Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 78

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 78 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb vuit articles aplegats sota el títol Traducció i interpretació jurídiques en el món de la tecnologia. El número també inclou tres articles més, un de cada una de les seccions de la Revista; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número analitza críticament els usos i les possibilitats de les tecnologies de la traducció i la interpretació (TI) en contextos jurídics, amb un èmfasi especial en llengües que han sofert històricament la manca de recursos econòmics, institucionals i textuals. Amb la coordinació externa dels professors Christopher D. Mellinger i Jeffrey Killman i la col·laboració de la membre del Consell de Redacció de la Revista, Esther Monzó-Nebot, el número s’articula en tres àmbits principals: la confecció d’eines de traducció automàtica (TA), l’avaluació dels sistemes de TA amb estudis quasiexperimentals que destaquen la interacció entre persones i sistemes automàtics i la incorporació d’eines de TA i traducció assistida per ordinador (TAO) en la formació en TI jurídiques. Les llengües que es treballen en els estudis recollits són el bosnià/serbi/croata, l’irlandès, l’islandès, el noruec bokmål, el zapoteca, el chinanteca, el mixteca, elcuicatec, el gallec i el grec, a més de l’espanyol i l’anglès.Llegeix més »

Éducation, langues minorisées et plurilinguisme : compte-rendu du colloque de Mons (1-2 septembre 2022) – Jean-Rémi Carbonneau, Juan Jiménez-Salcedo et Marie Leroy

À partir de la deuxième moitié du XXe siècle, les langues historiquement minorisées ont bénéficié d’un zeitgeist plus favorable, lequel a conduit à la mise en place de politiques actives de revitalisation un peu partout dans le monde. Ces politiques ont permis bien plus que la simple “ survie ” de langues pour la plupart menacées de disparition, comme le montrent des exemples de politiques ambitieuses au Québec ou en Catalogne. Parallèlement, des stratégies de promotion du plurilinguisme élaborées par divers acteurs institutionnels, notamment celles du Conseil de l’Europe, ont contribué dans plusieurs pays à rendre socialement et politiquement acceptable la diversité linguistique et à lui conférer une légitimité vis-à-vis du monolinguisme d’État imposé par les groupes dominants. L’école joue un rôle essentiel de cette promotion car elle assure la connaissance des langues minorisées et contribue à leur généralisation en tant que moyens de communication utiles et productifs. Il est donc important que ces langues soient apprises dans l’enceinte de l’école, mais aussi qu’elles soient utilisées pour véhiculer tant les savoirs et compétences linguistiques que la multiplicité des visions du monde qui est au fondement de l’idée même de diversité culturelle, si chère au XXIe siècle.Llegeix més »

Taula rodona “Reclaiming New Speakers, Revisiting Old Authenticities: Basque, Catalan and Galician in 2022” – Eva Codó

Font: University of Colorado Boulder

El passat dia 6 d’octubre va tenir lloc la taula rodona “Reclaiming New Speakers, Revisiting Old Authenticities: Basque, Catalan and Galician in 2022”, organitzada en línia per la Comissió d’Investigació de l’Associació d’Estudis sobre Discurs i Societat (EDiSo), conjuntament amb el Programa Culture, Language and Social Practice (CLASP) de la Universitat de Colorado Boulder. La taula va comptar amb la participació de tres díades d’acadèmics (una per a cadascuna de les tres minories lingüístiques). Josep Soler Carbonell, membre del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, va encarregar-se de la introducció, conducció i moderació del debat. L’acte va suscitar un gran interès, com ho demostra l’elevat nombre de participants (més d’un centenar), ubicats en diferents contextos geogràfics i acadèmics, sobretot d’Europa i Amèrica.Llegeix més »

Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe (2017) – Marta Renau Michavila

Ressenya de: Monzó Nebot, Esther & Joan Jiménez Salcedo (ed.). 2017. Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I.

Les societats contemporànies no poden entendre’s com a successions d’espais monolingües que donen sentit a les fronteres polítiques. Els espais de convivència social del món globalitzat són una conjuminació de tensions entre grups lingüístics amb contactes complexos que desafien els límits entre grups socioculturals i configuren identitats postmonolingües. Aquesta és la premissa de partida del volum Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe. S’hi recullen contribucions que, amatents a les transformacions socials que han introduït els fluxos migratoris, inclosa la davallada de l’estat-nació com a ideal polític, opten per la “diversalitat” (Bernabé et al., 1989: 41), és a dir, l’harmonització conscient de les diversitats preservades. Defugint l’ànsia de superioritat de les idees de base europea que va caracteritzar el colonialisme (Mignolo, 2005: 22-34), les autores i els autors d’aquest volum comparteixen la voluntat de qüestionar l’epistemologia del poder que vincula identitat i autoritat en un territori polític. La crida conjunta és que cal disputar l’esperit monolingüe que ens ancora a ordres tradicionals i no ens deixa observar el sorgiment de valors, costums i jerarquies nous (Clifford, 1988: 15).Llegeix més »