Introducción
El Paraguay es un país ubicado en América del Sur, que limita con Argentina, Bolivia y Brasil. Constitucionalmente (art. 1), se configura como un Estado social de derecho, unitario, indivisible y descentralizado. Políticamente, está dividido en 17 departamentos. Su población actual es de, aproximadamente, 7.353.000 de habitantes.[i] En este país sudamericano, la diversidad lingüística ha sido negada por varios siglos; pese a que el guaraní fue, por largo período de la vida independiente,[ii] la lengua casi única, el castellano ha sido asumido por el Estado nación como único idioma del sistema educativo y de la Administración. En la actualidad, como resultado de políticas lingüísticas colonialistas y unilingüistas, y a pesar de los sustantivos avances en las legislaciones para la oficialización del guaraní, esta lengua está sufriendo un acelerado proceso de desplazamiento por el castellano. En este escrito se aborda el marco jurídico actual de las políticas lingüísticas paraguayas; se abordan más detenidamente las normativas orientadas a la normalización del uso de la lengua propia del país: el guaraní.Llegeix més »
La lengua guaraní en Paraguay: marco jurídico actual – Miguel Ángel Verón
Le français, seule langue de l’Assemblée de Corse ? – Sébastien Quenot
Saisi par le Préfet de Corse, le 9 mars 2023, le tribunal administratif de Bastia a annulé le règlement intérieur de l’Assemblée de Corse pourtant adopté à l’unanimité des 63 conseillers territoriaux le 16 décembre 2021.
Le motif avancé par l’Etat et son représentant en Corse repose sur un principe fondamental qui traverse tous les régimes politiques de la France, de l’Ancien régime monarchique précédant la Révolution française à la Ve République contemporaine. Depuis 1992, il est même gravé dans le marbre de la Constitution et dans un pays qui sacralise le monolinguisme, il s’énonce comme un psaume. « La langue de la République est le français ». Le singulier de l’énoncé n’admet point l’existence d’autres singularités. L’acception si insolite de l’universalisme français se fait au détriment de l’acceptation de la diversité linguistique de la France. La communauté politique surplombe les communautés linguistiques jusqu’à obtenir leur assimilation après un laminage aussi absolu que résolu visant à faire du français la seule langue de la Corse.Llegeix més »
What legal recognition? What does the official language declaration concerning sign language consist of? – Filipe Venade de Sousa
Within the scope of the article “Essential framework of the legal status of sign language: recognition and officiality”, published in the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, this post aims to clarify the meaning and scope of legal recognition and, not least, the content inherent to an official language declaration. A central question is whether the legal status of a sign language regulated by a State in its respective national legal system complies with the parameters defined by international legal instruments such as the United Nations Convention on the Rights of Persons with Disabilities (UNCRPD). What are the criteria for determining whether the legal status of a national sign language is compatible with these criteria? What does “recognition” mean under the UNCRPD? Is it equivalent to a polysemic concept of the term official language? What constitutes an official language?Llegeix més »
La llengua catalana a les Illes Balears després de quaranta anys d’autonomia política – Maria Ballester Cardell
La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu
La celebració dels primers quaranta anys de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, és un bon moment per fer balanç del procés de formació i de la regulació del fet lingüístic en el context de l’autogovern. Durant aquest temps, el règim jurídic de la llengua catalana ha passat per diverses etapes d’evolució i millora, impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que han permès avançar en l’ús social de la llengua catalana. Però, també, ha viscut moments de retrocessos i estacaments.
La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu s’ha fet palesa a les Illes Balears de forma molt marcada. Les competències lingüístiques de la comunitat autònoma abasten una matèria especialment sensible, en gran mesura condicionada per la conjuntura política, estatal i autonòmica. Trencant la continuïtat dels progressos en el tractament legal del català, a partir de la VI legislatura (2003-2007) s’han viscut etapes d’alternança en funció de les majories parlamentàries. Depenent del signe polític del Govern, s’ha arribat a posar en qüestió la necessitat de continuar el procés normalitzador o s’ha construït un context més propici per a l’ús i el foment de la llengua catalana. Aquesta situació s’ha visualitzat, de forma clara, amb al pas de la VIII legislatura (2011-2015) –de replantejament dels principis i regles fonamentals del model lingüístic– al retorn, en les dues darreres legislatures, a un camí iniciat amb l’Estatut d’autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de 1986.Llegeix més »
El dret de les persones amb sordesa a la comunicació oral – David Prujà
Sovint, quan pensem en persones amb sordesa, tenim un seguit d’idees preconcebudes que ens porten a equivocar-nos, a fer-nos una idea errònia del que suposa la sordesa i del perfil de les persones amb sordesa que conviuen amb nosaltres.
Això suposa que, per exemple, en l’àmbit de la justícia, quan cal posar mesures de suport a la comunicació per a les persones amb sordesa, ens equivoquem i no respectem els seus drets lingüístics i el seu dret a la informació i a la comunicació. Cal desmuntar algunes idees preconcebudes sobre la sordesa.
La primera idea que cal evitar és identificar persona amb sordesa amb persona que es comunica en llengua de signes.Llegeix més »