A la Sala Pere i Joan Coromines que hi ha a la planta baixa del claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va tenir lloc el 26 de maig la primera jornada de formació presencial organitzada per la Junta actual de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). En els dos últims anys, s’ha ofert tres jornades de formació sobre terminologia, però aquesta era especial pel nombre de ponents i per la possibilitat de tornar a compartir un mateix espai físic. El tema també era rellevant: fer balanç de les accions de difusió de la terminologia pròpia del comerç, la restauració i els esports dutes a terme per serveis lingüístics de diferents punts del domini lingüístic: les Illes Balears, Andorra, el País Valencià i Catalunya. I, alhora, valorar la implantació dels termes difosos.

Les benvingudes oficials són l’entremès d’aquest tipus d’actes. En aquesta ocasió, la benvinguda va anar a càrrec d’Ester Bonet, la presidenta de la SCATERM, i de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC. En el seu parlament, Dols va recordar l’advertència que conté Els viatges de Gulliver sobre el perill que les paraules corroeixin el sistema respiratori, ja que aquesta Jornada representava ben bé tot el contrari: una celebració del poder de la llengua.

En el primer bloc, s’hi van presentar tres experiències al voltant de la terminologia del comerç i de la restauració. Immaculada Cerdà va presentar la feina que duu a terme la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, que genera terminologia a partir de demandes del món local com ara de l’àmbit de la tauromàquia. Després de fer balanç de quaranta anys d’edició de cartells en diversos formats, va remarcar la importància de plantejar-se quin model de llengua es vol vehicular en els recursos editats i va constatar que el disseny no està dissociat del contingut perquè els destinataris –en aquest cas, botiguers– han d’acceptar els materials com un avantatge per al seu establiment, cosa que es concreta en l’alta qualitat gràfica dels materials que han elaborat. També va posar de relleu que no s’editen vocabularis bilingües, sinó com a mínim trilingües, i que han provat també de fer difusió de vocabulari traduït a totes les llengües pròpies de diferents territoris de l’Estat. Finalment, va mostrar com s’han adaptat els recursos a les circumstàncies de l’entorn i quin tipus de materials es van difondre per les xarxes durant la pandèmia amb l’objectiu d’acostar el vocabulari alimentari als entorns urbans.

A continuació, Marta Pujol, del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra, va presentar el context històric i sociolingüístic del català en aquest territori des dels anys 70 fins ara. Pel que fa a l’àmbit del comerç, s’hi va dur a terme la campanya “El català, eina de treball” al 1997 i a partir d’aquesta acció es va treballar per augmentar el coneixement del català per part dels treballadors dels grans magatzems amb edició d’un vocabulari comercial i de cursos de nivell bàsic. Actualment, els recursos lèxics per a aquest sector estan disponibles en línia i es continuen utilitzant en els cursos de formació professional.

L’última presentació del primer bloc va anar a càrrec d’Alexandra Sans, del Consorci per a la Normalització Lingüística, que va exposar l’experiència de l’elaboració –conjuntament amb el TERMCAT– del Glossari de sabors del món a partir del treball en xarxa amb organitzacions de Santa Coloma de Gramenet que organitzaven la Mostra de Sabors del Món. Sans va detallar com, arran d’aquesta col·laboració inicial, s’han pogut desplegar diverses accions de dinamització de l’ús del català. Com a idees clau d’aquesta intervenció, va destacar que cal aprofitar quan es presenta l’oportunitat de cooperar amb aliats; que s’ha de fomentar la versatilitat dels recursos perquè siguin un punt de trobada entre les necessitats dels destinataris i els objectius de foment del català, i que convé, en última instància, mantenir la continuïtat de les accions de promoció de la llengua amb els recursos que s’hagin elaborat.

Abans de la pausa, Ester Bonet va exposar el veredicte del Jurat del Premi de la Societat Catalana de Terminologia d’enguany i l’autora de l’obra guanyadora, Laia Vidal Sabanés, va presentar breument als assistents la tesi doctoral premiada i titulada La terminologia en els textos mèdics per a pacients: el cas d’una comunitat virtual de dones amb càncer de mama.

En el segon bloc del matí, centrat en la difusió de terminologia esportiva, hi van participar també tres ponents. Anna Vila, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, va començar exposant les fonts de referència per a la feina d’assessorament en terminologia i en l’adaptació al català dels manlleus que s’incorporen amb molta rapidesa en l’àmbit de l’esport. En aquest sentit, va analitzar diferents casos concrets a partir de les orientacions recollides en el web És a dir i dels criteris generals d’adaptació lingüística que estan establerts. Segons Vila, l’objectiu és que les retransmissions esportives radiofòniques o televisades siguin comprensibles al gran públic i que no continguin manlleus evitables.

En el torn següent, Natàlia Fuster, assessora de Signewords per a IB3, va donar a conèixer les estratègies per mantenir la qualitat lingüística i terminològica dels periodistes d’esports, entre les quals va destacar la formació individualitzada a partir de l’anàlisi de les locucions i a partir de la formació general gràcies a l’elaboració de càpsules lingüístiques sobre temes específics. Fuster va analitzar alguns casos pràctics de vehiculació de terminologia esportiva i va advertir sobre la dificultat de contrarestar l’impacte de les agències de comunicació i els grans diaris que difonen terminologia en castellà i en anglès. Un altre aspecte remarcable va ser l’exemplificació de narracions de partits amb referències a elements culturals locals com a recurs que afavoreix l’emoció i, per tant, l’impacte del contingut lingüístic en els destinataris. En síntesi, va recordar que crear un llenguatge atractiu i entenedor ajuda a fidelitzar els espectadors i que l’àmbit de l’esport representa una oportunitat per a la difusió de la terminologia catalana.

La tercera intervenció sobre terminologia esportiva va anar a càrrec de Marc Ibern, de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que dona servei a setanta-una federacions esportives i a dotze mil clubs. En la seva presentació, Ibern va mostrar materials de difusió per a esportistes infantils i per a adolescents, a través de formats diversos i amb la participació d’influenciadors en les xarxes socials. També va remarcar que la difusió terminològica topa de vegades amb el rebuig de certs termes per part de les federacions, com és el cas de surf de neu davant d’snowboard.

Després de la pausa per dinar, va tenir lloc la taula rodona sobre “Impacte de la difusió terminològica i anàlisi de necessitats per al futur”, en què van intervenir Josep Martines, membre de la Secció Filològica i professor de la Universitat d’Alacant; Xavier Fargas, cap de Comunicació del TERMCAT, i M. Amor Montané, professora lectora de la Universitat de Barcelona. Sobre el guió de preguntes que els havia enviat la Junta de la SCATERM, cadascun d’aquests experts va formular una visió pròpia sobre l’estat de la qüestió. En concret, Martines va fer un repàs de tots els organismes que generen terminologia i va constatar la necessitat de fer propostes acurades, cognitivament adequades i que cobreixin una necessitat comunicativa. Pel que fa a les estratègies, va assenyalar que és necessari anar de la mà dels destinataris implicats, que els termes formin part del paisatge lingüístic i que es generi la possibilitat de tenir referències pròpies malgrat la dificultat d’adaptació terminològica per l’entrada massiva de manlleus.

Seguidament, Xavier Fargas es va remuntar als inicis de la tasca de difusió terminològica del TERMCAT, que era una feina que no es preveia en els manuals de terminologia. Tot i que es continuen creant materials en formats similars a part de diverses modalitats multimèdia, ara pesa molt l’estratègia comunicativa dels recursos elaborats. En el context de canvi constant actual, Fargas va proposar ser perseverants i ràpids en la difusió de propostes i treballar per crear espais propicis a l’ús de la terminologia de qualsevol àmbit, en la línia del treball pràctic que s’havia exposat en algunes experiències del matí.

Finalment, M. Amor Montané es va centrar a analitzar la metodologia del treball terminològic, que en aquests moments es crea bàsicament en format virtual. En un moment en què l’elaboració de termes és un repte superat, cal centrar-se a estendre la terminologia no només entre els experts, sinó també entre els usuaris en general, va assenyalar. Entre les estratègies útils, Montané va posar d’exemple l’adequació a les necessitats informatives dels destinataris, com en el cas de la infografia elaborada per Laia Vidal o del material inserit en el diari esportiu UFEC xics, presentat per Marc Ibern. De cara a afavorir la implantació terminològica, cal incidir en els espais formatius i en la dinamització dels recursos elaborats. Per avaluar-ne l’impacte hi ha eines com ara ESTEN, que permet fer estudis qualitatius de l’ús dels termes en llengua escrita, o bé la Guaita terminològica de l’IEC, que pretén detectar la necessitat dels termes abans que s’implanti un manlleu. Al capdavall, però, la possibilitat de fer estudis sobre l’impacte i les necessitats de recursos terminològics depèn del finançament disponible, va concloure.

Per acabar, hi va haver el torn de preguntes per part del públic present a la Sala i també d’algun dels assistents en línia, que recollia Francesc Galera. Com a moderadora de la taula, Teresa Tort va fer un resum concís del contingut de la Jornada i Ester Bonet va cloure la sessió, va agrair l’assistència al públic i als ponents i va prometre una Jornada especial per al 2023, en què se celebrarà la XX Jornada de la SCATERM.

Teresa Tort Videllet
Tècnica de normalització lingüística i membre de la Junta de la SCATERM