L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears (ODDL) entra en escena – Antoni Llabrés Fuster

A la fi, el dia 4 de desembre, s’ha activat la llargament esperada Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears (ODDL). Malgrat el marc legal que formalment empara els ciutadans a l’hora de fer ús de la llengua oficial de preferència, són nombrosos els obstacles amb què topa en el dia a dia qui opta per fer servir la pròpia del territori. Aquests entrebancs, especialment remarcables en determinats àmbits de la relació dels ciutadans amb els poders públics -com l’administració de justícia, les forces i cossos de seguretat estatals o la sanitat, per citar només els tres segurament més problemàtics- i que es multipliquen en el sector privat, esdevenen sovint dissuasius i priven el parlant de la seguretat lingüística necessària per poder exercir el seu dret d’opció lingüística en unes mínimes condicions de normalitat.Llegeix més »

Oficina Pública de la Llengua Catalana: el primer organisme públic de política lingüística a favor del català a l’Estat francès – Alà Baylac Ferrer

L’any 2020 marca en matèria de llengua —catalana— a Catalunya Nord un tombant històric: per primera vegada les institucions han acordat de posar en marxa un organisme públic de política lingüística, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (Office Public de la Langue Catalane, en francès) o OPLC. L’àrea catalanòfona del nord de la frontera era una de les poques regions amb llengua “regional”[1] que encara no tenia oficina pública de la llengua; ja existien un Office Public de la Langue Bretonne (Ofis Publik ar Brezhoneg),[2] un Office Public de la Langue Basque (Euskararen Erakunde Publikoa),[3] un Office Public de la Langue Occitane (Ofici Public de la Lenga Occitana),[4] un Office pour la Langue et les Cultures d’Alsace et de Moselle (Elsassisches Sprochàmt),[5] i un Office de la Langue Créole de la Réunion (Lofis la Lang Kréol La Rényon).[6]Llegeix més »