En les democràcies contemporànies la tècnica del referèndum ha estat utilitzada per a prendre decisions col·lectives de tipus molt divers; també per a canviar (o intentar canviar) el règim lingüístic dels estats. En aquest breu apunt volem fer un repàs de diferents casos en què s’ha utilitzat aquesta tècnica. De manera deliberada exclourem els referèndums celebrats en alguns estats dels Estats Units; en primer lloc, perquè aquí ens interessen els estats i no pas les unitats subestatals, però sobretot perquè aquests referèndums, en realitat, no van canviar els règims lingüístics preexistents sinó que van sancionar-los jurídicament.Llegeix més »
Autor: xarxes
El TIL a l’atzucac – Joan Melià
La llengua catalana, després d’un procés lent i incomplet de recuperació de funcions socials i prestigi al llarg dels darrers trenta anys, pateix ara el pitjor període de regressió en l’espai institucional. Aquesta inversió en el procés és resultat de la política lingüística del Govern balear, que segons la legislació té, contràriament, la responsabilitat de normalitzar-la. Els àmbits en què aquesta política regressiva es manifesta són aquells en què el català havia aconseguit avançar més, l’Administració pública, els mitjans de comunicació creats pel Govern i el Consell de Mallorca i, naturalment, l’ensenyament. En el darrer cas, la mostra més evident és el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (“decret TIL”), que amb l’argument d’estendre el coneixement de l’anglès redueix la presència del català en el sistema educatiu. L’aplicació del TIL, però, ha trobat tantes dificultats que ha estat finalment interrompuda. En l’article provarem d’explicar-ne les causes.Llegeix més »
La legislació lingüística i el conflicte actual a Ucraïna – Miquel Cabal
Durant el darrer any hem observat el cataclisme de l’estat ucraïnès. Les concentracions de manifestants contra el govern de Ianukóvitx i els seus oligarques han desembocat en un enfrontament armat entre dues faccions.[1] Una és comandada pel govern ucraïnès, l’altra la integren diversos grups de separatistes (generalment anomenats prorussos) de procedències i motivacions diverses però amb un objectiu prioritari comú: la secessió de les regions sud-orientals. En aquesta guerra s’ha volgut posar l’accent d’una manera clara en el component nacional, i s’ha accentuat l’oposició entre ucraïnesos i russos. De retruc, les llengües també hi han tingut un paper rellevant. El factor lingüístic s’ha brandat ara d’un bàndol, ara de l’altre. De vegades més des de fora que des de dins del territori ucraïnès. I tot sovint amb ànims ostensiblement parcials, d’una manera molt esbiaixada i allunyada de la realitat.[2]Llegeix més »
El camí lent i tortuós cap a la normalitat lingüística – Miquel Àngel Pradilla
El període que s’inicia l’any 2011 requerirà un capítol destacat en la futura història social de la llengua catalana. Es defineix per una alta concentració de poder, al govern de l’Estat i en bona part de les autonomies catalanòfones de l’Estat espanyol, gens procliu a la normalització lingüística del català. En un context polític hostil, la llengua catalana malda per no perdre de vista l’horitzó de normalitat.
Des de l’any 2003, l’Observatori de la Llengua ens ha llegat, amb periodicitat canviant, uns textos que, amb el temps, han aconseguit incardinar-se en l’agenda sociopolítica domèstica. Només tornar de les vacances estivals hem tingut l’oportunitat de presentar l’Informe sobre la situació de la llengua catalana corresponent a l’any 2013 i les conclusions no conviden precisament a l’optimisme i haurien d’encendre els llums d’alerta de totes aquelles persones i institucions compromeses amb la viabilitat comunicativa de la llengua catalana en el seu ecosistema històric. Llegeix més »
Visions des de Japó: Llengua & societat – Vanessa Bretxa
Aquest mes de juliol es va celebrar el XVIII ISA World Congress of Sociology a Yokohama, Japó, titulat Facing Unequal World. Challenges for Global Sociology organitzat per la International Sociological Association (ISA). Aquest és el congrés més rellevant dins l’àmbit de la sociologia i se celebra cada 4 anys, el següent es durà a terme a Toronto (Canadà) l’any 2018. És una trobada on hi participen més de 6.000 acadèmics i agrupa més de 50 comitès de recerca Research Committees (RC) que van des de Armed Forces and Conflict Resolution, Social Indicators, Sociology of Education, Sociocybernetics, Rational Choice, Alienation Theory and Research fins a, Sociology of Sport.Llegeix més »