El Diccionari de dret processal: una eina al servei del foment de l’ús del català – Elisabeth Casademont i Caixàs i Miquel Julià-Pijoan

El dret processal és la branca del dret que regula el funcionament dels tribunals de justícia i estableix el camí que s’ha de seguir per resoldre les controvèrsies dels ciutadans mitjançant l’aplicació de l’ordenament jurídic. Determina qui pot acudir als tribunals, davant de quin òrgan, com s’han de desenvolupar les actuacions judicials, com es practiquen les proves i com es dicten i s’impugnen les resolucions judicials. En definitiva, el dret processal proporciona el marc jurídic necessari perquè la ciutadania pugui defensar els seus drets i interessos.

La seva rellevància recau en el fet que protegeix la ciutadania davant un ús arbitrari del poder judicial, atès que sotmet l’actuació dels tribunals a un conjunt de principis i garanties que limiten i ordenen l’exercici de la funció jurisdiccional. Entre aquests principis destaquen la imparcialitat judicial, la motivació de les resolucions, la igualtat de les parts o el principi de contradicció, que asseguren que les decisions judicials no siguin fruit del capritx personal del jutjador, sinó del respecte a unes regles comunes i previsibles que permeten als ciutadans anticipar com es resoldran els conflictes.Llegeix més »

La comunicació clara no s’improvisa: la norma UNE-ISO 24495-1 en català – Anna Llobet Solé

Font: Termcat

Sovint una persona que llegeix per primera vegada un document legal té dificultat per saber quina part conté la informació que realment l’afecta i com l’ha d’interpretar. Això implica que el document redactat no compleix la seva funció, ja que el destinatari no pot utilitzar la informació rebuda sense ajuda professional. Tanmateix, pot ser que aquest text “enrevessat” hagi estat redactat amb la millor de les intencions perquè sigui clar i senzill. I és que la claredat i la simplicitat són subjectives; per això convé que no s’improvisin ni es donin per descomptades en un text.Llegeix més »

Contribucions del Diccionari de la mediació a l’abecé dels ADR – Maria Navas i Aura Esther Vilalta

Autoria: Yagi Studio. Font: Unsplash

Els éssers humans som éssers socials que ens necessitem els uns als altres per viure i, de vegades, també per sobreviure. Com a éssers relacionals, la convivència és inherent a la nostra condició humana i la comunicació esdevé una necessitat bàsica. Sembla que aquesta necessitat, derivada del nostre caràcter gregari, és, precisament, la que ens va diferenciar dels grans primats i va propiciar el desenvolupament del llenguatge en els humans.

Tots sabem que les relacions humanes ens permeten crear connexions emocionalment significatives, desenvolupar habilitats socials i trobar un sentit de pertinença i suport en la nostra vida. No podem ignorar, però, que igualment tots hem experimentat que la interacció dels uns amb els altres malauradament també pot ser una font de conflictes quan es fan prevaler les diferències i els interessos personals, quan hi ha falta de flexibilitat o desequilibri de poder, o quan la comunicació és deficient.Llegeix més »

Criminalística i ciències forenses – Elisabeth Casademont i Dolors Montes

Autoria: Immo Wegmann. Font: Unsplash

‘Forensics’: més enllà de les sèries

Si sentim els termes forensics o forensic és fàcil que ens vinguin al cap escenes de crims de sèries o pel·lícules: imatges d’empremtes dactilars, mostres d’ADN, aparells de laboratori sofisticats, cintes d’abalisament… Tanmateix, a què fan referència aquests anglicismes? I com n’hem de dir en català?

El Consell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan que s’ocupa de la normalització de la terminologia catalana, ha estudiat recentment aquestes formes i ha constatat que en català s’utilitzen amb un significat vacil·lant. De vegades, referides a una disciplina; de vegades, a un tipus d’anàlisi; de vegades, a un informe, etc.Llegeix més »

La terminologia a peu de carrer. Reptes després de 40 anys de normalització lingüística – Teresa Tort Videllet

A la Sala Pere i Joan Coromines que hi ha a la planta baixa del claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va tenir lloc el 26 de maig la primera jornada de formació presencial organitzada per la Junta actual de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). En els dos últims anys, s’ha ofert tres jornades de formació sobre terminologia, però aquesta era especial pel nombre de ponents i per la possibilitat de tornar a compartir un mateix espai físic. El tema també era rellevant: fer balanç de les accions de difusió de la terminologia pròpia del comerç, la restauració i els esports dutes a terme per serveis lingüístics de diferents punts del domini lingüístic: les Illes Balears, Andorra, el País Valencià i Catalunya. I, alhora, valorar la implantació dels termes difosos.

Les benvingudes oficials són l’entremès d’aquest tipus d’actes. En aquesta ocasió, la benvinguda va anar a càrrec d’Ester Bonet, la presidenta de la SCATERM, i de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC. En el seu parlament, Dols va recordar l’advertència que conté Els viatges de Gulliver sobre el perill que les paraules corroeixin el sistema respiratori, ja que aquesta Jornada representava ben bé tot el contrari: una celebració del poder de la llengua.Llegeix més »