Vigilin amb el llenguatge! – Margarida Sanjaume

En un debat del Ple del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l’actuació i la gestió de les entitats financeres, fent referència al text que havien de votar, un diputat va fer aquesta observació:

«Vigilin amb el llenguatge: en les consideracions, a l’1.8 posa “establir límits a les males pràctiques”. No, “establir límits a les males pràctiques”, no: “prohibir les males pràctiques i perseguir-les”!» [Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, sèrie P, núm. 64, de l’11 de juny de 2014]

Aquest advertiment clarament polític sobre la redacció d’una resolució fa incidència en la tria de les paraules, una qüestió essencial en el discurs polític a l’hora de comunicar el missatge. Al Parlament, la intenció política es fa molt evident en aquest tipus de textos, les resolucions i les mocions, que són fruit directe dels debats parlamentaris. Però també es pot seguir el rastre d’aquesta intenció en les iniciatives legislatives que es presenten al Parlament, que en bona tècnica normativa haurien de complir els principis del llenguatge legislatiu, és a dir, els de concisió, precisió, formalitat, neutralitat i vigència, per a garantir la funcionalitat i la seguretat jurídica del text.Read More »

Donant compte de lleis i sentències: una nova edició de les cròniques de legislació i jurisprudència – Joan Ramon Solé i Agustí Pou

Amb el número 61 de la Revista de Llengua i Dret acabat de publicar volem cridar l’atenció sobre una secció de la Revista de gran utilitat per als que s’atansen a l’estudi jurídic de la llengua. El trajecte que ha fet la secció Legislació, jurisprudència i documentació constitueix una foto d’alta resolució de la producció relativa al dret lingüístic que han generat les institucions legislatives i judicials de l’Estat espanyol.

D’una banda, la crònica legislativa és un recurs imprescindible per a tota persona interessada a saber quina és i com ha anat evolucionant la normativa sobre la llengua en les institucions centrals de l’Estat i a les comunitats autònomes. Actualment es dóna compte de les normes que incideixen sobre el règim de la llengua a Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Navarra, Galícia, Astúries; també es reporten les iniciatives i resolucions en l’àmbit de la Unió Europea i del Parlament de Catalunya. La Revista intenta reprendre així mateix les cròniques d’Andorra i d’Aragó que hi ha hagut en números anteriors. Eventualment també hi ha hagut alguna crònica específica d’altres territoris espanyols (Andalusia) com també, més sovint, de legislació o jurisprudència internacionals. Read More »