El més llegit de 2023 a l’RLD blog

Font: Pexels. Autoria: Cottonbro Studio

Durant el 2023 s’han publicat al nostre blog un total de 42 articles, que han obtingut 39.801 visites i 27.048 visitants. Això implica un increment de visites de gairebé un 10 % respecte de l’any passat. Per origen, el 76 % de visitants són de l’Estat espanyol, el 4 % dels EUA i el 2 % del Paraguai. En el podi dels 10 articles més llegits del 2023 trobem dos articles d’anys anteriors signats per Daniel Gordo, sobre la realitat lingüística a Extremadura, i un article de Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili y Ketevan Khuskivadze, sobre la llengua georgiana.

Dels apunts publicats durant el 2023, els més llegits, per ordre de major a menor nombre de visites, han estat els següents:

La lengua guaraní en Paraguay: marco jurídico actual – Miguel Ángel Verón

L’Optimot i la nova normativa: com afecta el llenguatge jurídic? – Aina Domènec Vilaregut

La Sentència del Tribunal Constitucional 117/2022 i el deure d’atendre els consumidors (en català?): un altre déjà vu – Lídia Arnau Raventós

La violència cap a les dones a les resolucions judicials – Eva Mestre

No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana – Marina Massaguer Comes

L’esperanto, avui: qui el parla i per què? – Xavier Alcalde

“Què en saps, dels drets lingüístics?”. Una aposta innovadora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona – Georgina Rodríguez Muñoz

El blog de la Revista de Llengua i Dret us recomana 10 lectures per Sant Jordi

Les primeres motivacions de l’escriptura: la llei divina i la llei humana. A propòsit de la publicació del llibre Lletres que parlen – Jesús Alturo i Tània Alaix

Quina possibilitat té el català d’esdevenir llengua oficial de la UE? Una anàlisi – Vicent Climent-Ferrando

Encetem un nou any amb il·lusió i esperant seguir publicant articles d’actualitat i reflexió que despertin el vostre interès!

Reflexions critiques sus er estatut juridic der aranés: objectius e hièstres d’oportunitat – Anna M. Pla Boix

Ulleres sobre una pila de llibres
Autoria: Carol Yepes. Font: Unsplash

Eth passat 19 d’abriu de 2023, era Sindica d’Aran Sra. Maria Vergés, compareishie en Ple deth Parlament de Catalonha ena session de debat e votacion d’ua iniciativa legislativa promoiguda des deth Conselh Generau d’Aran e concebuda damb er objectiu de protegir juridicament era veïcularitat dera lengua pròpia d’Aran ena escòla aranesa: era Proposicion de lei de modificacion dera disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh, sus er usatge e er aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari.[i] Aguesta iniciativa s’acabèc aprovant ena session plenària que se hec en emicicle eth 19 d’abriu de 2023, damb es vòts favorables deth PSC, ERC, Junts per Catalunya e En Comú Podem.[ii] Despús dera modificacion, era disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh que vengui de nomentar assegure qu’enes centres educatius d’Aran, es projèctes lingüistics auràn de garantir er aprenedissatge e er usatge curricular e educatiu abituau der aranés, coma lengua pròpia d’aqueth territòri e coma lengua veïculara, de conformitat damb aquerò qu’establís era normativa aplicabla.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 80, amb una secció monogràfica sobre llengua i neutralitat

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 80 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que contindrà una secció monogràfica titulada Llengua i neutralitat amb cinc articles acadèmics. La secció monogràfica examinarà fins a quin punt la neutralitat lingüística és una construcció discursiva que resulta de posicionaments polítics i interessos socioeconòmics creats, i de quina manera es construeix. Els cinc estudis analitzaran la llengua com a vehicle de pugnes sociopolítiques i lingüístiques en blocs lingüístics postcolonials, l’esperantisme a principis del segle XX, i les polítiques lingüístiques del Comitè Internacional de la Creu Roja i en dos estats oficialment multilingües, com són Suïssa i Sud-àfrica. Tot per mitjà d’un enfocament historiogràfic centrat en les tensions ideològiques, el treball lingüístic necessari per (re)produir la neutralitat lingüística i els processos de diferenciació i exclusió socials que en resulten.Llegeix més »

Cinc llengües en situació extrema a la perifèria britànica: panoràmica i reflexió – Santi Arbós

Autoria: Susanne Jutzeler. Font: Pexels

En la zona perifèrica de la Gran Bretanya, ens fixem en cinc varietats lingüístiques (còrnic, manx, jerseiès, guernseiès i norn) que a hores d’ara han gairebé desaparegut o es troben entre l’agonia i algun tipus de retorn a l’ús, davant la supremacia legal i demogràfica de l’anglès. En un món cada cop més global i enfrontades a la llengua més internacional, en aquest apunt exposarem les característiques i l’estat actual d’aquestes varietats, i reflexionarem sobre les seves opcions de pervivència.Llegeix més »

La gestió de les fronteres de grup i la diasporització: el cas dels hongaresos a Catalunya – Gergely Szabó

Imatge amb les paraules magyar i tertúlia
Autoria: Gergely Szabó

Una experiència comuna del segle XXI és que “tot el món sembla estar en moviment”, com Mimi Sheller i John Urry (2006) diuen al principi del seu article quan parlen del nou paradigma d’aproximació a la globalització. En aquest sentit, tothom (o almenys, molta gent) es mou o pot imaginar que es mou gràcies a les noves tecnologies. Tots pensem en els beneficis i els inconvenients d’aquests moviments, i la majoria de la gent es preocupa per l’efecte d’aquesta mobilitat sobre les seves identitats, que també inclouen les identitats lingüístiques. Uns dels col·lectius més exposats a aquestes preocupacions són els que viuen en grups diaspòrics.[i]

Llegeix més »