¿Por qué es inconstitucional la Ley navarra del Euskera? – Eneko Compains Silva

Font: Wikimedia Commons

Este 15 de diciembre se acaban de cumplir 39 años desde la aprobación de la polémica y controvertida Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del Euskera, más conocida popularmente como “Ley del Vascuence” (ese fue su nombre original). Sin ir más lejos, hasta el Comité de Expertos del Consejo de Europa para la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias dejó escrito en su sexto informe (2024) que dicha ley vulnera el artículo 7.2 de la Carta al establecer divisiones administrativas que suponen un obstáculo a la promoción del euskera, básicamente porque zonifica la oficialidad, restringiéndola a la zona norte de la Comunidad Foral, donde a día de hoy vive tan sólo el 9 % de la población navarra.

Más allá de si la ley vulnera o no la Carta, nuestra posición es que se trata de una ley contraria a la Constitución y que debiera ser declarada inconstitucional. ¿Por qué?

 

Llegeix més »

La defensa del euskera en la encrucijada: retos y oportunidades para los derechos lingüísticos en el País Vasco – Leixuri Urrutia Pujana, Iñigo Urrutia Libarona

Autora: Edurne TX. Font: Unsplash

La situación del euskera en el contexto actual plantea una serie de interrogantes que exigen un análisis profundo y una respuesta estructural desde todas las instancias de la sociedad. Las recientes sentencias del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco (TSJPV), entre las que se incluye el llamado “caso Uliazpi”, nos ofrecen la oportunidad para reflexionar sobre la normalización del euskera en la Administración pública y, por ende, en la vida cotidiana de la ciudadanía.

Llegeix més »

Evolució i assoliments en l’ús social del basc a Tolosa – Kike Amonarriz

Per primera vegada en els darrers cent anys, el basc torna a ser la llengua més utilitzada als carrers de Tolosa, segons les dades aportades pel mesurament d’ús que es realitza des de 1985.

Les dades que presentarem s’han recaptat seguint el mètode d’observació directa dissenyat per la cooperativa de recerca sociològica SIADECO, i que podeu consultar en la publicació de Soziolinguistika Klusterra  A guide to language use observation survey methods. Aquest mètode consisteix a mesurar l’ús real dels idiomes al carrer. No hi ha preguntes; s’escolta i s’anota la dada. Les variables que normalment s’utilitzen són idioma utilitzat (basc, castellà o altres), edat i sexe dels parlants, presència o no de nens en la conversa, zona i moment de la recollida de dades.

Aquest mesurament de l’ús dels idiomes, que es realitza també cada quatre anys a tot  Euskal Herria, en el cas de Tolosa el realitza des de l’any 1985 l’organització Galtzaundi Euskara Taldea en col·laboració amb l’Ajuntament de Tolosa, i és una de les sèries més llargues de dades d’aquesta mena de tot Euskal Herria.Llegeix més »

Menys oficialitat? No, gràcies – Lluís J. Segura Ginard

En el debat actual sobre les llengües oficials ha anat guanyant posicions, en els darrers temps, la idea d’una Llei de llengües, tot i que no totes les propostes de regulació fins ara presentades responen a la mateixa orientació. Al meu parer, l’objectiu de fixar un marc jurídic comú i fonamental per al castellà, l’eusquera, el català i el gallec hauria de ser ben acollit si el que es pretén és avançar en la igualtat jurídica substancial entre llengües. Dit d’una altra manera, benvinguda sigui una regulació que asseguri un mínim estatus d’oficialitat lingüística a totes aquestes llengües d’acord amb la Constitució i els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes.  Llegeix més »