Ens aturem per vacances!

Autor: Porapak Apichodilok. Font: pexels

Com cada estiu arriba el moment de fer una pausa. Abans d’aturar l’activitat durant unes quantes setmanes, volem aprofitar aquest darrer apunt del curs per fer una breu mirada enrere i agrair, un any més, la confiança de totes les persones que col·laboreu al blog i de totes les que ens llegiu.

Des de començament d’any hem publicat 27 apunts, als quals ara s’afegeix aquest comiat abans de les vacances d’estiu. Al llarg d’aquests mesos, el blog ha continuat sent un espai de reflexió i divulgació sobre els àmbits que són propis de la Revista de Llengua i Dret: el dret lingüístic, el llenguatge jurídic i administratiu, la política lingüística, la sociolingüística i les relacions entre llengua, dret i administració.

Entre els temes tractats, hem reflexionat sobre qüestions d’actualitat jurídica, com les implicacions lingüístiques de la reforma de l’article 69.3 de la Constitució espanyola o els drets lingüístics en els serveis d’atenció a la clientela; hem presentat recursos per reforçar la presència del català en l’àmbit jurídic, com el Diccionari de dret processal o la Guia didàctica de Compendium.cat, i també ens hem fet ressò dels avenços en comunicació clara a partir de la nova norma ISO 24495-2:2025 sobre comunicació jurídica planera.Llegeix més »

Avançament de sumari del número 85 de la Revista de Llengua i Dret, amb una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana durant els segles XX i XXI

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 85 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que inclourà una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de català durant els segles xx i xxi, formada per una introducció i sis articles acadèmics.

El número també aplegarà una contribució a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; un article a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Daniel Casals i Martorell, doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tal com apunta Casals en la introducció, l’objectiu del monogràfic “ha estat oferir una visió panoràmica, des del punt de vista històric, de l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per mitjà d’una selecció representativa de set organismes que han dut o que duen a terme ambdues accions. Aquestes entitats, públiques o privades, són la concreció de mesures de planificació lingüística i han existit en diferents moments de l’època contemporània en els territoris de parla catalana, independentment del signe, favorable o contrari, de les polítiques lingüístiques oficials de cada moment. Aquest monogràfic, doncs, pretén omplir un buit en l’estudi de la història social contemporània i l’estandardització del català”.Llegeix més »

Què és la seguretat cultural de les minories? – Jean-Rémi Carbonneau

imatge decorativa
Autoria: Jean-Rémi Carbonneau

El concepte de seguretat cultural s’ha invocat en diferents contextos: per a la inserció de clàusules d’excepció cultural en acords comercials internacionals (Bélanger, 1999), les peticions de protecció del patrimoni cultural material durant els conflictes armats (Nemeth, 2015) i les garanties intel·lectuals davant l’occidentalització de l’ensenyament universitari a la resta del món (Samier, 2015). El tema de la seguretat cultural ha estat sovint de l’Estat, com ho demostra un treball col·lectiu recent en l’àmbit dels estudis de seguretat (Szyszlak, Wiśniewski i Zenderowski, 2023a). En aquest sentit, la seguretat cultural implica determinar els símbols identitaris i les especificitats culturals de l’Estat que s’han de promoure i defensar contra les amenaces externes en el context homogeneïtzador de la globalització, però també contra les amenaces internes, encara que “hi pugui haver una dissonància entre la seguretat cultural de l’Estat i [la d’]els seus ciutadans” (Szyszlak, Wiśniewski et Zenderowski, 2023b, p. 12). La seguretat cultural és, per tant, una noció alhora ofensiva i defensiva, segons Sebastian Wojciechowski (2023), la qual cosa implica per als estats un dilema entre la promoció de la seva identitat col·lectiva –de facto la del grup dominant– en detriment de la d’altres entitats, incloses les minories.

Llegeix més »

Reflexions sobre l’impacte d’un possible canvi d’adscripció lingüística de la ciutat d’Alacant – Jordi M. Antolí Martínez i Ferran Isabel i Vilar

Vista d'Alacant
Vista d’Alacant. Autor: Diego Delso, amb llicència CC BY-SA

El dia 26 de juny de 2025, el Ple Municipal de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar una declaració institucional en què instava les Corts Valencianes a modificar la Llei d’ús i ensenyament del valencià (des d’ara, LUEV)[i] i a adscriure la ciutat a la zona de predomini lingüístic castellà. Aquesta iniciativa, d’acord amb les declaracions que s’han conegut d’alguns membres del govern valencià, del partit en el govern o del president mateix, no tindrà per ara més recorregut. El que sí que ha aconseguit és generar el rebuig entre els partits de l’oposició, els sindicats i les entitats cíviques i acadèmiques d’Alacant, i una onada de solidaritat procedent de la resta del domini lingüístic català.

L’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana estableix en l’article sisè que el valencià és l’única llengua pròpia de l’autonomia (punt 1) i que hi és oficial juntament amb el castellà (punt 2). El valor d’aquestes disposicions, però, queda limitat en el mateix article, en el punt 7, el qual preveu la delimitació legal dels territoris en què predomine l’ús d’una llengua o de l’altra. L’oficialitat queda atenuada, doncs, en aquells municipis legalment considerats de predomini lingüístic castellà.

Llegeix més »