Les dones, els homes i la comunicació en l’espai públic – Irene Yúfera

Comunicar

La campanya “Pregunta, parla, escolta”, que va presentar el 2023 l’Ajuntament de Barcelona per al 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, posa el focus en la comunicació. Convida les persones a preguntar i a escoltar, i les dones a posar en paraules el patiment i l’angoixa que els causen les situacions de violència que pateixen, per tal d’ aconseguir el suport i l’empatia de la societat. La campaya insisteix en el poder de les històries que hi ha darrere les xifres de la violència contra les dones. Comunicar, compartir les experiències de cadascú mitjançant les històries, converteix un grup de persones en una comunitat. La bibliografia corrobora la incidència de les narratives compartides en la manera de mirar el món tant de cadascun dels individus com de la comunitat en qüestió (Monzó Nebot, 2021; Montolío, 2022; Yúfera et al., 2023).

Resulta evident que els tres verbs triats per a l’eslògan de la campanya de l’Ajuntament tenen a veure amb la comunicació, un dels fenòmens més característics de l’activitat humana. Pensem en les accions a les quals es refereixen aquests tres verbs: preguntar, parlar i escoltar. Pensem-hi, més concretament, parant esment a la manera com dones i homes les realitzen.Llegeix més »

Reflexions critiques sus er estatut juridic der aranés: objectius e hièstres d’oportunitat – Anna M. Pla Boix

Ulleres sobre una pila de llibres
Autoria: Carol Yepes. Font: Unsplash

Eth passat 19 d’abriu de 2023, era Sindica d’Aran Sra. Maria Vergés, compareishie en Ple deth Parlament de Catalonha ena session de debat e votacion d’ua iniciativa legislativa promoiguda des deth Conselh Generau d’Aran e concebuda damb er objectiu de protegir juridicament era veïcularitat dera lengua pròpia d’Aran ena escòla aranesa: era Proposicion de lei de modificacion dera disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh, sus er usatge e er aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari.[i] Aguesta iniciativa s’acabèc aprovant ena session plenària que se hec en emicicle eth 19 d’abriu de 2023, damb es vòts favorables deth PSC, ERC, Junts per Catalunya e En Comú Podem.[ii] Despús dera modificacion, era disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh que vengui de nomentar assegure qu’enes centres educatius d’Aran, es projèctes lingüistics auràn de garantir er aprenedissatge e er usatge curricular e educatiu abituau der aranés, coma lengua pròpia d’aqueth territòri e coma lengua veïculara, de conformitat damb aquerò qu’establís era normativa aplicabla.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 80, amb una secció monogràfica sobre llengua i neutralitat

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 80 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que contindrà una secció monogràfica titulada Llengua i neutralitat amb cinc articles acadèmics. La secció monogràfica examinarà fins a quin punt la neutralitat lingüística és una construcció discursiva que resulta de posicionaments polítics i interessos socioeconòmics creats, i de quina manera es construeix. Els cinc estudis analitzaran la llengua com a vehicle de pugnes sociopolítiques i lingüístiques en blocs lingüístics postcolonials, l’esperantisme a principis del segle XX, i les polítiques lingüístiques del Comitè Internacional de la Creu Roja i en dos estats oficialment multilingües, com són Suïssa i Sud-àfrica. Tot per mitjà d’un enfocament historiogràfic centrat en les tensions ideològiques, el treball lingüístic necessari per (re)produir la neutralitat lingüística i els processos de diferenciació i exclusió socials que en resulten.Llegeix més »

La violència cap a les dones a les resolucions judicials – Eva Mestre

La violència envers les dones és un problema estructural esfereïdor en la nostra societat. A l’Estat espanyol hi ha 489 jutjats entre exclusius, compatibles i penals especialitzats per jutjar violència de gènere. Només en 2021 es van produir més de 170.000 denúncies relacionades amb aquest tipus de violència, un nombre que, lluny de minvar, s’engreixa any rere any des de l’aprovació de la Llei Orgànica 01/2004. Encara resulta difícil per a les dones denunciar aquests casos, ja que es calculen uns huit anys de maltractaments abans de la primera denúncia.

L’estudi que presentem pretén respondre quatre qüestions molt específiques sobre la violència de gènere en contexts jurídics: (1) com hi apareixen descrites les dones víctimes de violència (quin llenguatge fan servir els operadors jurídics per parlar de les dones), (2) com hi apareixen descrits els homes processats en els procediments per violència, (3) quina imatge es projecta de la mateixa violència en els judicis i (4) quina projecció dels actors i les accions es fa en aquests texts, i es trasllada a l’imaginari col·lectiu des de la judicatura.Llegeix més »

Cinc llengües en situació extrema a la perifèria britànica: panoràmica i reflexió – Santi Arbós

Autoria: Susanne Jutzeler. Font: Pexels

En la zona perifèrica de la Gran Bretanya, ens fixem en cinc varietats lingüístiques (còrnic, manx, jerseiès, guernseiès i norn) que a hores d’ara han gairebé desaparegut o es troben entre l’agonia i algun tipus de retorn a l’ús, davant la supremacia legal i demogràfica de l’anglès. En un món cada cop més global i enfrontades a la llengua més internacional, en aquest apunt exposarem les característiques i l’estat actual d’aquestes varietats, i reflexionarem sobre les seves opcions de pervivència.Llegeix més »