
Ja ben entrat l’estiu, i a les portes de l’agost, ha arribat l’hora de fer una petita pausa per poder retornar al setembre amb l’energia renovada. Abans, però, volem fer un cop d’ull als continguts que hem compartit amb vosaltres aquests primers set mesos del 2025.
Els darrers temps han proliferat les propostes legislatives regressives en matèria de llengua que amenacen el català, les quals hem seguit de prop i hem anat explicant al nostre blog. En aquest sentit, us hem ofert una comparativa de perspectives i argumentacions de diverses instàncies jurídiques en el marc de l’Estat espanyol i Europa sobre la vehicularitat de llengües minoritzades a l’escola; una aproximació teòrica interessantíssima al debat sobre la justícia de les mesures “coercitives” en favor de les llengües minoritzades, així com un recull de controvèrsies o impugnacions de normes regressives en diversos contextos. Aquest últim ha estat també el tema principal del darrer número 83 de la Revista de Llengua i Dret (RLD), amb una secció monogràfica sobre “Protecció jurídica de les llengües i regressió” que us recomanem. D’altra banda, el proper 3 d’octubre reprendrem aquesta qüestió en viu, en una jornada de reflexió i debat que durà el mateix títol, a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i també en línia. Aquí en teniu tots els detalls de la jornada i el formulari d’inscripció (obert fins al 24 de setembre!).
També han estat d’actualitat, entre altres assumptes, la síntesi dels resultats de la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2023, la difusió del nou Manual d’elaboració de normes de la Generalitat de Catalunya i la revisió de les mesures de comunicació clara dutes a terme per l’Administració Oberta de Catalunya per tal que els seus serveis digitals esdevinguin més àgils, entenedors, accessibles i inclusius per a la ciutadania.
La possible oficialització del català a la Unió Europea ha donat peu a una crònica de la taula de debat sobre aquesta qüestió que es va organitzar en el marc del VI Congrés de l’Advocacia Catalana, a una exposició sobre possibles actuacions alternatives a l’oficialització, a més d’una anàlisi de les causes dels moviments i estaticismes a la Unió, on la decisió s’ha ajornat ja sis cops.
En definitiva, han estat 27 aportacions de persones expertes que ens han permès estar al corrent dels avenços i debats en dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística, i sociolingüística. També hem publicat algunes ressenyes i recomanacions bibliogràfiques, que poden ser adequades com a lectures d’estiu i que trobareu recollides aquí. No dubteu a repassar tot allò que se us hagi pogut escapar.
Ens entusiasma comprovar any rere any l’interès que generen els nostres continguts, i no podem fer altra cosa que agrair-vos-ho. Hem arribat al mes de juliol amb més de 1.700 persones subscrites al blog, la qual cosa significa un augment de 250 subscripcions respecte l’any anterior. El blog de la RLD no tindria sentit sense el suport de totes les persones que ens seguiu setmana rere setmana. Moltes gràcies!
Ens preparem ara per a unes breus vacances i us retrobarem al setembre, en la cita setmanal dels dijous, i, ja en persona, a la jornada del dia 3 d’octubre.
El blog de la Revista de Llengua i Dret us desitja bones vacances!
De manera ben matinera, com ens demana el calendari enguany, ens avancem a les vacances de Setmana Santa per fer la nostra ja tradicional proposta bibliogràfica per a Sant Jordi. Un any més, amb aquest gest, pretenem acompanyar-vos en la celebració de la literatura i la llengua catalanes, tot convidant-vos a reflexionar sobre el seu present i futur.

Joan Triadú és una personalitat clau per entendre i explicar la resistència cultural a Catalunya durant la grisor opressiva i repressiva del franquisme. Va realitzar una labor capdavantera i decisiva en la formació clandestina de professorat de català i en l’organització de cursos per a la població adulta, singularment des de la responsabilitat que en aquest camp va assumir dins d’Òmnium Cultural des del primer moment de la seva constitució, l’any 1961, i des de les escoles que va fundar i dirigir. És impossible obviar la figura i l’aportació de Joan Triadú quan volem referir-nos a la capacitat de defensa i de reconstrucció de la llengua i la cultura catalanes en un dels períodes més durs per a la seva supervivència.