Les darreres invectives contra el model lingüístic de l’escola catalana: tocat i a punt d’enfonsar-se – Joan Ridao

Les dues sentències del Tribunal Suprem (TS), de 23 i 28 d’abril de 2015, relatives a sengles procediments iniciats per alguns pares contra el model lingüístic educatiu a Catalunya, confirmen la posició adoptada abans pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) –arran de l’incident d’execució de dues sentències del mateix TS de 2010– que fixava en un 25% el nombre d’hores lectives a impartir en castellà en l’àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge i, com a mínim, en una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística troncal o anàloga.

El més rellevant és que aquestes sentències afirmen que la llengua castellana és «també vehicular a Catalunya», a més d’obligar la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures pertinents per complir les resolucions del TSJC en què es rebutjava el sistema d’atenció individualitzada en llengua castellana que preveu l’article 11 de la Llei d’educació de Catalunya (LEC), amb l’argument que genera una «situació de discriminació pràcticament idèntica a la separació en grups per raó de la llengua habitual».Read More »

La regulació lingüística de la LOMCE: i ara, la via legislativa – Eva Pons

Sobre la ideologia lingüística que inspira la Ley orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, de mejora de la calidad educativa (LOMCE) no calen gaires consideracions, ja que el ministre d’Educació, Cultura i Esport, J.I. Wert Ortega, l’explicitava a finals de 2012 en seu parlamentària: «españolizar a los alumnos catalanes» (Diari de Sessions del Congrés dels Diputats núm. 64, de 10 d’octubre de 2012). Des de llavors, la idea d’assimilacionisme cultural i lingüístic ha dominat el debat polític i social sobre la Llei. Ara bé, quin és el contingut concret de la regulació lingüística de la LOMCE? En què modifica o altera la regulació preexistent? Com es relaciona la Llei amb els darrers pronunciaments judicials sobre el model lingüístic educatiu de Catalunya (vegeu l’apunt en el blog de M. Corretja)? Tractarem de respondre, sintèticament, aquestes qüestions.

La LOMCE es presenta formalment com una reforma de la preexistent Ley orgánica 6/2006, de 3 de mayo, de Educación (en endavant, LOE), a més d’afectar aspectes concrets d’altres lleis educatives i de la de finançament autonòmic. Malgrat això, les modificació introduïdes a la LOE impliquen un capgirament en la concepció d’aspectes bàsics del model educatiu. En són exemples el buidament de les funcions decisòries dels consells escolars o l’erosió del caràcter inclusiu del sistema, en preveure que als 15 anys es derivin els alumnes que no mostrin les capacitats necessàries cap a la nova formació professional bàsica. Read More »

En defensa del model lingüístic escolar de Catalunya – Mercè Corretja

Aquest mes de gener s’ha reobert amb força la batalla judicial sobre el model lingüístic escolar de Catalunya que es va iniciar després de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. A dues sentències del Tribunal Suprem de 15 i 17 de gener, s’hi han afegit cinc interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 30 de gener. Les primeres confirmen dues interlocutòries anteriors del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que requereixen la Conselleria d’Ensenyament perquè adopti les “mesures necessàries” per adaptar el sistema d’ensenyament lingüístic, pel que fa als fills dels recurrents, a la “nova situació creada per la declaració de la Sentència 31/2010, del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, juntament amb el català”. Les cinc interlocutòries recents del Tribunal català fixen com a mesures cautelars un percentatge del 25% d’ús del castellà com a llengua vehicular, el qual s’haurà d’impartir a més en una àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg, en els cursos i classes als quals assisteixin els fills/filles dels recurrents i requereixen directament els directors dels centres afectats perquè donin compliment a les mesures cautelars adoptades pel Tribunal.

Actualment, el model vigent a Catalunya és el de conjunció lingüística, amb dues llengües vehiculars però amb predomini d’una d’elles, el català, model que fins ara ha donat molt bons resultats tant pel que fa als coneixements lingüístics dels alumnes (en els dos idiomes oficials a Catalunya), com també pel que fa a garantir la cohesió social, ja que ha permès que a Catalunya, amb independència de l’origen geogràfic de les persones, la societat sigui bilingüe i la llengua fins ara no hagi estat una barrera social.

De l’etapa anterior a l’Estatut d’autonomia de 2006, cal destacar la unanimitat del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem en la defensa del model. La Sentència del Tribunal Constitucional de 1994 va avalar la Llei de normalització lingüística, negant l’existència d’un dret genèric dels pares a escollir la llengua en què han de rebre l’educació llurs fills (dret que, d’altra banda, no està recollit en cap tractat ni instrument internacional), va subratllar la competència de l’Administració educativa catalana per a la definició del model lingüístic escolar i va declarar la constitucionalitat d’un model en què el centre de gravetat és la llengua catalana, sempre que es garanteixin el coneixement i ús dels dos idiomes oficials en finalitzar l’educació obligatòria.Read More »