Eth passat 19 d’abriu de 2023, era Sindica d’Aran Sra. Maria Vergés, compareishie en Ple deth Parlament de Catalonha ena session de debat e votacion d’ua iniciativa legislativa promoiguda des deth Conselh Generau d’Aran e concebuda damb er objectiu de protegir juridicament era veïcularitat dera lengua pròpia d’Aran ena escòla aranesa: era Proposicion de lei de modificacion dera disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh, sus er usatge e er aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari.[i] Aguesta iniciativa s’acabèc aprovant ena session plenària que se hec en emicicle eth 19 d’abriu de 2023, damb es vòts favorables deth PSC, ERC, Junts per Catalunya e En Comú Podem.[ii] Despús dera modificacion, era disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh que vengui de nomentar assegure qu’enes centres educatius d’Aran, es projèctes lingüistics auràn de garantir er aprenedissatge e er usatge curricular e educatiu abituau der aranés, coma lengua pròpia d’aqueth territòri e coma lengua veïculara, de conformitat damb aquerò qu’establís era normativa aplicabla.

Eth uedatge des intervencions que i auec en debat parlamentari d’aquera proposicion de lei aufrissen arguments entara reflexion critica. Era Sindica d’Aran aufrirà, de hèt, quauques dades demolidores sus era situacion sociolingüistica der aranés. Ua situacion que definirà coma dramatica e que se concrète en “mens d’un vint per cent d’emplec sociau, ei a díder dètz punts per dejós deth limit peth qu’era UNESCO declare ua lengua en extincion, un dus per cent d’emplec enes hilats sociaus per part dera joenessa aranesa”. Se haràn a valer deficits istorics de finançament des politiques de normalizacion der aranés, incompliments dera legislacion lingüistica e ua politica institucionau dera Generalitat de Catalonha centrada primordiaument ena proteccion deth catalan e qu’a relegat ar aranés a ua posicion residuau e accessòria.[iii]

Aguest apunt prepause aufrir, de manèra brèu, ua revision d’aguesti arguments damb er objectiu de propiciar un espaci de reflexion critica e debat sus deficits, rèptes e hièstres d’oportunitat ena normalizacion der aranés. En marc d’aguestes reflexions, se plantejaràn quauques mesures entà promòir, des deth dret e damb intencion tuïtiva, ua major proteccion juridica dera lengua e era cultura aranesa. Condicions necessàries, encara que non necessàriament sufisentes, entà garantir era sua subervivença futura.

1. Finançament adequat e sufisent des politiques de normalizacion der aranés

Ja hè ans, qu’es deficits de finançament des politiques de normalizacion der aranés van centrant intensi debats politics, qu’an transcendit, en diuèrses ocasions, en scenari parlamentari. N’aufrís un bon exemple era Resolucion 115/XI deth Parlament de Catalonha, sus eth desplegament dera Lei 35/2010, der occitan, aranés en Aran[iv]. En aguesta Resolucion, aprovada er an 2016, eth Parlament ja instaue explicitament ath Govèrn dera Generalitat, entre d’autes mesures, a dotar ath Conselh Generau d’Aran de recorsi, “entath compliment d’accions a favor dera preservacion der aranés, que son necessaris entà aplicar aguesta lei damb totes es garanties”. E aquerò perque, sense recorsi, non se pòden implementar ues politiques lingüistiques indispensables entà garantir efectivament eth catalòg de drets lingüistics dera ciutadanetat e entà assegurar tanben, des d’ua dimension mès collectiva, eth manteniment e subervivença futura dera lengua pròpia d’Aran atau com era cultura aranesa.

Sus aguesta qüestion, cau remercar qu’aguest deficit de finançament s’a metut de manifèst en d’auti scenaris com eth Conselh d’Euròpa, en marc de cicles de contròle de compliment dera Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries (en endeuant CELRoM). Atau per exemple, eth darrèr informe deth Comitat d’Expèrts deth Conselh d’Euròpa constataue explicitament era manca de finançament suplementari entà per’mor d’esténer er ensenhament en aranés as diferents nivèus educatius e emplaçaue explicitament as autoritats competentes a milhorar-ne era situacion, de cara ath propèr cicle de contròle que s’acabe d’iniciar enguan. [v]

Sus aguesta qüestion, cau rebrembar qu’er article 143 der Estatut d’autonomia de Catalonhya, intitulat “Lengua pròpia”, dispòse, entre d’autes previsions, que  “correspon ara Generalitat, e tanben ath Conselh Generau d’Aran, era competéncia sus era normalizacion lingüistica der occitan, nomentat aranés e Aran”. Aguestes previsions estatutàries s’an d’interpretar ara lum d’aquerò dispausat en article 51 dera Lei 1/2015, de 5 de hereuèr, de regim especiau d’Aran, intitulat “Lengua e cultura”. Eth precèpte dispause qu’eth Conselh Generau d’Aran a reconeishuda, textuaument, era “competéncia plea en tot aquerò referent ath foment, era normalizacion e era regulacion dera utilizacion der occitan, nomentat aranés en Aran, d’acòrd damb es leis de caractèr generau en vigor en tota Catalonha en matèria de politica lingüistica e d’educacion”.[vi] D’auti precèptes der Estatut se projècten tanben en matèria lingüistica e complèten, dirèctament o tangenciau, era definicion des bases vertebradores d’aguest marc de repartiment competenciau.[vii] Consideradi en sòn conjunt, instituïssen principis e manaments ath legislador e definissen un catalòg de drets e déuers lingüistics, que pera sua inclusion en articulat dera norma institucional basica, aquerissen rang estatutari. Aguest ei eth cas des sues previsions der article 36 der Estatut, que definís es bases der estatut d’oficialitat lingüistica. Establís qu’en Aran totes es persones an eth dret de conéisher e tier er aranés e an tanben eth dret d’èster responudes oraument e per escrit en aranés enes sues relacions damb es administracions publiques e damb es entitats publiques e privades que ne depenen. Reconeish tanben eth dret des ciutadans d’Aran “de tier er aranés enes sues relacions damb era Generalitat”. E eth precèpte, as efèctes qu’aciu interèssen, concludís damb un manament ath legislador, en tot precisar qu’es auti drets e déuers lingüistics damb relacion ar aranés se determinaràn per lei.

Mos trobam, donc, deuant d’ua competéncia lingüistica deth Conselh Generau d’Aran d’ample encastre, garantida damb rang estatutari, qu’era Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, de regim especiau d’Aran, definís explicitament coma “competéncia plea”, sus foment, normalizacion e regulacion der usatge der aranés, “d’acòrd damb es leis de caractèr generau en vigor en tota Catalonha en matèria de politica lingüistica e educacion”. Exigirà, per conseqüent, era coordinacion entre totes dues institucions, articulada en  Conselh de Politica Lingüistica der Occitan Aranés[viii]. Er article 8 dera lei nomentada mès ensús dispause qu’era Generalitat, mejançant es sues politiques lingüistiques, e eth Conselh Generau d’Aran, en marc des sues competéncies, an eth déuer de coordinar es sues actuacions en matèria de lengua e an d’impulsar er usatge der aranés, tanben enes airaus en qué era normalizacion ei mès dificultosa, com era justícia. Eth madeish precepte concludís, en tot precisar qu’er aranés “ei oficiau en Catalonha e a d’èster objècte de proteccion en toti es encastres e sectors, d’acòrd damb era normativa aplicabla”. Ahig que “es poders publics an de fomentar era utilizacion, era promocion, era difusion, eth coneishement e er usatge oficiau, que son reguladi per lei deth Parlament de Catalonha”. Ua regulacion que, en aguesta matèria, s’articularà primordiaument en articulat dera Lei 35/2010, der 1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran.

Correspon ath Conselh de Politica Lingüistica der Occitan Aranés, creat per Acòrd dera Comission Govèrn dera Generalitat – Conselh Generau d’Aran de 17 de mai de 2012, er impuls e eth seguiment des actuacions necessàries entà garantir, precisament, aqueth “finançament adequat e sufisent des politiques lingüistiques damb relacion ar occitan aranés e velhar pera coordinacion entre era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran en aguest encastre”. Cau díder qu’ena reünion dera Comission Bilaterau entre era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran hèta eth passat 20 de gèr de 2023 s’acordèc- un increment de transferéncies ath Conselh entath foment e proteccion der aranés. Complementàriament, totes dues institucions s’emplacèren a iniciar un procès conjunt entà determinar es besonhs objectius de finançament entath foment e proteccion der aranés qu’a de culminar ara fin der an 2023. Aguest acòrd articule, donc, un cambi de paradigma, que s’aurie de consolidar en temps entà poder garantir er exercici efectiu des competéncies previstes e ordenament juridic en matèria de lengua e cultura aranesa. Perque, sense un finançament sufisent, aguestes competéncies non se pòden pas garantir.

2. Revision normativa: compromís damb era normalizacion der aranés des deth dret

Eth dret lingüistic que module e dòte de contengut juridic er estatut d’oficialitat der aranés e eth sòn procès de normalizacion lingüistica presente ua objeccion de hons important: era sua manifèsta incompletesa. Encara aué, era madeisha Lei 35/2010, d’1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran, demore un desplegament reglamentari en bona part des sues previsions.

Aguest deficit va centrant, des de hè ans, debats que s’an acabat projectant tanben en scenari parlamentari. N’aufrissen un bon exemple era Resolucion 170/IX, sus er impuls ara oficialitat der occitan en Catalonha o era Resolucion 115/XI, sus eth desplegament dera Lei 35/2010.[ix] Er an 2016, aguesta darrèra Resolucion parlamentària instaue ath Govèrn a elaborar e presentar ath Parlament un programa de desplegament dera Lei 35/2010, que, en paraules dera Resolucion “definisque era huelha de rota deth Govèrn sus aguesta matèria e servisque entà continuar e apregondir era collaboracion damb es institucions araneses competentes en matèria de lengua”.

Complementàriament, calerie auer presentes es hièstres d’oportunitat qu‘aufrís ua lectura expansiva des compromisi internacionaus aquerits en instrument de ratificacion dera CELRoM que, rebrembem-ac, vinculen juridicament e s’erigissen en paramètre de contròle de constitucionalitat en matèria lingüistica.  Er aranés, des dera sua declaracion d’oficialitat en Catalonha explicitada en articulat dera EAC ena reforma aprovada er an 2006, a passat a includir-se laguens deth catalòg de lengües regionaus o minoritàries tutelades entara maxima proteccion dispensada per aguest convèni. [x] Per consegüent, es previsions opcionaus ratificades per Espanha dera Part III dera CELRoM se projècten tanben en estatut der aranés, causa que li conferís ua proteccion juridica reforçada, que non s’a desplegat degudament en normativa intèrna. Es previsions lingüistiques regulades ena Carta permeten auançar ena proteccion juridica dera lengua en encastres estrategics com son er ensenhament, es autoritats administratives e servicis publics, es mieis de comunicacion, es activitats e servicis culturaus, era vida economica e sociau e, tanben, es intercambis transfronterèrs, enes tèrmes que vien garantits enes articles 8 a 14 dera Carta. Ena actualitat, bona part d’aqueri compromisi non se respècten sufisentament, com s’a metut de manifèst en diferenti cicles de contròle deth convèni en Espanha.

Sus aguesta qüestion, en marc des diferenti cicles de contròle de compliment dera CELRoM en Estat espanhòu, s’an constatat diuèrsi incompliments de compromisi aquerits.[xi] Quauqu’uns d’aguesti incompliments, com es projectats en encastre dera justícia, se denóncien en toti es cicles de contròle de compliment deth convèni. En aguest encastre judiciau, s’a requerit en diuèrses ocasions ar Estat a modificar eth regim lingüistic previst ena Lei organica 6/1985, d’1 de junhsèga, deth Poder Judiciau, entà garantir era aptitud deth personau judiciau enes lengües tutelades pes compromisi der article 9 dera Carta, includit er aranés.[xii] Tanben trobam denóncies d’incompliment des compromisi aquerits en d’auti precèptes dera Part III deth convèni, com es previsti en article 8 en encastre educatiu. Diuèrsi informes deth Comitat d’Expèrts, includits es emetudi enes darrèri cicles de contròle deth convèni eth 9 d’octobre de 2019 e eth 31 de març de 2021, detècten incompliments en ensenhament en aranés e emplacen a empréner reformes damb er objectiu de garantir aqueth ensenhament en aranés enes diferenti nivèus educatius, perque segontes eth Comitat d’Expèrts non se tròbe sufisentament garantit[xiii]. Era reforma legau promoiguda enguan des deth Conselh Generau d’Aran de modificacion dera Lei 8/2022, deth 9 de junh, sus er usatge e er aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari, a de perméter auançar en aguesta direccion perque refòrce er estatut juridic der aranés en aguest encastre tutelat en article 8 deth convèni.[xiv]

Finaument, e coma conclusion, cau rebrembar que des dera aprobacion hè ans dera lei 35/2010, d’1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran, s’a aprovat un ample catalòg de disposicions normatives que permeten reforçar er estatut der aranés mès enlà d’aquerò que se contemple en articulat d’aguesta norma. N’aufrissen un bon exemple es previsions lingüistiques dera recentament aprovada Lei organica 2/2023, de 22 de març, deth sistèma universitari (LOSU). Eth sòn article 2.2.e) contemple eth déuer des universitats d’assegurar era promocion des lengües oficiaus a trauès dera formacion, era investigacion, era transferéncia e er intercambi de coneishement. Complementàriament, er article 11 dera madeisha LOSU ahig qu’es universitats auràn de promòir “era investigacion, era transferéncia e er intercambi de coneishement en es lengües oficiaus des sòns territoris”, precision que, en Catalonha, includís tanben er aranés. Sus aguesta qüestion, cau rebrembar qu’eth Plan d’enfortiment deth catalan en sistèma universitari de Catalonha, aprovat en junh de 2022, ja establís eth déuer des universitats catalanes de reconéisher tanben eth caractèr de lengua academica ar aranés, en tant que lengua pròpia d’Aran e oficiau en Catalonha. Establís, textuaument que cau preservar eth compromís de “méter en valor e comptabilizar de manèra especifica era docéncia en lengua occitana aranesa”. En quinsevolh cas, en Catalonha, aguestes e d’autes previsions lingüistiques dera LOSU protegissen tanben er aranés e an d’èster objècte de desplegament normatiu.[xv]

Serie aconselhable, donc, ua revision d’aguest dret lingüistic vigent, adreçada a reforçar er estatut d’oficialitat der aranés en diferents encastres publics, ampliar era proteccion juridicolingüistica des sòns parlants e apregodir-ne institucionaument eth sòn procès de normalizacion lingüistica. Era limitacion competenciau dera Generalitat de Catalunya e deth Conselh Generau d’Aran, garantida peth blòc dera constitucionalitat, permeten auançar significativament en aguesta direccion, e aguesta revision pòt articular-se, juridicament, a trauès de diferentes vies que permeterien daurir hièstres d’oportunitats ena milhora d’aguest regim juridicolingüistic.

3. Plan d’enfortiment der aranés: besonh d’un instrument de planificacion estrategica integrau

Eth passat 29 de noveme de 2022, eth President dera Generalitat, Sr. Pere Aragonès, anunciaue cent accions de govèrn entara lengua catalana qu’includien diuèrses mesures de promocion der aranés. Entre aguesti compromisi de govèrn, se proposaue era elaboracion d’un Plan Integrau entar occitan aranés en Aran e en Catalonha, dessenhat conjuntament damb eth Conselh Generau d’Aran e era rèsta d’institucions implicades, entà per’mor d’analisar amassa quini son es cambis que calerie en camp normatiu e pressupostari entà fomentar er occitan aranés e garantir-li er estatus adequat en Aran e en Catalonha.

Sus aguesta qüestion, cau remercar qu’es darrères decades s’an promoigut, des dera Generalitat, diferenti plans sectoriaus, projectadi en encastres molt concrèts. Un bon exemple, e a títol indicatiu, mos l’aufrís eth Plan generau der ensenhament e der usatge der aranés adreçat a toti es centres d’ensenhament non universitari dera Val d’Aran, aprovat per Orde de 3 d’agost de 1990[xvi]; eth Plan entara milhora dera preséncia der aranés en encastre dera salut, aprovat per Acòrd de Govèrn de març de 2019 o eth Plan de trebalh entà dar compliment ar Acòrd de Govèrn peth quau s’impulse er usatge dera lengua occitana, aranés en Aran, en encastre digitau dera Generalitat de Catalonha. D’auti instruments de planificacion estrategica, com per exemple eth Plan d’enfortiment deth catalan en sistèma universitari de Catalonha, aprovat en junh de 2022, tanben contemplen quauques previsions relatives ar aranés. Maugrat es auanci qu’an articulat ena normalizacion dera lengua, ena practica, aguesti instruments de planificacion sectoriau gestionen era normalizacion der aranés de manèra parciau e fragmentada, soent condicionats per organigrama institucionau intèrn dera Administracion dera Generalitat. En aguest sens, ei fòrça necessari promòir un cambi d’estratègia entà garantir un dessenh des politiques lingüistiques a favor der aranés mès complèt e integrau.

S’aqueth Plan anonciat peth Govèrn se dessenhe des deth consens e respectant es encastres d’autonomia des diferentes institucions, permeterà periodificar e priorizar es compromisi; definir un sistèma d’objectius e mesures, assignar-i responsables; contemplar mecanismes d’evaluacion ath long deth procès e garantir espacis de rendement de compdes; dar visibilitat tanben as recorsi assignadi entath compliment des objectius estrategics e es mesures de politica lingüistica priorizades. Aurie de perméter, semblantment, explorar des d’ua focalizacion mès olistica e damb vocacion de completesa es diferenti espacis e mecanismes de collaboracion necessària ena proteccion der aranés, e aqueri encastres a on serie convenient priorizar acòrds de traspassi, convènis e d’auti instruments de cooperacion qu’era Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, de regim especiau d’Aran contemple ath long deth sòn articulat[xvii]. En definitiva, eth dessenh e era implementacion d’aguest instrument de planificacion estrategica anonciat peth Govèrn aurie de perméter daurir hièstres d’oportunitat. Era experiéncia d’aqueri quate decennis de planificacion deth procès de normalizacion dera lengua catalana aurie de servir de paramètre ara ora de definir eth contengut e abast d’aquera naua estratègia entà apregondir era normalizacion der aranés en toti aqueri encastres publics e privadi que permete er ordenament juridic. Perque, aué mès que jamès, cau reforçar eth compromís institucionau damb era proteccion dera lengua e cultura aranesa, un des elements mès avaloradi e excepcionaus deth patrimòni culturau de Catalonha.

Anna M. Pla Boix
Professora agregada de Dret Constitucionau. Universitat de Girona

---

[i] BOPC num. 430 de 14 de noveme.

[ii] Eth debat e votacion dera proposicion de lei cònste publicat en DSPC-P num. 106, de 19 d’abriu de 2023, p. 55, consultable en linha. Era lei cònste publicada en DOGC num. 8909 de 5 de mai de 2023.

[iii] Entà ua ampliacion sus es arguments expaudadi ena defensa dera iniciativa legislativa, guardatz en DSPC-P num. 106, de 19 d’abriu de 2023, p. 55 e ss, consultable en linha. Entà ua ampliacion sus es usatges lingüistics, guardatz especiaument es enquèstes lingüistiques promoigudes peth Conselh Generau d’Aran en Institut d’Aran, realizades a 126 alumnes de quatau d’ESO e prumèr de Bachelierat deth centre, d’octobre de 2022. Es resultats, consultables en lnha, constatèren qu’er aranés ère era lengua familiara d’un 17,9% des estudiants e sonque un 18,8% declaraue auer er aranés coma lengua d’identificacion.

[iv] BOPC num. 130 de 13 de mai de 2016.

[v] Guardatz paragrafs 61 e 62 der Informe deth Comitat d’expèrts de març de 2021.

[vi] DOGC num. 6810A de 13 de hereuèr de 2015.

[vii] Guardatz especiaument es articles 6, 11, 36, 50 e 143.

[viii] Guardatz 84.2.j) dera Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, deth regim especiau d’Aran.

[ix] Guardatz BOPC num. 120 de 25 de junhsèga de 2011, p. 8 e BOPC num. 130 de 13 de mai de 2016.

[x] Guardatz Paragraf 93 der Informe deth Comitat d’expèrts de 24 d’octobre de 2012; Conclusion P) der Informe deth Comitat d’expèrts de 20 de gèr de 2016; Epigraf 2.4, paragraf 59, der Informe deth Comitat d’expèrts de 9 d’octobre de 2019; e Informe deth Comitat d’Expèrts aprovat eth 31 de març de 2021, paragraf prumèr.

[xi] Es cicles de contròl deth compliment dera CELRM en Estat espanhòu (Informes trametudi entar Estat, Informes deth Comitat d’Expèrts e Recomanacions deth Comitat de Ministres deth Conselh d’Euròpa), pòden consultar-se en linha ena plana web deth Conselh d’Euròpa.

[xii] Guardatz article 8.2 dera Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, de regim especiau d’Aran. Tanben, er informe de Pla Boix, Anna M. (2017) “L’article 9 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i la reforma pendent del règim d’aptitud lingüística del personal judicial a Espanya”, publicat peth Centre d’Estudis Juridics e Formacion Especializada dera Generalitat de Catalonha, consultable en linha.

[xiii] Entà ua ampliacion, guardatz Pla Boix, Anna M. (2021) ; En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya : réflexions per a un debat crític des del dret constitucional, Generalitat de Catalunya, Col·lecció de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, consultable en linha.

[xiv] BOPC num. 430 de 14 de noveme.

[xv] Entà ua ampliacion, guardatz Esteve Gómez, Alfons; Pla Boix, Anna M. e Santanach Suñol, Joan; Informe de la Xarxa Vives d’Universitats sobre la llengua en la Llei Orgànica del Sistema Universitari, Col·lecció Política Universitària, noveme de 2023, p. 39-40

[xvi] DOGC num. 1331 de 17 d’agost.

[xvii] Enquiath moment, era via des convènis en matèria lingüistica, projectada singularament ar aranés, a estat pòc explorada. Tanben era relativa ara transferéncia de competéncia e dotacion economica en matèria lingüistica e de cultura, molt migrada. En çò que tanh ara transferéncia de competéncies e dotacion economica, pòt destacar-se especiaument qu’eth Decret 305/1992, de 14 de deseme, de transferéncia de competéncies e servicis dera Generalitat ath Conselh Generau d’Aran en matèria de cultura, contemplèc entre d’autes previsions, en matèria de politica lingüistica, eth traspàs de gestion deth Centre de Normalizacion Lingüistica dera Val d’Aran (DOGC num. 1688 de 30 de deseme). Eth Decret 29/1997, d’11 de noveme, d’ampliacion des mieis transferidi pera Generalitat ath Conselh Generau d’Aran en matèria de cultura (DOGC num. 2520 de 18 de noveme) amplièc mieis traspassats entath foncionament d’aguest Centre de Normalizacion Lingüistica. Uns ans mès tard, eth Decret 212/1999, de 27 de junhsèga, de transferéncia de competéncies e servicis dera Generalitat de Catalunya ath Conselh Generau d’Aran en matèria d’ensenhament, traspassaue recorsi entà garantir era elaboracion e produccion de libres de tèxte e materiaus didactics en lengua aranesa, auxiliars de convèrsa en lengua aranesa e formacion permanenta de professorat en lengua e cultura aranesa.