El blog se’n va de vacances!

A punt d’endinsar-nos en el mes d’agost, el blog s’atura temporalment en un any 2022 marcat pel relleu en la direcció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, amb el nomenament d’Avel·lí Flors Mas com a nou director. Un canvi que coincideix amb un procés de renovació en curs del Consell de Redacció de la Revista. El 2022 es compleixen, també, deu anys de la posada en marxa de l’edició exclusivament digital i en accés obert (open access) de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law. Aquest fet va permetre augmentar-ne la difusió i incrementar la presència de la Revista als repositoris i a les bases de dades nacionals i internacionals.

Des de començament d’any hem seguit publicant els apunts amb la periodicitat setmanal prevista, cosa que ens ha permès arribar a l’estiu amb 27 col·laboracions publicades. Pel que fa al nombre de visites, hem tingut 15.129 visites úniques amb un total de 22.048 visualitzacions, de les quals un 21,3% provenen de l’estranger, xifra que augmenta de forma progressiva respecte als anys anteriors. S’han publicat articles d’opinió i notícies rellevants dels àmbits temàtics de la Revista: el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic i la política lingüística i la sociolingüística, sempre amb l’afany d’ajudar a reflexionar sobre qüestions d’actualitat, en alguns casos conflictives, que ens preocupen i fer-ne transferència a la societat i als nostres lectors. Hem de destacar la sèrie d’apunts sobre la nova legislació de la comunicació audiovisual i la llengua; el debat sobre llengua i gènere; els models lingüístics educatius de diferents comunitats autònomes i la defensa del model lingüístic de l’escola catalana, etc.

El blog de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law se’n va de vacances fins al 15 de setembre, quan tornarem amb les forces recuperades per seguir fidels a la cita de cada dijous amb els nostres lectors. Esperem que gaudiu del descans estival i que, si teniu l’oportunitat, llegiu, comenteu o simplement rellegiu alguns dels apunts publicats a l’RLD blog.

Bones vacances!

Ressenya del llibre “Demandas lingüísticas y conflicto político en España” – Daniel Cetrà

El llibre Demandas lingüísticas y conflicto político en España (2021), escrit per Andrea C. Bianculli, Jacint Jordana, i Mónica Ferrín, és una contribució rica i valuosa a la literatura acadèmica sobre les controvèrsies lingüístiques a Espanya. Des de la pàgina web del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales us el podeu descarregar gratuïtament.

De què tracta el llibre?

Els autors es plantegen la pregunta següent: sota quines condicions sorgeixen a Espanya demandes lingüístiques i conflictes polítics de caràcter lingüístic? Volen esbrinar quan es mantenen estables els equilibris a les comunitats multilingües (en el sentit d’acceptació àmplia de l’statu quo) i quan esdevenen inestables.Llegeix més »

Llenguatge i comunicació, dues claus –mestres– per millorar la comprensibilitat i el coneixement de les normes jurídiques – Rubèn Ramírez Fernàndez

“Si [el dret] ha de dirigir les persones, han de poder esbrinar què és”
Joseph Raz, filòsof del dret, a The authority of law: Essays on law and morality, 1979.

 

La comprensibilitat del llenguatge en l’àmbit del dret és una qüestió universal,[1] que no ha perdut mai vigència ni importància. Les nombroses obres publicades sobre aquest àmbit demostren el gran interès que aquesta matèria ha generat des de sempre. Molts ciutadans –inclosos els juristes– consideren que el llenguatge jurídic és excessivament complicat i difícil d’entendre.[2] Com que el dret regeix molts aspectes de la vida, els problemes que es deriven de formular incorrectament les normes jurídiques, precisament per la seva incomprensibilitat, incideixen greument en la seguretat jurídica i provoquen el desconeixement de l’ordenament jurídic.[3] Per això el llenguatge que empren les institucions públiques és tan important: determina la manera com els polítics i els servidors públics es relacionen amb les persones a qui serveixen.[4] Davant aquest context, és imprescindible que els poders públics utilitzin un llenguatge que sigui intel·ligible per a la ciutadania, especialment pel que fa a les normes jurídiques que aproven.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 77

Logotip Revista Llengua i Dret

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 77 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb cinc articles aplegats sota el títol Llengua i COVID-19. El número també inclou tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; una nota; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número, que ha estat coordinada per Eva Pons Parera i Esther Monzó Nebot, analitza l’impacte que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 en l’ús de les llengües, i especialment en la comunicació institucional. La secció inclou un estudi sobre l’avaluació de les pràctiques comunicatives a Irlanda durant la pandèmia; un estudi sobre l’impacte de la pandèmia en la comunitat sorda, i en particular en les llengües de signes catalana i espanyola; un estudi sobre la creativitat lèxica en català, pel que fa a la terminologia i la neologia; un estudi sobre la legitimació del discurs coercitiu durant la pandèmia a Austràlia, i un estudi sobre l’ús de les llengües de la immigració en les estratègies comunicatives de les institucions catalanes. A més, la nota que es publica en aquest número tracta sobre l’impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes.

Llegeix més »

En Miquel Strubell i Trueta, una vida al servei de la llengua i del país – Joaquim Torres Pla

Miquel Strubell i Trueta. Font: Wiquipèdia. Llicència CC BY-SA 4.0

Trajectòria familiar i personal

En Miquel, que va deixar-nos el passat 5 de març, venia d’un entorn familiar marcat profundament per la lluita en pro de la democràcia i de Catalunya, sobretot per la part del seu avi, l’eminent cirurgià Josep Trueta, que es va exiliar a Londres l’any 39 amb la seva família. Allà el Dr. Trueta va ser rebut amb els braços oberts, perquè havia inventat un mètode capaç d’evitar la infecció de les ferides de guerra, que va ser de gran utilitat durant la gran conflagració mundial que va començar poc després. Allà en Josep Trueta va participar en els grups d’exiliats que actuaven per recuperar la democràcia a Catalunya. Però també el pare d’en Miquel, l’anglès Michael Strubell, va lluitar per la democràcia, com a pilot de la RAF, durant l’esmentada segona guerra mundial. Michael Strubell va ser un d’aquells als qui es va referir Churchill en la seva coneguda frase que mai tants havien degut tant a tan pocs.Llegeix més »