Vasos comunicants. Polítiques lingüístiques en un país partit – Ferran Suay

Per a conéixer quina política lingüística aspira a fer Espanya, cal mirar cap al País Valencià. Ho diu el professor Moreno Cabrera, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, en una entrevista a Vilaweb, i hi ha molta gent que fa anys i panys que ho sap. I podria referir-se també a la situació a les illes Balears, amb la persecució ferotge del català per part del govern ultracastellanista de José Ramón Bauzá, o a la de la Franja amb la invenció insultant del LAPAO per a reblar el clau de la persecució institucional del català. Totes tres serveixen perfectament per a il·lustrar les intencions de l’espanyolisme respecte a la nostra cultura: l’objectiu prioritari és exterminar-la com més prompte millor.

Hi podríem afegir que per a saber quina conducta lingüística volen que assumim, només cal mirar com es comporten les figures visibles del PP valencià.

Esquemàticament, podem resumir la seua conducta en uns pocs punts:

1. Molts, senzillament, no estan capacitats per a expressar-se en la llengua pròpia dels valencians, i ho fan, el 100% de les vegades, en la dels castellans.

2. Els que la saben, la fan servir, bàsicament, per a parlar de temes relacionats amb la llengua, i fonamentalment per a generar conflicte entorn al nom, l’origen o la normativa.Llegeix més »

Donant compte de lleis i sentències: una nova edició de les cròniques de legislació i jurisprudència – Joan Ramon Solé i Agustí Pou

Amb el número 61 de la Revista de Llengua i Dret acabat de publicar volem cridar l’atenció sobre una secció de la Revista de gran utilitat per als que s’atansen a l’estudi jurídic de la llengua. El trajecte que ha fet la secció Legislació, jurisprudència i documentació constitueix una foto d’alta resolució de la producció relativa al dret lingüístic que han generat les institucions legislatives i judicials de l’Estat espanyol.

D’una banda, la crònica legislativa és un recurs imprescindible per a tota persona interessada a saber quina és i com ha anat evolucionant la normativa sobre la llengua en les institucions centrals de l’Estat i a les comunitats autònomes. Actualment es dóna compte de les normes que incideixen sobre el règim de la llengua a Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Navarra, Galícia, Astúries; també es reporten les iniciatives i resolucions en l’àmbit de la Unió Europea i del Parlament de Catalunya. La Revista intenta reprendre així mateix les cròniques d’Andorra i d’Aragó que hi ha hagut en números anteriors. Eventualment també hi ha hagut alguna crònica específica d’altres territoris espanyols (Andalusia) com també, més sovint, de legislació o jurisprudència internacionals. Llegeix més »

Enzetando l’acotolamiento de l’aragonés. O nuebo establimiento de as luengas propias d’Aragón – José Ignacio López Susín

A nueba lai de 2013 priba a l’aragonés de o suyo nombre y a os ziudadans de os suyos dreitos lingüisticos

En a zaguera lechislatura (2007-2011) estió aprebata a Ley 10/2009 de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, cualo desembolique se concretó cuasi unicamén en a costituzión de o Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (CSLA) y as empentas que de o suyo triballo (boluntario) se deriboron, rematando a lechislatura.

O nuebo gubierno, entegrato por PP-PAR, costituyito dimpués de as eslizions de mayo de 2011, presentó un proyeuto de lai en as Cortes, con o informe esfaborable de o CSLA y o Consejo Escolar de Aragón, aprebando-se solo que con os botos de os suyos grupos parlamentarios como Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que niega o nombre de as dos luengas minoritarias (aragonés y catalán) que reconoxe a zenzia romanistica internazional y os organismos internazionals como o Consello de Europa u a UNESCO, nombrando-las con perifrasis estrampitas.

As autuazions a que nos emos referito son fendo y ban a fer un perchudizio irrebersible a ras dos luengas minoritarias d’Aragón, espezialmén a ra más esprotechita y feble: l’aragonés.Llegeix més »

Francesc Vallverdú, el compromís amb la dimensió social de la llengua – Carles Duarte i Montserrat

Foto: Consell Editorial de la Revista de Llengua i Dret (1987), amb Francesc Vallverdú al centre de la imatge (arxiu EAPC)
Foto: Consell Editorial de la Revista de Llengua i Dret (1987), amb Francesc Vallverdú al centre de la imatge (arxiu EAPC)

Quan, coincidint amb l’aprovació de la primera Llei de normalització lingüística, va néixer, l’any 1983, la Revista de Llengua i Dret, un dels membres destacats del Consell de Redacció era Francesc Vallverdú, que va participar durant molts anys activament en la labor duta a terme des de la nostra revista i, d’una manera especial, dins l’àmbit relacionat amb la sociolingüística i la planificació lingüística. Ara la seva absència deixa un sentiment de desolació entre els membres de l’equip de la revista i entre els qui vam tenir el goig de col·laborar-hi i de sentir-ne l’amistat.

Home amb un compromís clar, ferm, reflexiu i alhora natural amb el redreçament i el rellançament d’un país culturalment asfixiat pel franquisme, Francesc Vallverdú va ser clau en moltes iniciatives polítiques, científiques i artístiques. El nom de Vallverdú l’hem d’associar a l’acció política des de 1959 al PSUC, al projecte d’Edicions 62 des de 1966, a revistes com “Serra d’Or” o “Nous horitzons”, a una obra poètica molt rellevant, sorgida des d’una consciència social irrenunciable, amb fites tan destacades com ara Com llances, 1961, Premi Joan Salvat-Papasseit), Cada paraula un vidre (1968, Premi Carles Riba) o Somni, insomni (1971), recentment recopilada a Temps sense treva (2009), i a les seves excel·lents traduccions de Cesare Pavese, Italo Calvino, Alberto Moravia, Pietro Aretino, Leonardo Sciascia o del Decameró de Boccaccio, que va ser distingida amb el prestigiós premi Ente Nazionale Giovanni Boccaccio. Llegeix més »

Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret

Us avancem els continguts del número 61 de la Revista de Llengua i Dret que es publicarà a finals d’aquest mes:


Estudis sobre el llenguatge administratiu i jurídic

Las fases del proceso traductor. La traducción de las funciones universales Common Law vs. Civil Law. El trust, un estudio de caso.

Elena Ferran i Larraz, jurista y traductóloga, profesora lectora del Departamento de Estudios Ingleses, Universitat Rovira i Virgili.

Binomios, trinomios y tetranomios cuasi sinónimos en los poderes notariales digitales británicos y norteamericanos: análisis y propuesta de traducción.

Esther Inmaculada Vázquez y del Árbol, profesora titular de la Universidad Autónoma de Madrid.Llegeix més »