El desembre passat vàrem mantenir unes converses disteses però plenes de contingut amb tres figures clau del panorama de la intel·ligència artificial mundial, que tenen en comú que són nascudes i formades a Catalunya i que comparteixen un interès comú per la perspectiva catalana d’aquesta tecnologia puntera. Aquestes converses es van publicar al número 74 d’aquesta Revista (DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3503). Gairebé coincidint en el temps, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va presentar públicament el projecte AINA, creat amb l’objectiu de garantir el català en l’era digital.
Una de les conclusions més rellevants que vàrem extreure de les nostres entrevistes recollides al núm. 74 de l’RLD és que les aplicacions en intel·ligència artificial estan millorant molt en termes de qualitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge no supervisat amb xarxes neuronals.
Una de les conclusions més rellevants que vàrem extreure de les nostres entrevistes és que les aplicacions en intel·ligència artificial estan millorant molt en termes de qualitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge no supervisat amb xarxes neuronals. Ja sabem que la intel·ligència artificial s’alimenta de grans quantitats de dades. Mentre que fins ara aquestes dades havien d’estar anotades o etiquetades manualment per cadascuna de les tasques que es pretenia resoldre (traducció automàtica, sistemes de diàleg, etc.) amb un cost pràcticament només a l’abast de llengües grans com l’anglès, actualment, hi ha una línia d’investigació molt prometedora que permet millorar les aplicacions intel·ligents utilitzant dades no etiquetades, és a dir, text lliure. Són les anomenades tècniques d’aprenentatge no supervisat. Aquestes tècniques, complementades amb l’ús de models preentrenats de la llengua, estan augmentant de forma notable la qualitat de les aplicacions d’intel·ligència artificial.Llegeix més »
El 10 de març, el diari 
Los operadores jurídicos están habituados a lidiar con desigualdades a diario. Su pan de cada día es ver cómo las leyes, que están pensadas para proteger a los ciudadanos, en ocasiones, los desprotegen y los sitúan en posiciones desiguales. Por su parte, la ciudadanía, a través de los medios de comunicación, conoce aquellas más sonadas y sangrantes, convirtiéndose en una verdad tangible tan solo cuando les toca vivirlas de cerca. Es indiscutible que las desigualdades son una realidad poliédrica, aunque también lo es que hay ciertos campos en los que parecen tomar preponderancia, como ocurre con el campo migratorio. A pesar de que, en ocasiones, los ciudadanos europeos observamos desde la distancia muchas de ellas, no debemos dejarnos embaucar por las narrativas que presentan los desafíos derivados de las migraciones internacionales como un problema con tintes de otredad; como un problema que afecta a otros y que otros deben resolver. De hecho, no solo aquellos que tengan memoria lo saben, sino que el tiempo se ha encargado de recordárnoslo forzando a muchos europeos a inmigrar en los últimos años. Esto supone que, a pesar de que algunos se esfuercen por crear una representación mental determinada del inmigrante en el imaginario común, la carga social, normalmente peyorativa, que se le otorga al término la impone la sociedad, no la lengua. En definitiva, inmigrar es “Llegar a un país extranjero para radicarse en él” (RAE), y por ende, inmigrante es la persona que lo hace; incluidos los europeos.
Anglicisms in Swiss institutional communication
How to handle communication with patients and service users who do not speak the majority language is an unresolved issue for most welfare state institutions in European countries. In this post we disseminate the results of our research “