La Càtedra Pompeu Fabra, promoguda per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va celebrar la novena jornada científica centrada en la promoció d’estratègies, recursos i materials per afavorir la comprensió del català entre estudiants internacionals. Tenint en compte el context actual, també s’hi van tractar la gestió de les llengües dins de l’aula i les actituds lingüístiques dels estudiants, sigui en universitats catalanes, sigui en universitats internacionals on s’imparteix docència en català. Aquesta jornada va començar dijous 9 de novembre a la seu de l’IEC. La inauguració de l’acte va anar a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, de Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de M. Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, i de Rosa Estopà, directora de la Càtedra. En aquest bloc introductori, les reflexions van girar entorn del plurilingüisme, de la intercomprensió, de la importància de les institucions en la promoció de la llengua i de la situació sociolingüística actual del català.Llegeix més »
Etiqueta: plurilingüísme
La gestió de les fronteres de grup i la diasporització: el cas dels hongaresos a Catalunya – Gergely Szabó
Una experiència comuna del segle XXI és que “tot el món sembla estar en moviment”, com Mimi Sheller i John Urry (2006) diuen al principi del seu article quan parlen del nou paradigma d’aproximació a la globalització. En aquest sentit, tothom (o almenys, molta gent) es mou o pot imaginar que es mou gràcies a les noves tecnologies. Tots pensem en els beneficis i els inconvenients d’aquests moviments, i la majoria de la gent es preocupa per l’efecte d’aquesta mobilitat sobre les seves identitats, que també inclouen les identitats lingüístiques. Uns dels col·lectius més exposats a aquestes preocupacions són els que viuen en grups diaspòrics.[i]
Proteggere l’italiano per legge: autarchia culturale o democrazia linguistica? L’esperienza svizzera – Antonio Bianco
Recentemente in Italia si è sviluppato un intenso dibattito in materia di politica linguistica scaturito dalla pubblicazione di due proposte di legge: il disegno di legge costituzionale 337, presentato nel novembre 2022 e finalizzato all’inserimento di un comma nella Costituzione che riconosca l’italiano come lingua ufficiale della Repubblica italiana, e la proposta di legge C-734 (Disposizioni per la tutela e la promozione della lingua italiana e istituzione del Comitato per la tutela, la promozione e la valorizzazione della lingua italiana) presentata nel dicembre 2022. Quest’ultima è stata oggetto di riflessione del seminario “Proteggere l’italiano per legge: autarchia culturale o democrazia linguistica? L’esperienza svizzera”, organizzato dal Gruppo di Studio sulle Politiche Linguistiche della Società di Linguistica Italiana, il 31 maggio 2023, e il cui contenuto è riassunto in questo articolo. Al seminario hanno partecipato Angela Ferrari (Università di Basilea), Sabine Christopher (OLSI, Osservatorio Linguistico della Svizzera Italiana) e Verio Pini (Presidente di Coscienza Svizzera).Llegeix més »
La tutela delle minoranze linguistiche nella rappresentanza politica: il caso italiano – Matteo Cosulich
Tra i “princìpi fondamentali” della Costituzione italiana rientra la tutela delle minoranze linguistiche (art. 6 Cost.). Si tratta di un obiettivo costituzionale da perseguire attraverso “apposite norme” che possono interessare anche la rappresentanza politica. Favorire la presenza di esponenti delle minoranze linguistiche nelle assemblee elettive equivale infatti ad attribuire un maggior peso a tali minoranze nelle deliberazioni – legislative, ma non solo – che si andranno ad assumere.Llegeix més »
Éducation, langues minorisées et plurilinguisme : compte-rendu du colloque de Mons (1-2 septembre 2022) – Jean-Rémi Carbonneau, Juan Jiménez-Salcedo et Marie Leroy
À partir de la deuxième moitié du XXe siècle, les langues historiquement minorisées ont bénéficié d’un zeitgeist plus favorable, lequel a conduit à la mise en place de politiques actives de revitalisation un peu partout dans le monde. Ces politiques ont permis bien plus que la simple “ survie ” de langues pour la plupart menacées de disparition, comme le montrent des exemples de politiques ambitieuses au Québec ou en Catalogne. Parallèlement, des stratégies de promotion du plurilinguisme élaborées par divers acteurs institutionnels, notamment celles du Conseil de l’Europe, ont contribué dans plusieurs pays à rendre socialement et politiquement acceptable la diversité linguistique et à lui conférer une légitimité vis-à-vis du monolinguisme d’État imposé par les groupes dominants. L’école joue un rôle essentiel de cette promotion car elle assure la connaissance des langues minorisées et contribue à leur généralisation en tant que moyens de communication utiles et productifs. Il est donc important que ces langues soient apprises dans l’enceinte de l’école, mais aussi qu’elles soient utilisées pour véhiculer tant les savoirs et compétences linguistiques que la multiplicité des visions du monde qui est au fondement de l’idée même de diversité culturelle, si chère au XXIe siècle.Llegeix més »