L’embrió del que esdevindria l’actual sistema de les Escoles Europees sorgí a Luxemburg els anys cinquanta, a instàncies dels funcionaris de la Comunitat Econòmica del Carbó i l’Acer. Aspiraven a disposar d’escoles des de les quals poder garantir als fills, per ventura lluny dels països d’origen, una educació dels currículums nacionals de referència i alhora una obertura, sobretot lingüística, a la resta de nacions que aleshores configuraven el pinyol de la integració europea.Llegeix més »
1. L’establiment del model
Les parets mestres del model plurilingüístic de l’Estat espanyol es troben en el títol preliminar de la Constitució, juntament amb la resta de valors superiors i principis fonamentals del sistema constitucional. L’article 3 de la Constitució declara el castellà llengua oficial de l’Estat i remet als estatuts d’autonomia la declaració de l’oficialitat de les altres llengües espanyoles.
El constituent assumeix un compromís amb l’heterogeneïtat lingüística com un valor que ha de ser reconegut i promogut per tots els poders públics (STC 82/1986), tant els estatals com els autonòmics (STC 56/2016). Ara bé, la Constitució presenta el fet lingüístic de forma oberta i indeterminada, i indica que s’ha d’adaptar a la realitat de cada territori a partir de les voluntats polítiques que es conformin en cada moment (STC 75/2021).Llegeix més »
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 85 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que inclourà una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de català durant els segles xx i xxi, formada per una introducció i sis articles acadèmics.
El número també aplegarà una contribució a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; un article a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, i tres recensions.
La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Daniel Casals i Martorell, doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tal com apunta Casals en la introducció, l’objectiu del monogràfic “ha estat oferir una visió panoràmica, des del punt de vista històric, de l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per mitjà d’una selecció representativa de set organismes que han dut o que duen a terme ambdues accions. Aquestes entitats, públiques o privades, són la concreció de mesures de planificació lingüística i han existit en diferents moments de l’època contemporània en els territoris de parla catalana, independentment del signe, favorable o contrari, de les polítiques lingüístiques oficials de cada moment. Aquest monogràfic, doncs, pretén omplir un buit en l’estudi de la història social contemporània i l’estandardització del català”.Llegeix més »
L’episodi del proppassat 10 de novembre de Llengües a tocar, el pòdcast del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, va tractar aspectes de la situació sociolingüística a Gal·les, basats en l’experiència personal d’un nou parlant de gal·lès, originari de la capital del país, Cardiff. Gal·les és un país que forma part del Regne Unit, juntament amb Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord, tot i que l’equilibri polític i demogràfic sempre ha estat a favor d’Anglaterra –el país del Regne Unit amb la població més gran i l’idioma autòcton del qual s’ha convertit en una llengua franca mundial, a causa de segles de colonialisme i d’imperialisme. Gal·les és un país oficialment bilingüe, tot i que aquest bilingüisme social també està desequilibrat: tothom a Gal·les parla anglès, però hi ha molta gent al país que no parla el gal·lès, la llengua autòctona. El cens del 2021 va registrar que al voltant de mig milió de persones a Gal·les parlen la llengua autòctona, és a dir, poc menys del 20 % de la població total. Aquesta xifra inclou tant els parlants nadius com els aprenents i, per tant, és difícil saber quin nivell de competència cal tenir per ser inclòs en el cens com a “parlant de gal·lès”. El govern gal·lès té com a objectiu augmentar el nombre de parlants fins a un milió abans de l’any 2050, i en el pòdcast s’hi reflecteix un to d’esperança en relació amb el fet que es pugui assolir aquest objectiu.Llegeix més »
L’any 2025 ha estat especialment significatiu per al Blog de la Revista Llengua i Dret, que ha consolidat la seva trajectòria com a espai de referència per a totes les persones interessades en la llengua, el dret lingüístic, la sociolingüística i el llenguatge jurídic i administratiu. Al llarg d’aquest any s’hi han publicat quaranta-quatre apunts que han despertat un interès notable i han generat un total de més de 34.500 visualitzacions, procedents de més de 21.000 persones visitants úniques i amb una comunitat creixent de més de 1.800 persones subscriptores. Aquestes xifres posen de manifest que el Blog de la Revista de Llengua i Dret continua essent un espai viu i útil, que acompanya reflexions, recerques i debats en un moment en què la qüestió lingüística es manté al centre de moltes discussions públiques.
