Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos   – Alfons Esteve

Al País Valencià deu haver-hi poques normes que hagen originat una repercussió mediàtica i una actuació judicial tan important com el Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris, l’anomenat popularment decret de plurilingüisme. Resumim-ho en poques línies: el decret intentava establir el plurilingüisme real en tots els nivells educatius no universitaris amb promoció de la llengua pròpia i de l’anglès. La situació en la llarga etapa del PP es pot resumir dient que l’ensenyament del valencià, a banda de les línies en valencià promogudes pels molts centres sobretot de les comarques centrals i del nord sense cap suport del Govern, es reduïa a una assignatura (valencià) o unes poques assignatures impartides en la llengua pròpia, cosa que afectava sobretot les grans ciutats i les seues conurbacions i els centres privats i concertats. L’anglès, excepte honroses excepcions, era un aparador decoratiu: molta propaganda grandiloqüent, però poc ús consistent i planificat. Aquest decret intentava salvar això incentivant de manera conjunta el català i l’anglès.

Des que es va publicar el 6 de febrer de 2017 s’hi han presentat fins a onze recursos en contra (nou per procediment ordinari i dos per vulneració de drets fonamentals), tots promoguts per la dreta més antivalenciana: la Diputació d’Alacant (en mans del PP), tres diputats del PP, el partit d’extrema dreta VOX, CSIF, USO, ANPE, l’Asociación para la Defensa del Castellano i COVAPA (Confederación Valenciana d’APA). Contràriament, a més de la Generalitat Valenciana, el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana (STEPV-IV) -el majoritari, de lluny, en l’ensenyament- s’hi ha personat al costat de la Generalitat en tots els procediments. També ho han fet en molts d’aquests Escola Valenciana i Més Algemesí.

De tot plegat i fins al moment d’escriure aquest article, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha dictat dues sentències: les corresponents als procediments per drets fonamentals. I també ha emès dues interlocutòries sobre mesures cautelars. Una de les sentències ha avalat la legalitat constitucional de tot el decret; l’altra ha anul·lat únicament la disposició addicional cinquena, que és la que regula la certificació de les llengües segons el nivell cursat en cadascuna de les etapes educatives. I ara mateix, tant la Generalitat com STEPV-IV i Escola Valenciana han anunciat recursos de cassació contra les dues sentències davant el Tribunal Suprem.

Ara bé, en les interlocutòries dictades i en l’execució d’aquestes, el TSJ ha suspès l’aplicació, en la seua totalitat, del Decret 9/2017 i ha dictaminat que mentre que el decret estiga suspès s’ha d’aplicar la norma anterior, és a dir, el Decret de plurilingüisme de 2012 aprovat pel Consell del PP.

La gran majoria d’aquestes decisions judicials es van concentrar entre els mesos de juny i, sobretot, juliol, quan de fet cada centre ja havia triat un dels nivells de plurilingüisme fixats (Bàsic 1 i 2, Intermedi 1 i 2, i Avançat 1 i 2, per a Educació Infantil i Primària; i Bàsic, Intermedi i Avançat per a Educació Secundària i Batxillerat) i quan ja s’havia formalitzat la matrícula. Val a dir també que la disposició transitòria primera estableix que per al curs 2017-18, l’actual, el decret només s’aplica a Educació Infantil i es difereix a altres anys l’entrada en vigor progressiva del decret.

Davant de les diverses resolucions judicials de sentències i interlocutòries el Govern Valencià va decidir publicar el Decret Llei 3/2017, d’1 de setembre, pel qual s’adopten mesures urgents per a l’aplicació, durant el curs 2017-18, dels projectes lingüístics de centre. Es tracta d’una norma destinada només a establir els programes plurilingües aplicables en el primer curs del segon cicle d’educació infantil en el curs 2017-18 i, a diferència dels sis nivells establerts en el Decret 9/2017, ara en fixa tres: programa plurilingüe A, B i C, d’acord amb uns mínims i màxims de llengua vehicular en valencià, castellà i anglès. En l’annex estableix, centre per centre, el nou programa assignat (A, B o C), d’acord amb l’equiparació d’hores i llengües segons el nivell triat al seu moment per cada centre (Bàsic 1 i 2, Intermedi 1 i 2, i Avançat 1 i 2).

Finalment, el 29 de setembre, els tres grups parlamentaris que donen suport al Govern Valencià (PSPV-PSOE, Compromís i Podem: l’anomenat Pacte del Botànic) han presentat una proposició de llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. A grans trets, aquesta proposició de llei estableix un únic programa, el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural, en el qual els continguts curriculars en cadascuna de les dues llengües oficials ha de ser d’un mínim del 25% i en llengua estrangera entre el 15% i el 25% (el percentatge de l’anglès es modula segons l’etapa educativa). Per tant, els centres podrien decidir la llengua vehicular d’entre un 25 i un 35% de les matèries curriculars. Cal afegir que la proposició de llei també preveu que la Conselleria “promourà” que es vehicule el 50% del temps curricular en valencià i el 25% en anglès.

Fins ací, l’estat de la qüestió: fets i dades. Però anem al moll de l’os i vegem ara les implicacions jurídiques que tot això comporta. A hores d’ara, el TSJ només ha declarat nul·la la disposició addicional cinquena del Decret 9/2017, perquè entén que existeix “una evident diferència de tracte entre el valencià i el castellà que té una clara incidència en la certificació de llengua a l’alumnat, concretament els nivells de competència lingüística en valencià i anglès”. I per això el TSJ afirma que vulnera drets que poden demanar empara constitucional, com són els articles 27 i 14 de la Constitució espanyola (CE). És a dir, que el TSJ entén discriminatori (art. 14 CE) i contrari al dret d’educació (art. 27 CE) que se certifiquen els coneixements de valencià o anglès en funció del nivell de plurilingüisme triat pel centre, perquè això perjudica el castellà.

Des del nostre punt de vista, és una decisió fora de tota realitat, i més política que jurídica, perquè tant des del punt de vista sociolingüístic (és més que evident la situació de llengua minoritzada del català) com també des del jurídic, el TSJ ignora la Llei d’ús i ensenyament del valencià (articles 1, 2 i 19, entre d’altres) o la jurisprudència del mateix Tribunal Constitucional espanyol fixada en la Sentència 337/1994, on s’afirma que resulta perfectament “legítim que el català, en atenció a l’objectiu de la normalització lingüística a Catalunya, siga el centre de gravetat d’aquest model de bilingüisme”, encara que amb el límit que “això no determine l’exclusió del castellà com a llengua docent de forma que en quede garantit el coneixement i ús al territori de la Comunitat Autònoma”.

Així i tot, i sense compartir en absolut el criteri del TSJ, entenem que fins ara l’aval judicial del Decret ha estat total, perquè, recordem-ho, només ha anul·lat la disposició corresponent a l’emissió dels certificats, que no forma part de la columna vertebral del Decret. És tracta, cert, de l’anul·lació d’un incentiu, però no de la base juridicolingüística sobre la qual es construeix i s’articula el decret.

Per aquest motiu ha resultat sorprenent l’anunci de la proposició de llei i que el Govern Valencià i els partits que li donen suport hagen optat per aquesta nova via. Una nova via que, certament, tanca els recursos a tot tipus d’entitats com les que han recorregut contra el Decret 9/2017, però que recordem que sí que pot ser impugnada, per exemple, pel president del Govern espanyol, el Defensor del Poble, 50 diputats o 50 senadors, i això ja sabem que a hores d’ara el PP ho pot fer sense cap problema.

D’altra banda, i mentre no s’aprove la llei a les Corts Valencianes, queden pendents de sentència del TSJ nou recursos ordinaris, més els dos recursos de cassació del Tribunal Suprem. I, així mateix, l’alçament o el manteniment de la suspensió cautelar del decret com a conseqüència de les interlocutòries dictades. I, en aquest escenari, no sabem si el TSJ accelerarà el processos pendents o si n’alentirà els procediments tot esperant la derogació del Decret 9/2017. Una incògnita que potser el Govern hauria d’aïllar, de manera que pogués actuar per a donar-hi solució.

Perquè aquest no és l’únic front obert. Cal dir també que, de moment, s’han presentat quatre recursos contra el Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. I els autors, com podem comprovar, són els mateixos: l’Advocacia de l’Estat (és a dir, el Govern espanyol), dos diputats del PP, CSIF i l’Asociación para la Defensa del Castellano.

Potser la nova de llei de plurilingüisme és una solució en el sistema educatiu, però la batalla per la llengua continuarà oberta: ara, pel costat dels usos oficials i administratius. Per això entenem que, vistes les actuacions de la dreta i ara que s’ha obert la via de la llei, el més sensat potser és publicar una nova llei global, una llei d’igualtat lingüística, amb els principis que proposen Acció Cultural del País Valencià i les universitats valencianes (http://acpv.cat/web/per-una-nova-i-efectiva-llei-digualtat-linguistica-principis-basics-i-ambits-dactuacio-practica).

Alfons Esteve
Advocat i tècnic lingüístic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s