Welfare servants? Child language brokers in welfare institutions – Kristina Gustafsson, Eva Norström, Petra Höglund

How to handle communication with patients and service users who do not speak the majority language is an unresolved issue for most welfare state institutions in European countries. In this post we disseminate the results of our research “Language interpreting and brokering in Swedish public service institutions”, published in issue 71 of Revista de Llengua I Dret, Journal of Language and Law, which focus on the use of non-professional interpreting conducted by children and relatives in public service institutions.

A vital question is whether the use of non-professional interpreting is a problem or an option, and why. The question might be considered controversial since in Sweden the legally supported practice is to use professional interpreters. The Administrative Procedure Act (SSB, 2017: 900§ 13) stipulates: “An authority shall use an interpreter and ensure translation of documents if necessary for the individual to be able to take advantage of their rights, when the authority has contact with someone who does not have command of the Swedish language” (SSB, 2017: 900 § 13).Read More »

What is the role of interpreters in the questioning of minors? Conclusions from the first research project on interpreter-mediated questioning of minors – Heidi Salaets and Katalin Balogh

In 2019, we celebrate the 30th anniversary of the United Nations Convention on the Rights of the Child. It may be appropriate to dwell upon the question of how these rights have been respected or neglected in the past 30 years.

Of course, this rather ambitious endeavour cannot be undertaken in a short blog post, but it can serve as a starting point to draw attention to the research we – as interpreters, interpreter trainers and researchers – have conducted concerning interpreter-mediated questioning of minors.Read More »

La qualitat de la traducció com a factor de garantia del procés penal: desenvolupament de recursos per a intèrprets judicials (el projecte TIPp) – Mariana Orozco-Jutorán

La interpretació judicial és un element clau per evitar qualsevol estat d’indefensió de la persona jutjada. Tanmateix, ha estat un àmbit relativament poc explorat al context espanyol fins fa poc, sobretot en comparació amb països com els Estats Units d’Amèrica (Berk-Seligson, 1985; 1990/2002; Dueñas González et al., 1991). A l’Estat espanyol, la recerca prèvia en aquest àmbit s’ha basat principalment en entrevistes i qüestionaris com a mètodes de recollida de dades per obtenir informació empírica de la situació de la interpretació judicial als jutjats i tribunals (vegeu, per exemple, Ortega Herráez, 2006; o el projecte SOS-VICs); en canvi, pràcticament no trobem informació més directa de com es produeix la comunicació mediada en un jutjat. La tesi de Liudmila Onos (2014) va incloure l’observació de 56 sessions judicials, però no va obtenir els permisos per a gravar-les i això va esdevenir una limitació important a l’hora d’analitzar els aspectes lingüístics de les interaccions interpretades.

Per contribuir a omplir aquest buit, el grup de recerca MIRAS, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha portat a terme el projecte de recerca TIPp (Traducció i Interpretació en Processos penals),[1] per descriure la realitat de la interpretació judicial a partir d’un gran corpus de dades autèntiques (gravacions de vistes reals en les quals hi ha la presència d’un intèrpret). Es tracta del primer estudi a l’Estat espanyol que ha analitzat les transcripcions d’un corpus de judicis interpretats. En aquest projecte han col·laborat investigadors de quatre universitats: Carmen Bestué, Mariana Orozco-Jutorán, Marta Arumí i Anna Gil-Bardají (Universitat Autònoma de Barcelona), Anabel Borja (Universitat Jaume I), Mireia Vargas-Urpi (Universitat Pompeu Fabra) i Francisco Vigier (Universidad Pablo de Olavide).Read More »