa de perspectives i argumentacions de diverses instàncies jurídiques en el marc de l’Estat espanyol i Europa sobre la vehicularitat de llengües minoritzades a l’escola; una aproximació teòrica interessantíssima al debat sobre la justícia de les mesures “coercitives” en favor de les llengües minoritzades, així com un recull de controvèrsies o impugnacions de normes regressives en diversos contextos. Aquest últim ha estat també el tema principal del darrer número 83 de la Revista de Llengua i Dret (RLD), amb una secció monogràfica sobre “Protecció jurídica de les llengües i regressió” que us recomanem. D’altra banda, el proper 3 d’octubre reprendrem aquesta qüestió en viu, en una jornada de reflexió i debat que durà el mateix títol, a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i també en línia. Aquí en teniu tots els detalls de la jornada i el formulari d’inscripció (obert fins al 24 de setembre!).

També han estat d’actualitat, entre altres assumptes, la síntesi dels resultats de la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2023, la difusió del nou Manual d’elaboració de normes de la Generalitat de Catalunya i la revisió de les mesures de comunicació clara dutes a terme per l’Administració Oberta de Catalunya per tal que els seus serveis digitals esdevinguin més àgils, entenedors, accessibles i inclusius per a la ciutadania.

La possible oficialització del català a la Unió Europea ha donat peu a una crònica de la taula de debat sobre aquesta qüestió que es va organitzar en el marc del VI Congrés de l’Advocacia Catalana, a una exposició sobre possibles actuacions alternatives a l’oficialització, a més d’una anàlisi de les causes dels moviments i estaticismes a la Unió, on la decisió s’ha ajornat ja sis cops.

En definitiva, han estat 27 aportacions de persones expertes que ens han permès estar al corrent dels avenços i debats en dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística, i sociolingüística. També hem publicat algunes ressenyes i recomanacions bibliogràfiques, que poden ser adequades com a lectures d’estiu i que trobareu recollides aquí. No dubteu a repassar tot allò que se us hagi pogut escapar.

Ens entusiasma comprovar any rere any l’interès que generen els nostres continguts, i no podem fer altra cosa que agrair-vos-ho. Hem arribat al mes de juliol amb més de 1.700 persones subscrites al blog, la qual cosa significa un augment de 250 subscripcions respecte l’any anterior. El blog de la RLD no tindria sentit sense el suport de totes les persones que ens seguiu setmana rere setmana. Moltes gràcies!

Ens preparem ara per a unes breus vacances i us retrobarem al setembre, en la cita setmanal dels dijous, i, ja en persona, a la jornada del dia 3 d’octubre.

El blog de la Revista de Llengua i Dret us desitja bones vacances!

El blog marxa de vacances!

Imatge decorativa
Autor: Ben White. Font: Unsplash

Ja arriba l’agost i, com és habitual, al blog de la Revista de Llengua i Dret farem vacances. És moment, doncs, de mirar enrere i fer balanç del primer semestre (i escaig) del 2024. Començarem per una notícia recent: la publicació del número 81 de la Revista, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades i amb articles, notes, cròniques de legislació i recensions molt interessants. Us el recomanem!

Llegeix més »

La 3a edició del Premi EAPC Luciana Calvo sobre llengua i dret impulsat per la Revista de Llengua i Dret ja té guanyadores

El passat 6 de maig es va publicar la resolució d’atorgament de premis corresponent a la convocatòria 2020 dels Premis de Recerca Jove (PRJ) per fomentar l’esperit científic del jovent, promoguda per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Els PRJ inclouen per tercer any consecutiu el Premi EAPC Luciana Calvo sobre llengua i dret, un reconeixement per als millors treballs en aquest àmbit. Aquesta iniciativa de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya té com a objectiu fomentar l’esperit de recerca dels estudiants en els camps de la lingüística, els drets lingüístics, la sociolingüística i la política lingüística.

El Premi Luciana Calvo, que vol estimular la reflexió sobre la llengua i el dret en el context escolar i fomentar les vocacions científiques entre els joves, ha premiat dos treballs de recerca sobre temes relacionats amb alguns dels tres àmbits temàtics de la Revista de Llengua i Dret: llenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic i política lingüística. Es valora que els treballs aportin reflexió, anàlisi i propostes sobre temes relacionats amb la llengua i el dret, com la diversitat lingüística, la gestió del multilingüisme, l’aprenentatge de llengües, la traducció i la interpretació, els llenguatges especialitzats, l’estudi dels usos lingüístics en la societat (a l’escola, als carrers, als mitjans de comunicació, entre d’altres), els drets lingüístics i la normativa que regula i protegeix les llengües, o bé el paper que tenen les tecnologies i les xarxes socials en el futur de les llengües.Llegeix més »

L’ètica en les revistes científiques – Servei de Recerca, Documentació i Publicacions (EAPC)

El món de la recerca ha esdevingut un món competitiu i en alguns casos feroç, en què les bones intencions encaminades a generar nou coneixement han tingut conseqüències contraproduents. En aquest context el paper de les revistes científiques ha estat i és especialment rellevant, perquè per ara la recerca s’avalua fonamentalment a partir del nombre d’articles que els investigadors hi publiquen i del nombre de citacions que aquests articles hi reben. El problema és que premiar la publicació d’articles no només ha permès millorar la productivitat, sinó també augmentar el nombre d’articles científics de baixa qualitat; i que distingir els investigadors pel nombre de citacions rebudes no només ha permès premiar el treball de qualitat, sinó també promoure llistes inflades de referències bibliogràfiques.

La lluita per combatre aquestes males pràctiques, que minen la confiança en la ciència i la societat, passa per l’establiment de valors ètics i morals bàsics. I les revistes científiques, com a peces clau de l’engranatge del sistema de publicació científica, se senten interpel·lades a dur a terme accions per preservar l’ètica i la qualitat en el món científic. En aquest sentit, en els últims anys s’han creat grups de professionals –dels quals destaquen els del sector mèdic com a pioners– que han promogut guies i manuals amb l’objectiu de delimitar els valors ètics que han de regir en aquest sector. El principal referent és el Comitè d’Ètica de Publicacions (Committee on Publication Ethics, COPE), fundat l’any 1997 per Richard Smith, editor del British Medical Journal. El COPE ha publicat diversos manuals, l’últim dels quals és el Codi de conducta i bones pràctiques per a editors de revistes científiques.Llegeix més »