Som tan “raros” (i bojos) com ens pensem? 10 punts per explicar la situació sociolingüística catalana a l’exterior – Llorenç Comajoan

Sóc al pub The Last Drop a Edimburgh, rodejat de llum tènue i olor de llúpol. Al costat hi ha un parell de nois que parlen de política i sento que diuen alguna cosa de Catalonia i del seu darrer viatge que hi han fet. S’han estat uns dies a Barcelona, a casa d’en P i en R, que els han explicat que a Catalunya es parlen dues llengües, però que una és més important que l’altra, que una és local i l’altra global, que a l’escola s’ensenya principalment en una i que a molts pares això no els agrada, que la política interfereix en el tema de les llengües. I jo penso: bla, bla, bla. Intervinc? Demano una altra pinta i hi poso cullerada? Vull fer pedagogia? Què és fer pedagogia en aquests casos? La vida és massa curta?

Segurament que molts de nosaltres ens hem trobat en situacions semblants. Són casos en què dubtem si hem d’explicar(-nos) la situació sociolingüística de Catalunya i com ho hem de fer. Volem vendre el nostre model? Volem fer una explicació pretesament objectiva? Ens autoparodiem (à la Polònia)? El repte és doble si a sobre et dediques acadèmicament a tractar temes relacionats amb la sociolingüística de la llengua catalana. Una explicació a un pub no és el mateix que una explicació a una universitat, però en tots dos casos és possible que ens plantegem la mateix pregunta: Com expliquem la situació sociolingüística catalana al món?Llegeix més »

United Kingdom: Use of Minority Languages in Public Administration – Alessia Vacca

This post deals with the right to use minority languages in the public administration of United Kingdom. Great Britain is the home of English, one of the most widely spoken languages in the world but, despite this, there are also other languages spoken there, including autochthonous languages, such as the Celtic languages (for example Welsh, Scottish Gaelic, Irish and Cornish) and Germanic languages (for example Scots and Ulster-Scots). Legislation is adopted in Wales and Scotland but not yet in Northern Ireland. Public administration is a sector which has a high symbolic value.Llegeix més »

Nou curs escolar, nous i vells reptes lingüístics – F. Xavier Vila

Comença un nou curs, i milers d’infants, professionals i progenitors (re)prenen el camí cap als seus centres escolars. A més del neguit pel desconegut, l’alegria pel retrobament i la il·lusió per les novetats, com cada any, als territoris de llengua catalana, el nou curs també arriba carregat de reptes politicolingüístics que fan que la ja prou complexa tasca pedagògica tingui un plus, sovint no benvingut, de dificultats externes a l’escola.

En realitat, no és pas que els conflictes i les polèmiques s’hagin esvaït durant l’estiu. Ben al contrari, igual com el curs anterior, també els darrers mesos han estat moguts en el camp de la llengua i l’escola. [1] A Madrid, l’11 de juliol, i desoint les peticions fetes sobretot des de Catalunya, el Govern d’Espanya va aprovar el Reial Decret que permet demanar una “compensació” de 6.000 € —o fins i tot més, si així es jutja oportú des de l’Administració central (art. 5.2)— als pares que, residint en una comunitat autònoma amb més d’una llengua oficial, desitgin educació bàsica en castellà per als seus fills. Llegeix més »

Reconeixement a la qualitat editorial d’excel·lent de la Revista de Llengua i Dret

La Revista de Llengua i Dret (RLD) ha obtingut aquest mes de juliol el segell de qualitat editorial d’excel·lent de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). Aquest segell de la FECYT identifica aquelles publicacions científiques espanyoles que compleixen uns requisits de professionalització reconeguts internacionalment. Enguany, un total de 98 revistes espanyoles han rebut aquest segell d’entre les 355 que es van presentar a la convocatòria Evaluación de la Calidad Editorial y Científica de las Revistas Científicas Españolas (2013). Aquest reconeixement té una vigència de tres anys.Llegeix més »

¿Desapareixeran de la nostra vida les faltes? (*) – Joan Costa

Fa uns quants mesos, Narcís Garolera va publicar a Els Marges (núm. 103) l’article “El català que ara es parla. La degradació de la llengua als mitjans de comunicació”. Arran de llegir-lo, passada la polèmica que hi va haver, se m’han reactivat unes reflexions sobre la relació que els catalanoparlants tenim amb les “faltes” de llengua. Aquestes reflexions intenten situar la qüestió de la incorrecció lingüística en el pla general del civisme i la solució dels problemes col·lectius: d’aquí el paral·lelisme amb la impossible eradicació dels excrements de gos als carrers.

En aquest sentit, la meva primera pregunta és si aconseguirem mai veure lliures d’excrements de gos els nostres carrers. Ja avanço que la meva conclusió és que no. Pensem en Barcelona. Posem que hi ha 10.000 gossos a la ciutat (dades que no he pogut confirmar). Cada gos ha de defecar almenys un cop al dia: això vol dir que cada dia s’acumulen als carrers almenys 10.000 deposicions. Llegeix més »