Una de les virtuts dels investigadors que tenen una trajectòria consolidada i molts anys de lletra a l’esquena és que es poden permetre d’aplegar textos anteriors, revisar-los, cohesionar-los i donar-los una nova força i projecció. És a dir, poden prendre textos publicats ací i allà i fer-ne un producte nou, que en conservi l’essència però ens digui coses noves. Això és el que ha fet José del Valle en el volum Lo político del lenguaje. Travesía por el español y sus malestares (Verba Volant, 2024). Es tracta d’un llibre que aplega, revisa, ordena i amplia alguns textos previs de l’autor, sempre amb el to marcadament assagístic i volgudament no acadèmic que el caracteritza. Per bé que Del Valle sigui gallec, ha desenvolupat tota la carrera acadèmica als Estats Units, de manera que, a tots els efectes, cal considerar-lo un intel·lectual i acadèmic americà. Ho adverteixo des d’ara, ja: que no tingui un to marcadament acadèmic no vol dir que el llibre no sigui rigorós ni fruit d’una tasca intel·lectual i acadèmica de primer ordre.
