El dia 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Llengües Maternes, un moment particularment adequat per parlar de l’esperanto. I és que podríem considerar que els membres del moviment social creat entorn d’aquesta llengua són activistes per una comunicació igualitària i sense fronteres.
Ara fa un any vaig publicar un llibret sobre la història de l’esperanto i la seva relació amb l’anarquisme. Des de llavors n’he fet una desena de presentacions i pel que sembla encara hi ha interès pel tema —la propera serà al Casal Català de Tolosa. Cadascuna d’elles agafa una línia diferent, en funció de les preguntes dels assistents. És habitual que hi vingui gent encuriosida pel fenomen mateix de l’esperanto. Encara existeix? Hi ha molta gent que el parla? Com es pot aprendre? Hi ha literatura en esperanto? Quin sentit té aquesta llengua avui dia?
El món ha canviat molt. Fa 80 anys havies d’estar una mica despistat per fer aquestes preguntes. L’esperanto era quelcom habitual, fins al punt que moltes de les persones que llegeixen aquestes línies no són conscients que els seus avis o altres familiars d’aquella època probablement el parlaven o com a mínim l’havien estudiat.Llegeix més »
Els darrers anys l’interès pel dret lingüístic s’ha centrat, si no exclusivament, sí de manera molt principal, en la regulació de l’ús i l’aprenentatge de les llengües en l’àmbit escolar. En aquest context, s’ha de destacar el darrer llibre d’Anna Pla, En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya. Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional com una aportació cabdal a l’estudi dels orígens i fonaments, els elements configuradors i els límits del règim lingüístic de l’ensenyament primari i secundari a Catalunya. Publicat dins la col·lecció de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb el número 13, el llibre compta amb un breu pròleg de Jordi Pujol i Soley, que subratlla, més enllà del mèrit científic, l’oportunitat de l’obra, que “és un toc d’alerta en un moment en què davant la diversitat d’atacs contra l’autogovern català –pel finançament, per l’escapçament de moltes competències, etc.– podria passar que es perdés de vista que la identitat és el fet central i del tot determinant d’una nació, i que al seu torn la llengua i la cultura en són una peça essencial“.
«Les accions de la UE per promoure les llengües regionals o minoritàries són suficients i no en calen de complementàries». Aquesta era la principal conclusió, el passat 9 de novembre de 2022, de la 
