La lingua dei segni nell’ordinamento italiano: primi segnali per il riconoscimento – Valeria Piergigli e Valentina Carlino

Font: EliasaileLIS. Wikimedia commons. Llicència CC BY-SA 4.0

Nonostante la spinta proveniente dalle istituzioni internazionali ed europee verso il riconoscimento delle lingue dei segni negli ordinamenti interni, l’Italia si è attivata in questo senso solamente poco tempo fa, durante l’emergenza pandemica da Covid-19. Più nello specifico, ciò è avvenuto tramite il decreto-legge n. 41/2021, cd. decreto sostegni, convertito con modificazioni nella legge n. 69/2021. L’articolo 34-ter del decreto sostegni, approvato durante l’esame al Senato, prevede infatti norme a favore della promozione e del riconoscimento della lingua dei segni italiana (LIS) e della lingua dei segni italiana tattile (LIST). Lo scopo, come esplicitato al paragrafo 1, è quello di dare attuazione alle disposizioni costituzionali sui diritti inviolabili dell’uomo e sull’eguaglianza sostanziale (articoli 2 e 3), all’obiettivo di inserimento sociale e professionale e all’autonomia delle persone disabili di cui all’art. 26 della Carta dei diritti fondamentali dell’Unione europea e a quanto disposto dalla Convenzione delle Nazioni Unite sui diritti delle persone con disabilità, redatta nel dicembre 2006 e ratificata dall’Italia con legge n. 18 del 2009.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 78

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 78 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb vuit articles aplegats sota el títol Traducció i interpretació jurídiques en el món de la tecnologia. El número també inclou tres articles més, un de cada una de les seccions de la Revista; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número analitza críticament els usos i les possibilitats de les tecnologies de la traducció i la interpretació (TI) en contextos jurídics, amb un èmfasi especial en llengües que han sofert històricament la manca de recursos econòmics, institucionals i textuals. Amb la coordinació externa dels professors Christopher D. Mellinger i Jeffrey Killman i la col·laboració de la membre del Consell de Redacció de la Revista, Esther Monzó-Nebot, el número s’articula en tres àmbits principals: la confecció d’eines de traducció automàtica (TA), l’avaluació dels sistemes de TA amb estudis quasiexperimentals que destaquen la interacció entre persones i sistemes automàtics i la incorporació d’eines de TA i traducció assistida per ordinador (TAO) en la formació en TI jurídiques. Les llengües que es treballen en els estudis recollits són el bosnià/serbi/croata, l’irlandès, l’islandès, el noruec bokmål, el zapoteca, el chinanteca, el mixteca, elcuicatec, el gallec i el grec, a més de l’espanyol i l’anglès.Llegeix més »

“Siempre hemos sido intérpretes”: identidades y roles de intérpretes indígenas en el sistema judicial peruano – Kerly Montalvo Guerrero, Bryan Matayoshi Shimabukuro y Marco Ramírez Colombier

Autor: Thayne Tuason. Wikimedia Commons. Llicència CC-BY-4.0

Los avances en políticas lingüísticas en Latinoamérica han motivado investigaciones que profundizan en las interacciones entre los pueblos indígenas, las políticas de interculturalidad estatales y las personas e instituciones encargadas de ejecutarlas. En el caso del Perú, país que cuenta con aproximadamente 47 lenguas indígenas, la constitución peruana establece que “todo peruano tiene derecho a usar su propio idioma ante cualquier autoridad” (Constitución Política del Perú, art. 2, 1993), por lo tanto, el Estado se encuentra en la obligación de asegurar el pacto Estado-Comunidad, estableciendo políticas lingüísticas que permitan mantener dicho compromiso.

Si bien las políticas favorables al multilingüismo en Perú empezaron a desarrollarse a partir de los años 70, estas aún se encuentran en constante desarrollo y mejoramiento. Las políticas lingüísticas referentes a lenguas indígenas en el territorio peruano, junto con otros avances en derechos de pueblos indígenas, se contextualizan en el proceso posconflicto entre el gobierno peruano y grupos subversivos en el que las comunidades indígenas del centro y sur del Perú fueron las más afectadas. El monolingüismo estatal es un problema que, por muchos años, el Estado peruano ha tratado de enmendar mediante la aplicación de distintas medidas, entre las que se encuentra la creación del Registro Especial Nacional de Intérpretes y Traductores de Lenguas Indígenas u Originarias del Poder Judicial (RENIT) en el año 2012, el cual puso a disposición de la ciudadanía hablante de lenguas indígenas un servicio de intérpretes acreditados por el Ministerio de Cultura, con la finalidad de facilitar la comunicación intercultural entre las comunidades indígenas y las diversas entidades del Estado peruano.Llegeix més »

AINA, un projecte d’intel·ligència artificial en clau catalana – Maite Melero i Marta R. Costa-jussà

El desembre passat vàrem mantenir unes converses disteses però plenes de contingut amb tres figures clau del panorama de la intel·ligència artificial mundial, que tenen en comú que són nascudes i formades a Catalunya i que comparteixen un interès comú per la perspectiva catalana d’aquesta tecnologia puntera. Aquestes converses es van publicar al número 74 d’aquesta Revista (DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3503). Gairebé coincidint en el temps, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va presentar públicament el projecte AINA, creat amb l’objectiu de garantir el català en l’era digital.

   Una de les conclusions més rellevants que vàrem extreure de les nostres entrevistes recollides al núm. 74 de l’RLD és que les aplicacions en intel·ligència artificial estan millorant molt en termes de qualitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge no supervisat amb xarxes neuronals.

Una de les conclusions més rellevants que vàrem extreure de les nostres entrevistes és que les aplicacions en intel·ligència artificial estan millorant molt en termes de qualitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge no supervisat amb xarxes neuronals. Ja sabem que la intel·ligència artificial s’alimenta de grans quantitats de dades. Mentre que fins ara aquestes dades havien d’estar anotades o etiquetades manualment per cadascuna de les tasques que es pretenia resoldre (traducció automàtica, sistemes de diàleg, etc.) amb un cost  pràcticament només a l’abast de llengües grans com l’anglès, actualment, hi ha una línia d’investigació molt prometedora que permet millorar les aplicacions intel·ligents utilitzant dades no etiquetades, és a dir, text lliure. Són les anomenades tècniques d’aprenentatge no supervisat. Aquestes tècniques, complementades amb l’ús de models preentrenats de la llengua, estan augmentant de forma notable la qualitat de les aplicacions d’intel·ligència artificial.Llegeix més »

La veu de la paciència puja un altre turó: la traducció i la representació d’Amanda Gorman – Esther Monzó Nebot

El 10 de març, el diari Ara publicava una notícia sobre l’elecció de traductor al català per al poema «The Hill We Climb» que la poetessa americana Amanda Gorman va llegir el 20 de gener de 2021 durant la investidura de Joe Biden com a president dels Estats Units d’Amèrica. Des de l’agència editorial que gestiona els drets intel·lectuals de Gorman, es va demanar una traductora dona amb perfil activista i, si era possible, d’ascendència afroamericana. Unes setmanes abans, la mateixa demanda per a la traducció a l’holandès del mateix poema de Gorman apareixia a The Guardian destacant que la traductora, en aquest cas, una persona blanca no binària, havia decidit deixar la traducció pels comentaris de les activistes que no entenien com una traductora no racialitzada es presentava com la «traductora ideal» per a una autora racialitzada, com havia manifestat l’editorial holandesa sobre l’autora (que no traductora) Marieke Lucas Rijneveld.Llegeix més »