Evolució i assoliments en l’ús social del basc a Tolosa – Kike Amonarriz

Per primera vegada en els darrers cent anys, el basc torna a ser la llengua més utilitzada als carrers de Tolosa, segons les dades aportades pel mesurament d’ús que es realitza des de 1985.

Les dades que presentarem s’han recaptat seguint el mètode d’observació directa dissenyat per la cooperativa de recerca sociològica SIADECO, i que podeu consultar en la publicació de Soziolinguistika Klusterra  A guide to language use observation survey methods. Aquest mètode consisteix a mesurar l’ús real dels idiomes al carrer. No hi ha preguntes; s’escolta i s’anota la dada. Les variables que normalment s’utilitzen són idioma utilitzat (basc, castellà o altres), edat i sexe dels parlants, presència o no de nens en la conversa, zona i moment de la recollida de dades.

Aquest mesurament de l’ús dels idiomes, que es realitza també cada quatre anys a tot  Euskal Herria, en el cas de Tolosa el realitza des de l’any 1985 l’organització Galtzaundi Euskara Taldea en col·laboració amb l’Ajuntament de Tolosa, i és una de les sèries més llargues de dades d’aquesta mena de tot Euskal Herria.Llegeix més »

Menys oficialitat? No, gràcies – Lluís J. Segura Ginard

En el debat actual sobre les llengües oficials ha anat guanyant posicions, en els darrers temps, la idea d’una Llei de llengües, tot i que no totes les propostes de regulació fins ara presentades responen a la mateixa orientació. Al meu parer, l’objectiu de fixar un marc jurídic comú i fonamental per al castellà, l’eusquera, el català i el gallec hauria de ser ben acollit si el que es pretén és avançar en la igualtat jurídica substancial entre llengües. Dit d’una altra manera, benvinguda sigui una regulació que asseguri un mínim estatus d’oficialitat lingüística a totes aquestes llengües d’acord amb la Constitució i els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes.  Llegeix més »