Kosovo’s complex history is reflected in its diverse linguistic landscape, where several languages are spoken by different ethnic communities, including Albanians, Serbs, Bosniaks, Turks, Roma, Ashkali, Egyptians, Gorani, and Croats. Albanian is spoken by the majority of the population (approximately 91 percent of the total population of 1,589,659), Serbian by about 4–6 percent, while other languages are spoken by smaller communities. In many countries, the presence of such small communities might be considered of limited political relevance. However, in Kosovo, linguistic issues, like the status and use of the Serbian language, carry significant political weight given the historical context, and are closely linked to interethnic relations. In such a linguistically diverse environment, effective interethnic communication and the implementation of language policies rely heavily on translation and interpreting services.Llegeix més »
Els dies 9 i 17 d’octubre passats se celebrà a la Universitat de Lleida el seminari Sobirania digital-tecnològica, pobles i llengües minoritzades, organitzat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) –en el marc del projecte Som Part–, per la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, i pel Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida. Aquest seminari és la continuació del que se celebrà a l’abril a la Universitat de Barcelona (en podeu llegir la crònica en aquest mateix blog). Mitjançant la participació de quatre experts vinculats a les ciències del llenguatge i de la comunicació, s’hi exposà el paper de la tecnologia en la conservació de les llengües minoritzades i, més concretament, de quatre llengües del Pirineu –el català, la llengua de signes catalana (LSC), l’occità (i la seua varietat aranesa) i l’aragonès.
La inauguració i la presentació dels ponents anà a càrrec d’Helena Torres Purroy, professora del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida i membre del Grup de recerca en transformacions en els mitjans audiovisuals i les seves implicacions en el desenvolupament polític, cultural i social (TRAMA). El seminari comptà amb quatre comunicacions distribuïdes en dues jornades. Les dues ponències del 17 d’octubre foren interpretades en LSC de la mà de l’associació Deixa’ns Signar.
Cada dia, centenars de persones que no entenen ni parlen castellà o català acudeixen a jutjats i tribunals per participar en judicis com a acusats, víctimes o testimonis. La seva capacitat per comprendre el que està passant i intervenir en el procediment amb sentit, consciència i igualtat respecte de les altres parts depèn de la tasca dels professionals de la interpretació: els i les intèrprets judicials. Sense aquesta figura professional, no es pot assolir el dret a la tutela judicial efectiva ni l’accés a la justícia d’aquestes persones. Per garantir-ho, l’ordenament jurídic reconeix el dret de les persones amb barrera lingüística víctimes i acusades a disposar d’un servei d’interpretació gratuït. A Catalunya, aquest dret s’articula mitjançant els serveis d’interpretació i traducció de la Secretaria per a l’Administració de Justícia –encara que hi hagi intèrprets judicials vinculats directament a l’Administració, la immensa majoria de serveis d’interpretació es presten a través d’una empresa externa, SEPROTEC.
Jutge: Yo pienso, usted habla un poco de español ¿verdad?
Intèrpret: Sí.
Testimoni: Yo hablo, hablo.
Jutge: Pues yo pienso que casi, como es muy técnico, yo pienso que usted nos lo intenta decir en español. ¿Usted habla un poco español?
Intèrpret: Si vous comprenez un petit peu l’espagnol? Si tu comprends la question tu peux, m… répondre directement si, si, si y a quelque chose que vous comprenez pas vous pouvez demander mais si vous comprenez …
Vostè entén una mica l’espanyol? Si entens la pregunta pots, m… contestar directament si, si, si no entén alguna cosa pot demanar però si entén…
Testimoni: Oui, je, je, je comprends pas tout à 100 % mais c’est pour ça que vous êtes là mais je comprends suffisamment parfois (.) D’accord, okay.
Sí, Jo, jo, jo no entenc el 100% però és per això que vostè és aquí, però jo entenc bastant de vegades (.) D’acord, ok.
Fiscal: Hay cosas que le cuestan, por eso mismo pedimos el traductor…
Jutge: Yo pienso que si el señor se expresa mínimamente en español lo enten … nos comunicaremos mejor que traduciéndolo en este caso.
Quan la interpretació falla (cosa que passa sovint, com veurem), es deixa de garantir el dret a la tutela judicial efectiva i, en ocasions, això passa malgrat que els operadors judicials són conscients que aquest mecanisme (la interpretació) no està funcionant de manera òptima.
Aquest fragment, extret de la transcripció d’un judici penal real, il·lustra el desconeixement de la importància del paper de l’intèrpret judicial per part dels membres del poder judicial i, el que encara és més descoratjador, fa palesa la gran tolerància que demostren davant la baixa qualitat dels intèrprets contractats per l’Administració de justícia. En el cas del fragment presentat, el Ministeri Fiscal adverteix que l’intèrpret no està interpretant bé i el jutge, reconeixent que té raó, s’adreça al testimoni dient-li que donat que la declaració és molt tècnica (es tracta d’un judici sobre un delicte societari) és millor que el testimoni “intenti parlar” en castellà. Aquesta alta tolerància davant les prestacions d’uns professionals poc qualificats reflecteix una realitat inquietant: no sembla que els jutges i els advocats siguin incapaços de reconèixer una mala interpretació, almenys pel que fa a qüestions senzilles d’incompetència lingüística, sinó que han arribat a integrar sistemes de comunicació rudimentaris (com ara una declaració d’un testimoni francès en un espanyol “aproximatiu”) perquè semblen haver renunciat a l’accés a un servei d’interpretació de millor qualitat. Per tant, ja us podem contestar aquí la pregunta que formulem al títol d’aquest apunt: quan la interpretació falla (cosa que passa sovint, com veurem), es deixa de garantir el dret a la tutela judicial efectiva i, en ocasions, això passa malgrat que els operadors judicials són conscients que aquest mecanisme (la interpretació) no està funcionant de manera òptima.Llegeix més »
Within the scope of the article “Essential framework of the legal status of sign language: recognition and officiality”, published in the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, this post aims to clarify the meaning and scope of legal recognition and, not least, the content inherent to an official language declaration. A central question is whether the legal status of a sign language regulated by a State in its respective national legal system complies with the parameters defined by international legal instruments such as the United Nations Convention on the Rights of Persons with Disabilities (UNCRPD). What are the criteria for determining whether the legal status of a national sign language is compatible with these criteria? What does “recognition” mean under the UNCRPD? Is it equivalent to a polysemic concept of the term official language? What constitutes an official language?Llegeix més »
Els dies 9 i 17 d’octubre passats se celebrà a la Universitat de Lleida el seminari 
