El més llegit de 2024 a l’RLD blog

Font: Pexels. Autoria: RDNE Stock project

Al llarg del 2024 s’han publicat al nostre blog un total de 43 articles, que han registrat 38.513 visites i 26.453 visitants. Per origen, el 81 % de visitants són de l’Estat espanyol, el 4 % dels EUA i el 3 % del Paraguai. En el podi dels 10 articles més llegits del 2024 trobem 3 apunts d’anys anteriors. En primera posició, i per segon any consecutiu, hi ha l’apunt signat per Daniel Gordo sobre la realitat lingüística a Extremadura, en segona posició apareix l’apunt de Miguel Ángel Verón sobre la llengua guaraní al Paraguai, i en tercera posició, i també per segon any consecutiu, trobem l’article de Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili i Ketevan Khuskivadze sobre la llengua georgiana.

Dels apunts publicats durant el 2024, els més llegits, per ordre de més a menys visites, han estat els següents:

Llegeix més »

El Tribunal Constitucional s’haurà de pronunciar sobre el principi de no regressió dels drets lingüístics en l’àmbit de la sanitat pública – Maria Ballester Cardell

Autor: Luis Melendez; Font: Unsplash

De tots és conegut que a les Illes Balears, durant les dues legislatures anteriors (2015-2019 i 2019-2023), el Govern de coalició va intentar, sense gaire èxit, establir un sistema suficientment flexible i progressiu per donar compliment al manament legal de recuperar el requisit de capacitació lingüística també en l’àmbit de la sanitat pública. La difícil gestació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, a causa de la seva anul·lació judicial amb les Sentències 14/2020 i 15/2020, de 16 de gener, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), confirmades pel Tribunal Suprem l’any 2022, i l’aplicació quasi de forma general de l’exempció del requisit previst a la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, en les convocatòries per cobrir places en el Servei de Salut, són una bona mostra de la dificultat d’articular un model adient per assegurar la necessària capacitació lingüística dels professionals sanitaris, imprescindible per garantir els drets lingüístics dels usuaris del Servei de Salut públic. Durant tot aquell temps, tant el Partit Popular com VOX mantingueren, com a part principal del seu argumentari, la necessitat de suprimir l’exigència de coneixements de català a la sanitat per considerar-la un element excloent i dissuasiu en el procés de captació i fidelització dels professionals sanitaris.

Llegeix més »

Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid” (28 de setembre, Escola d’Administració Pública de Catalunya)

El proper 28 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), una jornada de reflexió i debat sobre “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid”. La jornada s’organitza amb motiu de la publicació recent del número 77 de l’RLD, que conté una secció monogràfica coordinada per Esther Monzó-Nebot i Eva Pons Parera dedicada precisament al tema de “Llengua i COVID-19”, i s’orienta a aprofundir en la reflexió oberta en el monogràfic i a ampliar-la a nous supòsits i contextos.Llegeix més »