Las consecuencias de la confusa doctrina constitucional sobre el “equilibrio inexcusable” entre las lenguas oficiales: a propósito de la STC 85/2023, de 5 de julio – Xabier Arzoz Santisteban

Autor: Josu Chavarri, Irekia-Gobierno Abierto; Font: Wikimedia Commons

En la STC 85/2023, de 5 de julio, el Tribunal Constitucional declaró inconstitucional y nulo el inciso del artículo 6.2 de la Ley del Parlamento Vasco 2/2016, de 7 de abril, de Instituciones Locales de Euskadi que facultaba a las entidades locales para acordar el uso institucional interno del euskera “siempre que no se lesionen los derechos de ningún miembro de la entidad local que pueda alegar válidamente el desconocimiento del euskera”. El precepto se aplicaba en el ámbito interno de las entidades locales (concretamente a la redacción en euskera de las convocatorias, órdenes del día, mociones, votos particulares, propuestas de acuerdo, dictámenes de las comisiones informativas, acuerdos y actas de los órganos de las entidades locales) y solo a los miembros de la entidad local, no a los vecinos o particulares en general.Llegeix més »

Crònica de la I Jornada sobre el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca – Mariona González Sordé

 El 24 d’abril va tenir lloc la I Jornada sobre el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca, impulsada pel Departament de Recerca i Universitats, que va servir per presentar un sistema d’indicadors per mesurar de manera objectiva el desplegament de les mesures previstes en el Pla i una guia per a la gestió del multilingüisme als centres de recerca de Catalunya.

El Pla d’enfortiment del català és fruit d’un gran acord del sistema universitari i de recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i de la recerca. El document s’estructura en quatre eixos temàtics: 1) la docència universitària en català, 2) la recerca i la transferència de coneixement en català, 3) el català en un context d’internacionalització i 4) el català com a llengua de trobada i convivència. Al llarg de la jornada es van projectar tres vídeos en què diferents agents implicats valoraven el desplegament del Pla en l’àmbit de la docència, l’acollida lingüística i la recerca.Llegeix més »

El perfil lingüístico del Uruguay: el español lengua oficial de facto y el portuñol un debe en términos de derecho – Yliana V. Rodríguez y Carla Custodio

Autor: hernansuarez28 Font: Pixabay

Uruguay, ubicado en la región sur de América del Sur, es reconocido por su estabilidad política, su compromiso con los derechos humanos y su sistema legal progresista. A lo largo de los años, el país ha realizado avances significativos en materia legislativa, promoviendo la igualdad y el estado de derecho. En términos de avances legislativos, Uruguay ha adoptado una serie de leyes de avanzada que reflejan su compromiso con la justicia social.

A modo de ejemplo: la poetisa Delmira Agustini hizo uso del derecho al divorcio por sola voluntad de la mujer en 1913; en 1927, las mujeres uruguayas ejercieron el voto por primera vez, convirtiéndose en el primer voto femenino en Sudamérica, y en 2013 el país se convirtió en el primero en América Latina en legalizar el matrimonio entre personas del mismo sexo, marcando un hito en la lucha por los derechos LGBTQ+ en la región. Además, Uruguay ha implementado políticas y leyes orientadas a promover la igualdad de género y combatir la violencia doméstica y de género. La Ley integral para prevenir, sancionar y erradicar la violencia de género, aprobada en 2002, establece mecanismos para evitar y erradicar la violencia contra las mujeres, incluyendo la creación de servicios de apoyo y protección para las víctimas.Llegeix més »

Deu recomanacions per Sant Jordi del blog de la Revista de Llengua i Dret

Després de les vacances de Pasqua i a les envistes de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, ja és a tocar de nou la diada de Sant Jordi. La festa de la rosa i del llibre que ens brinda una oportunitat perfecta per celebrar l’arribada de la primavera i, alhora, la vitalitat de la llengua i la literatura catalanes. Com ja comença a ser costum, el blog de l’RLD ens sumem a la diada amb deu recomanacions de lectures d’aparició recent (totes han estat publicades entre 2023 i 2024) i que tracten, de manera més o menys directa, temes d’interès per a la Revista de Llengua i Dret i les seccions que integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.

Enguany, la diada arriba en un moment difícil per a les polítiques lingüístiques a favor del català a les Illes Balears i al País Valencià, on es comencen a materialitzar algunes mesures regressives, i en el cas de Catalunya, enmig d’un cert debat sobre l’estatus que hauria de tenir la política lingüística en el futur govern de la Generalitat.

En aquest context, i com és habitual, entre la selecció hi destaquen obres que reflexionen sobre la situació de la llengua catalana i sobre les mesures per afavorir-ne el coneixement i l’ús. També s’hi inclouen, però, mirades a la diversitat lingüística en el pla global, als nous parlants de llengües minoritzades i als drets lingüístics de les comunitats indígenes. Completen la selecció una obra sobre la comunicació i la desigualtat de gènere, un volum sobre terminologia i un llibre col·lectiu que destaca les sortides professionals existents en la intersecció entre la lingüística i l’àmbit jurídic, entre altres aplicacions de les ciències del llenguatge. Una tria diversa des del punt de vista temàtic, lingüístic i del to (més acadèmic o més divulgatiu), però sempre amb un fil comú: el lligam entre llengües, societats i dret.

Aprofitem aquestes ratlles introductòries per donar les gràcies a tots els professionals i els investigadors que, amb la seva col·laboració desinteressada, fan possible l’existència del blog de la Revista de Llengua i Dret. Un espai de publicació setmanal que, de manera modesta, considerem que contribueix a mantenir oberta una conversa al voltant de la “llengua del dret” i del “dret a la llengua”, als territoris de llengua catalana i més enllà.

Per a totes les persones que ens llegiu: que tingueu una excel·lent diada de Sant Jordi!

Llegeix més »

Qui parla i qui calla, però… qui silencia? Recensió de Yúfera, Irene (ed.), Montolío, Estrella, i Rosado, Elisa. (2023). Qui parla i qui calla: Comunicació i (des)igualtat entre dones i homes. Eumo Editorial – Daniel Amarelo

Autoria: Miles Peacock. Font: Unsplash

La Universitat de Barcelona “rebutja”, “renuncia”, “prohibeix” el llenguatge inclusiu per “tornar”, “per fi”, al masculí genèric, llegeixo aquests dies a la premsa digital. La polèmica respon a la Instrucció 1/2023, de 27 de juliol, de la UB sobre l’ús del llenguatge inclusiu en les disposicions normatives, que ha provocat alguns conflictes dins de la comunitat acadèmica i social. Un cop més, veiem la disputa sobre la normativitat, allò que José del Valle (2018) va anomenar “la política de la incomodidad”. Durant els darrers anys, els debats sobre llenguatge inclusiu han estat marcats, paradoxalment, per una normativitat excloent. A una mena de preocupació per la puresa de la llengua i la seva necessària estandardització s’hi afegeix la preocupació per la creació d’una norma inclusiva, no binària, neutra i d’indicacions tancades que la facin materialitzar. A favor o en contra de les intervencions antimasculinistes en el llenguatge, les veus més centrals en aquest debat són habitualment les menys perifèriques (és molt comú llegir sobre llenguatge inclusiu amb la total absència de persones no binàries o considerar que tot el llenguatge inclusiu es correspon amb guies universitàries, per exemple). En aquest sentit, els debats sobre llengua i gènere presenten una totalització sobre el binarisme home vs. dona i sobre la qüestió del codi lingüístic (especialment morfemes i expressions lexicals) que s’allunyen de la manera en què els éssers humans ens comuniquem la major part de les vegades. La necessitat d’un estàndard –vull dir, el pensament constant, correctiu, sobre la gramàtica– moltes vegades no dona un espai a la comunicació oral, sobretot a la informal, un focus important si volem tractar qüestions de llengua i gènere. L’aposta pel llenguatge inclusiu i no binari és una qüestió de glotopolítica, sociolingüística crítica i ètica, no (només) gramatical.

Llegeix més »