El dia 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Llengües Maternes, un moment particularment adequat per parlar de l’esperanto. I és que podríem considerar que els membres del moviment social creat entorn d’aquesta llengua són activistes per una comunicació igualitària i sense fronteres.
Ara fa un any vaig publicar un llibret sobre la història de l’esperanto i la seva relació amb l’anarquisme. Des de llavors n’he fet una desena de presentacions i pel que sembla encara hi ha interès pel tema —la propera serà al Casal Català de Tolosa. Cadascuna d’elles agafa una línia diferent, en funció de les preguntes dels assistents. És habitual que hi vingui gent encuriosida pel fenomen mateix de l’esperanto. Encara existeix? Hi ha molta gent que el parla? Com es pot aprendre? Hi ha literatura en esperanto? Quin sentit té aquesta llengua avui dia?
El món ha canviat molt. Fa 80 anys havies d’estar una mica despistat per fer aquestes preguntes. L’esperanto era quelcom habitual, fins al punt que moltes de les persones que llegeixen aquestes línies no són conscients que els seus avis o altres familiars d’aquella època probablement el parlaven o com a mínim l’havien estudiat.Llegeix més »
En un período en el que la situación geopolítica mundial atisba prospectivas disrupciones socioeconómicas, cuando el unilateralismo parece imponerse y los acuerdos internacionales se tambalean bajo la escasa imperatividad de las instituciones gubernamentales, el libro que reseñamos, O cumprimento da Carta Europea para as linguas Rexionais ou Minoritarias, se presenta, en este 2022, bajo un halo manifiesto de cierta optación desde su título, pero sin desdeñar la perseverancia y tenacidad de su autor, Fernando Ramallo, catedrático de Lingüística General y exmiembro del Comité de Expertos del Consejo de Europa, que trabaja por y para los derechos lingüísticos de las lenguas minorizadas.