L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà el pròxim mes de juny el número 81 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades, amb una introducció i quatre articles. El número també inclourà tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; tres notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions finals.
Etiqueta: llengües minoritàries
Cinc llengües en situació extrema a la perifèria britànica: panoràmica i reflexió – Santi Arbós
En la zona perifèrica de la Gran Bretanya, ens fixem en cinc varietats lingüístiques (còrnic, manx, jerseiès, guernseiès i norn) que a hores d’ara han gairebé desaparegut o es troben entre l’agonia i algun tipus de retorn a l’ús, davant la supremacia legal i demogràfica de l’anglès. En un món cada cop més global i enfrontades a la llengua més internacional, en aquest apunt exposarem les característiques i l’estat actual d’aquestes varietats, i reflexionarem sobre les seves opcions de pervivència.Llegeix més »
What future for the Indigenous languages in Canada? – Étienne Cossette-Lefebvre
I. Introduction
There are between 53 and 70 Indigenous languages in Canada. It is undeniable that these languages contribute to the richness of the linguistic heritage of Canada.[i] Unfortunately, a majority of them are now in a state of decline or endangerment (Report of the Royal Commission on Aboriginal Peoples, vol. 3, Gathering Strength, at pp. 564-569). In 1991, a study showed that in 69 % of First Nations communities, Indigenous languages were “declining”, “endangered”, or in a “critical” state. Indigenous languages were considered “enduring” in 18 % of First Nations communities, and “flourishing” in only 12 % of these communities. The only “viable” Indigenous languages were Cree, Ojibwee, and Inuktitut (Task Force on Aboriginal Languages and Cultures, Towards a New Beginning: A Foundational Report for a Strategy to Revitalize First Nation, Inuit and Métis Languages and Cultures, at pp. 34-35; Gabriel Poliquin, “La protection d’une vitalité fragile : Les droits linguistiques autochtones en vertu de l’article 35” (2013) 58:3 McGill LJ 573, at p. 576; Naiomi Metallic, “Becoming a Language Warrior” in Marie Battiste, ed, Living Treaties: Narrating Mi’kmaw Treaty Relations (Sydney, NS: Cape Breton University Press, 2016) 241, at pp. 244-245; Naiomi Metallic, “Les droits linguistiques des peuples autochtones” in Michel Bastarache & Michel Doucet, eds, Les droits linguistiques au Canada, 3rd ed (Cowansville, QC: Yvon Blais, 2013) 891, at p. 900).Llegeix més »
Quina possibilitat té el català d’esdevenir llengua oficial de la UE? Una anàlisi – Vicent Climent-Ferrando
“Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també cal conèixer les conseqüències de les nostres decisions, així que avui és massa d’hora per prendre una decisió.” Aquestes eren les paraules –pronunciades en català– del ministre d’Afers Estrangers finès, Anders Adlercreutz, en sortir de la reunió del Consell de la UE d’avui, 19 de setembre, en què es decidia si català, gallec i èuscar passaven a ser llengües oficials de la Unió Europea (UE). Una posició compartida i feta pública per molts altres estats membres. Alemanya, França, Croàcia, Eslovàquia, Irlanda… i fins a 21 estats membres es pronunciaven en la mateixa direcció.Llegeix més »
La lengua guaraní en Paraguay: marco jurídico actual – Miguel Ángel Verón
Introducción
El Paraguay es un país ubicado en América del Sur, que limita con Argentina, Bolivia y Brasil. Constitucionalmente (art. 1), se configura como un Estado social de derecho, unitario, indivisible y descentralizado. Políticamente, está dividido en 17 departamentos. Su población actual es de, aproximadamente, 7.353.000 de habitantes.[i] En este país sudamericano, la diversidad lingüística ha sido negada por varios siglos; pese a que el guaraní fue, por largo período de la vida independiente,[ii] la lengua casi única, el castellano ha sido asumido por el Estado nación como único idioma del sistema educativo y de la Administración. En la actualidad, como resultado de políticas lingüísticas colonialistas y unilingüistas, y a pesar de los sustantivos avances en las legislaciones para la oficialización del guaraní, esta lengua está sufriendo un acelerado proceso de desplazamiento por el castellano. En este escrito se aborda el marco jurídico actual de las políticas lingüísticas paraguayas; se abordan más detenidamente las normativas orientadas a la normalización del uso de la lengua propia del país: el guaraní.Llegeix més »