L’Estat i el seu aparell, novament contra l’ús i la unitat — Alfons Esteve i Francesc Esteve

Fa uns quants dies va tenir una notable repercussió —i un saludable rebuig— en els mitjans i l’opinió pública la curiosa argumentació de l’Advocacia de l’Estat que exigia a la Generalitat Valenciana de comunicar-se amb Catalunya, les Illes Balears i la resta de l’àrea catalanoparlant només en castellà i no en la llengua pròpia. 

Segons l’Advocacia de l’Estat, el Govern valencià no hi podia utilitzar el valencià i hi havia de recórrer al castellà per la profunda raó que l’Estatut valencià i la Llei d’ús i ensenyament només parlen de valencià, denominació que no figura en cap altre estatut. Un argument d’una profunditat similar a impedir, per exemple, que el Govern d’Espanya pogués comunicar-se amb els d’Hondures o Costa Rica en castellà, perquè la Constitució espanyola parla de castellà i no d’espanyol per a referir-se a la llengua de l’Estat. Però aquest nominalisme exacerbat i aquesta manipulació literalista s’entendran millor si comprovem que es combinen amb un atac frontal a l’ús de la llengua pròpia, de manera que, si s’admeten les pretensions de l’Advocacia de l’Estat, el valencià quedarà relegat a una utilització oficial quasi ornamental.

Read More »

Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos   –  Alfons Esteve

Al País Valencià deu haver-hi poques normes que hagen originat una repercussió mediàtica i una actuació judicial tan important com el Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris, l’anomenat popularment decret de plurilingüisme. Resumim-ho en poques línies: el decret intentava establir el plurilingüisme real en tots els nivells educatius no universitaris amb promoció de la llengua pròpia i de l’anglès. La situació en la llarga etapa del PP es pot resumir dient que l’ensenyament del valencià, a banda de les línies en valencià promogudes pels molts centres sobretot de les comarques centrals i del nord sense cap suport del Govern, es reduïa a una assignatura (valencià) o unes poques assignatures impartides en la llengua pròpia, cosa que afectava sobretot les grans ciutats i les seues conurbacions i els centres privats i concertats. L’anglès, excepte honroses excepcions, era un aparador decoratiu: molta propaganda grandiloqüent, però poc ús consistent i planificat. Aquest decret intentava salvar això incentivant de manera conjunta el català i l’anglès.

Des que es va publicar el 6 de febrer de 2017 s’hi han presentat fins a onze recursos en contra (nou per procediment ordinari i dos per vulneració de drets fonamentals), tots promoguts per la dreta més antivalenciana: la Diputació d’Alacant (en mans del PP), tres diputats del PP, el partit d’extrema dreta VOX, CSIF, USO, ANPE, l’Asociación para la Defensa del Castellano i COVAPA (Confederación Valenciana d’APA). Contràriament, a més de la Generalitat Valenciana, el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana (STEPV-IV) -el majoritari, de lluny, en l’ensenyament- s’hi ha personat al costat de la Generalitat en tots els procediments. També ho han fet en molts d’aquests Escola Valenciana i Més Algemesí.

De tot plegat i fins al moment d’escriure aquest article, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha dictat dues sentències: les corresponents als procediments per drets fonamentals. I també ha emès dues interlocutòries sobre mesures cautelars. Una de les sentències ha avalat la legalitat constitucional de tot el decret; l’altra ha anul·lat únicament la disposició addicional cinquena, que és la que regula la certificació de les llengües segons el nivell cursat en cadascuna de les etapes educatives. I ara mateix, tant la Generalitat com STEPV-IV i Escola Valenciana han anunciat recursos de cassació contra les dues sentències davant el Tribunal Suprem.Read More »