Les obres de referència general per a la correcció i la traducció de textos – Josep M. Mestres i Mireia Trias

No fa gaires dècades, els correctors es formaven «en contacte» amb d’altres de més experts, que els ensenyaven i els esmenaven quan convenia perquè poguessin adquirir l’expertesa necessària per a esdevenir, al seu torn, mentors de correctors novells.

Actualment, els màsters i els cursos de postgrau que imparteixen les universitats i altres institucions públiques i privades d’arreu dels Països Catalans contribueixen a la formació teòrica i pràctica dels nous professionals de la correcció, ja que els graus universitaris de lingüística, filologia o traducció no proporcionen encara els coneixements específics per a assolir aquesta destresa.Read More »

Som tan “raros” (i bojos) com ens pensem? 10 punts per explicar la situació sociolingüística catalana a l’exterior – Llorenç Comajoan

Sóc al pub The Last Drop a Edimburgh, rodejat de llum tènue i olor de llúpol. Al costat hi ha un parell de nois que parlen de política i sento que diuen alguna cosa de Catalonia i del seu darrer viatge que hi han fet. S’han estat uns dies a Barcelona, a casa d’en P i en R, que els han explicat que a Catalunya es parlen dues llengües, però que una és més important que l’altra, que una és local i l’altra global, que a l’escola s’ensenya principalment en una i que a molts pares això no els agrada, que la política interfereix en el tema de les llengües. I jo penso: bla, bla, bla. Intervinc? Demano una altra pinta i hi poso cullerada? Vull fer pedagogia? Què és fer pedagogia en aquests casos? La vida és massa curta?

Segurament que molts de nosaltres ens hem trobat en situacions semblants. Són casos en què dubtem si hem d’explicar(-nos) la situació sociolingüística de Catalunya i com ho hem de fer. Volem vendre el nostre model? Volem fer una explicació pretesament objectiva? Ens autoparodiem (à la Polònia)? El repte és doble si a sobre et dediques acadèmicament a tractar temes relacionats amb la sociolingüística de la llengua catalana. Una explicació a un pub no és el mateix que una explicació a una universitat, però en tots dos casos és possible que ens plantegem la mateix pregunta: Com expliquem la situació sociolingüística catalana al món?Read More »

¿Desapareixeran de la nostra vida les faltes? (*) – Joan Costa

Fa uns quants mesos, Narcís Garolera va publicar a Els Marges (núm. 103) l’article “El català que ara es parla. La degradació de la llengua als mitjans de comunicació”. Arran de llegir-lo, passada la polèmica que hi va haver, se m’han reactivat unes reflexions sobre la relació que els catalanoparlants tenim amb les “faltes” de llengua. Aquestes reflexions intenten situar la qüestió de la incorrecció lingüística en el pla general del civisme i la solució dels problemes col·lectius: d’aquí el paral·lelisme amb la impossible eradicació dels excrements de gos als carrers.

En aquest sentit, la meva primera pregunta és si aconseguirem mai veure lliures d’excrements de gos els nostres carrers. Ja avanço que la meva conclusió és que no. Pensem en Barcelona. Posem que hi ha 10.000 gossos a la ciutat (dades que no he pogut confirmar). Cada gos ha de defecar almenys un cop al dia: això vol dir que cada dia s’acumulen als carrers almenys 10.000 deposicions. Read More »

Francesc Vallverdú, el compromís amb la dimensió social de la llengua – Carles Duarte i Montserrat

Foto: Consell Editorial de la Revista de Llengua i Dret (1987), amb Francesc Vallverdú al centre de la imatge (arxiu EAPC)
Foto: Consell Editorial de la Revista de Llengua i Dret (1987), amb Francesc Vallverdú al centre de la imatge (arxiu EAPC)

Quan, coincidint amb l’aprovació de la primera Llei de normalització lingüística, va néixer, l’any 1983, la Revista de Llengua i Dret, un dels membres destacats del Consell de Redacció era Francesc Vallverdú, que va participar durant molts anys activament en la labor duta a terme des de la nostra revista i, d’una manera especial, dins l’àmbit relacionat amb la sociolingüística i la planificació lingüística. Ara la seva absència deixa un sentiment de desolació entre els membres de l’equip de la revista i entre els qui vam tenir el goig de col·laborar-hi i de sentir-ne l’amistat.

Home amb un compromís clar, ferm, reflexiu i alhora natural amb el redreçament i el rellançament d’un país culturalment asfixiat pel franquisme, Francesc Vallverdú va ser clau en moltes iniciatives polítiques, científiques i artístiques. El nom de Vallverdú l’hem d’associar a l’acció política des de 1959 al PSUC, al projecte d’Edicions 62 des de 1966, a revistes com “Serra d’Or” o “Nous horitzons”, a una obra poètica molt rellevant, sorgida des d’una consciència social irrenunciable, amb fites tan destacades com ara Com llances, 1961, Premi Joan Salvat-Papasseit), Cada paraula un vidre (1968, Premi Carles Riba) o Somni, insomni (1971), recentment recopilada a Temps sense treva (2009), i a les seves excel·lents traduccions de Cesare Pavese, Italo Calvino, Alberto Moravia, Pietro Aretino, Leonardo Sciascia o del Decameró de Boccaccio, que va ser distingida amb el prestigiós premi Ente Nazionale Giovanni Boccaccio. Read More »