La situació del portuguès d’Olivença el 2021 – Manuel Jesús Sánchez Fernández

Foto del Castell d'Olivença
Autoria: Alfons024 (2006). Castell d’Olivença. Recuperat de Wikimedia Commons

Introducció
Avui, a Olivença i Táliga (província de Badajoz), gairebé només es parla l’espanyol o castellà. El portuguès, a les aldees (Villarreal/Vila Real, San Benito de la Contienda/São Bento da Contenda, Santo Domingo de Guzmán/São Domingo de Gusmão i San Jorge de Alor/São Jorge da Lor) encara són lusoparlants els habitants de 75 o més anys. A Olivença i als pobles de colonització (San Francisco i San Rafael), podem calcular que els de 85 anys. És a dir, quasi està extingit. Això succeeix, si fa no fa, als altres enclavaments de llengua portuguesa que hi ha a Espanya.

Només és viva l’anomenada fala de Jálima/Xálima i el gallec (a Galícia, a una part d’Astúries i a alguns llocs lleonesos, com per exemple a la comarca del Bierzo). La fala i el gallec els parlen els nens. En canvi, el portuguès fa uns setanta anys que no el parlen, els nens.

Llegeix més »

La realidad lingüística en Extremadura – Daniel Gordo

1. Introducción
En la actualidad en Extremadura conviven con el castellano otras tres modalidades lingüísticas, pero en un estado de diglosia tan avanzado que todas ellas se encuentran en grave peligro de extinción. Hoy por hoy, los hablantes puros son escasos y de edad media o avanzada —exceptuando el caso de la fala—, y la transmisión generacional se sigue dando con generalidad solo en un puñado de municipios. Estas lenguas minoritarias son el portugués rayano (português raiano), la fala del Valle de Jálama (fala do Val de Xálima) y el extremeño (estremeñu).

Las tres lenguas están reconocidas como tales por parte de organismos internacionales de la talla de Consejo de Europa, UNESCO o SIL International, así como de diversas instituciones académicas europeas referentes en la materia como la Universidad de Ámsterdam.

Llegeix més »