AINA, un projecte d’intel·ligència artificial en clau catalana – Maite Melero i Marta R. Costa-jussà

El desembre passat vàrem mantenir unes converses disteses però plenes de contingut amb tres figures clau del panorama de la intel·ligència artificial mundial, que tenen en comú que són nascudes i formades a Catalunya i que comparteixen un interès comú per la perspectiva catalana d’aquesta tecnologia puntera. Aquestes converses es van publicar al número 74 d’aquesta Revista (DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3503). Gairebé coincidint en el temps, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va presentar públicament el projecte AINA, creat amb l’objectiu de garantir el català en l’era digital.

   Una de les conclusions més rellevants que vàrem extreure de les nostres entrevistes recollides al núm. 74 de l’RLD és que les aplicacions en intel·ligència artificial estan millorant molt en termes de qualitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge no supervisat amb xarxes neuronals.

Una de les conclusions més rellevants que vàrem extreure de les nostres entrevistes és que les aplicacions en intel·ligència artificial estan millorant molt en termes de qualitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge no supervisat amb xarxes neuronals. Ja sabem que la intel·ligència artificial s’alimenta de grans quantitats de dades. Mentre que fins ara aquestes dades havien d’estar anotades o etiquetades manualment per cadascuna de les tasques que es pretenia resoldre (traducció automàtica, sistemes de diàleg, etc.) amb un cost  pràcticament només a l’abast de llengües grans com l’anglès, actualment, hi ha una línia d’investigació molt prometedora que permet millorar les aplicacions intel·ligents utilitzant dades no etiquetades, és a dir, text lliure. Són les anomenades tècniques d’aprenentatge no supervisat. Aquestes tècniques, complementades amb l’ús de models preentrenats de la llengua, estan augmentant de forma notable la qualitat de les aplicacions d’intel·ligència artificial.Llegeix més »

La veu de la paciència puja un altre turó: la traducció i la representació d’Amanda Gorman – Esther Monzó Nebot

El 10 de març, el diari Ara publicava una notícia sobre l’elecció de traductor al català per al poema «The Hill We Climb» que la poetessa americana Amanda Gorman va llegir el 20 de gener de 2021 durant la investidura de Joe Biden com a president dels Estats Units d’Amèrica. Des de l’agència editorial que gestiona els drets intel·lectuals de Gorman, es va demanar una traductora dona amb perfil activista i, si era possible, d’ascendència afroamericana. Unes setmanes abans, la mateixa demanda per a la traducció a l’holandès del mateix poema de Gorman apareixia a The Guardian destacant que la traductora, en aquest cas, una persona blanca no binària, havia decidit deixar la traducció pels comentaris de les activistes que no entenien com una traductora no racialitzada es presentava com la «traductora ideal» per a una autora racialitzada, com havia manifestat l’editorial holandesa sobre l’autora (que no traductora) Marieke Lucas Rijneveld.Llegeix més »

La libre circulación y residencia en la UE: ¿un pilar de la integración europea de camino a la desintegración? – Elena Ruiz-Cortés

""Los operadores jurídicos están habituados a lidiar con desigualdades a diario. Su pan de cada día es ver cómo las leyes, que están pensadas para proteger a los ciudadanos, en ocasiones, los desprotegen y los sitúan en posiciones desiguales. Por su parte, la ciudadanía, a través de los medios de comunicación, conoce aquellas más sonadas y sangrantes, convirtiéndose en una verdad tangible tan solo cuando les toca vivirlas de cerca. Es indiscutible que las desigualdades son una realidad poliédrica, aunque también lo es que hay ciertos campos en los que parecen tomar preponderancia, como ocurre con el campo migratorio. A pesar de que, en ocasiones, los ciudadanos europeos observamos desde la distancia muchas de ellas, no debemos dejarnos embaucar por las narrativas que presentan los desafíos derivados de las migraciones internacionales como un problema con tintes de otredad; como un problema que afecta a otros y que otros deben resolver. De hecho, no solo aquellos que tengan memoria lo saben, sino que el tiempo se ha encargado de recordárnoslo forzando a muchos europeos a inmigrar en los últimos años. Esto supone que, a pesar de que algunos se esfuercen por crear una representación mental determinada del inmigrante en el imaginario común, la carga social, normalmente peyorativa, que se le otorga al término la impone la sociedad, no la lengua. En definitiva, inmigrar es “Llegar a un país extranjero para radicarse en él” (RAE), y por ende, inmigrante es la persona que lo hace; incluidos los europeos.Llegeix més »

Do I need to speak English to read Swiss legislation? – Paolo Canavese

Anglicisms in Swiss institutional communication
Switzerland is often considered a linguistic El Dorado, and for good reason. It is a small country in the heart of Europe, with roughly 8.5 million inhabitants and four languages carrying the status of “national language”: German, French, Italian and Romansh. Federal institutions are required by law to communicate in all of these languages. Not only do people have the right to address any federal authority in the national language of their choice and get a reply in the same language, but official publications are also made available—simultaneously and in their entirety—in German, French and Italian, the three “official languages.”Llegeix més »

Welfare servants? Child language brokers in welfare institutions – Kristina Gustafsson, Eva Norström, Petra Höglund

How to handle communication with patients and service users who do not speak the majority language is an unresolved issue for most welfare state institutions in European countries. In this post we disseminate the results of our research “Language interpreting and brokering in Swedish public service institutions”, published in issue 71 of Revista de Llengua I Dret, Journal of Language and Law, which focus on the use of non-professional interpreting conducted by children and relatives in public service institutions.

A vital question is whether the use of non-professional interpreting is a problem or an option, and why. The question might be considered controversial since in Sweden the legally supported practice is to use professional interpreters. The Administrative Procedure Act (SSB, 2017: 900§ 13) stipulates: “An authority shall use an interpreter and ensure translation of documents if necessary for the individual to be able to take advantage of their rights, when the authority has contact with someone who does not have command of the Swedish language” (SSB, 2017: 900 § 13).Llegeix més »