De moment, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació secundària – Maria Ballester Cardell

Font: Paula Jaume amb llicència (CC BY-NC-ND 4.0)

La Interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 14 de novembre de 2022 resol una peça separada en relació amb un recurs contenciós administratiu formulat el 9 de juny de 2022. L’objecte del recurs és la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud realitzada per l’interessat davant la Conselleria d’Educació i Formació Professional del Govern de les Illes Balears. La resolució és adoptada per majoria de la Sala i dues magistrades hi formulen un vot particular.

Els fets que donen lloc a la resolució judicial són els que s’indiquen tot seguit. El recurrent pretén que la seva filla, matriculada a tercer curs d’ESO en un institut d’educació secundària de la localitat mallorquina de Marratxí, rebi, almenys, el 25 per cent de les assignatures troncals en llengua castellana, tant en el curs en què es troba com en els successius. En el recurs es demana que s’estableixi la mesura de forma provisional per evitar la conculcació d’interessos públics o de terceres persones. S’argumenta que es produiria un perjudici irreparable per a la part interessada si, finalment, s’estimés el recurs i no s’adopta la mesura cautelar.Llegeix més »

El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla – Antoni Llabrés Fuster

Autoria: Clara Soler Chopo. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid. infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]Llegeix més »

La política lingüística del govern valencià (2015-2019) – Cristòfol Badenes Goterris

El resultat de les eleccions autonòmiques valencianes de 2015 va provocar un canvi en els partits que ocupaven el govern. Aquest, després de 20 anys de domini conservador, va passar a estar integrat per una coalició de forces progressistes favorables al foment i ús del valencià. El nou executiu, conegut com I Govern del Botànic, realitzà una actuació en matèria lingüística que no va aconseguir generar consensos i va ser criticada des de diferents sectors socials, per excés o per defecte. Aquest apunt mira d’esclarir quin nivell d’impuls es va donar a la llengua i quins són els objectius subjacents de la política lingüística aplicada pel govern autonòmic valencià entre 2015 i 2019.

Llegeix més »

Menys oficialitat? No, gràcies – Lluís J. Segura Ginard

En el debat actual sobre les llengües oficials ha anat guanyant posicions, en els darrers temps, la idea d’una Llei de llengües, tot i que no totes les propostes de regulació fins ara presentades responen a la mateixa orientació. Al meu parer, l’objectiu de fixar un marc jurídic comú i fonamental per al castellà, l’eusquera, el català i el gallec hauria de ser ben acollit si el que es pretén és avançar en la igualtat jurídica substancial entre llengües. Dit d’una altra manera, benvinguda sigui una regulació que asseguri un mínim estatus d’oficialitat lingüística a totes aquestes llengües d’acord amb la Constitució i els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes.  Llegeix més »

El català en l’Administració de justícia a Catalunya, un repte pendent – Josep Vidal Arráez

Des de l’any 1975, amb la restauració de les institucions democràtiques a l’Estat espanyol, la normalització lingüística de la llengua catalana ha esdevingut un dels eixos principals en el procés de construcció nacional. Any rere any apareixen dades demolingüístiques que mostren la vitalitat, fortalesa i capacitat d’atracció que té el català. Tanmateix, tot i l’optimisme que generen les dades, encara hi ha sectors on la llengua catalana té poca presència i viu dificultats per assolir una certa normalitat. És el cas de l’Administració de justícia. Llegeix més »