Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix – Hèctor Alòs i Font

Conservem la llengua materna i la cultura nacional per a les properes generacions. Cartell en rus en una escola rural de Txuvàixia. Foto de l’autor.

Com correspon per la seva enorme extensió, Rússia és un dels estats més multilingües del món, amb vora un centenar de llengües autòctones de diferents famílies lingüístiques. Una de les àrees amb major diversitat lingüística és el curs del Volga mitjà, on sis regions tenen l’estatus de “república” i han oficialitzat diferents llengües finoúgriques i turqueses, juntament amb el rus, que constitucionalment és llengua oficial a tota la Federació Russa. En aquest apunt presentaré la situació d’una d’aquestes llengües, el txuvaix. Primerament, parlaré de la política lingüística soviètica i de la seva seqüela, la política lingüística russa actual, en els àmbits de la planificació del corpus, l’adquisició i l’estatus. En la segona part es veurà com les ideologies lingüístiques promogudes a l’època soviètica continuen dominant en el discurs i la política lingüística actual.

El txuvaix és una llengua parlada per prop d’1 milió de persones en una extensa àrea compresa, bàsicament, entre el riu Săr/Surà (a uns 600 km a l’est de Moscou) i els Urals. Segons el cens de 2010 és la cinquena llengua autòctona més parlada de Rússia, rere el rus, el tàtar, el baixkir i el txetxè.

Els txuvaixos eren agricultors que vivien en pobles d’alguns centenars d’habitants, com a màxim. S’estandarditzà en l’últim terç del s. XIX com a resultat de les polítiques tsaristes de cristianització o reforçament de la cristianització recent d’alguns pobles de l’àrea. A l’inici de l’època soviètica es delimitaren les fronteres actuals de la regió del Volga, bàsicament sobre criteris ètnics, tot i que la barreja de poblacions va complicar molt el procés. Txuvàixia va quedar definida com una regió relativament petita (18.000 km2), ètnicament compacta (78% txuvaixos), però amb un 40% dels txuvaixos vivint fora de les seves fronteres.Llegeix més »

La legislació lingüística i el conflicte actual a Ucraïna – Miquel Cabal

Durant el darrer any hem observat el cataclisme de l’estat ucraïnès. Les concentracions de manifestants contra el govern de Ianukóvitx i els seus oligarques han desembocat en un enfrontament armat entre dues faccions.[1] Una és comandada pel govern ucraïnès, l’altra la integren diversos grups de separatistes (generalment anomenats prorussos) de procedències i motivacions diverses però amb un objectiu prioritari comú: la secessió de les regions sud-orientals. En aquesta guerra s’ha volgut posar l’accent d’una manera clara en el component nacional, i s’ha accentuat l’oposició entre ucraïnesos i russos. De retruc, les llengües també hi han tingut un paper rellevant. El factor lingüístic s’ha brandat ara d’un bàndol, ara de l’altre. De vegades més des de fora que des de dins del territori ucraïnès. I tot sovint amb ànims ostensiblement parcials, d’una manera molt esbiaixada i allunyada de la realitat.[2]Llegeix més »