La nova legislació de la comunicació audiovisual i el català: més enllà de les quotes – Raül Digón Martín

1 Introducció
Els darrers anys, l’aparició de plataformes globals de serveis de comunicació audiovisual lineal i de catàleg a petició (Netflix, Movistar, HBO, Disney+, etc.) i de plataformes d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube o Tik Tok) ha marcat tot un canvi de paradigma en el mercat de la comunicació audiovisual (Fita i Caba, 2022). Es tracta d’un nou model que articula l’oferta de programes informatius o de lleure en llengües de consum massiu, amb una presència residual d’altres idiomes, com ara les llengües oficials diferents del castellà a Espanya. En aquest context, l’esperada transposició de la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de novembre de 2018[1] a l‘ordenament jurídic espanyol[2] ha suscitat una intensa polèmica i crítiques en defensa del català i altres llengües minoritzades, així com protestes dels productors independents.

D’ençà dels tràmits d’audiència de l’avantprojecte inicial, la llarga tramitació fins a l’aprovació al Congrés del Projecte de Llei general de comunicació audiovisual i el seu trasllat al Senat, que l’ha aprovat sense modificacions, ha estat solcada per múltiples al·legacions i propostes d’esmenes. Així, diverses entitats partidàries de la pluralitat lingüística a l’audiovisual han reclamat una presència significativa de continguts en llengües oficials com el català, el gallec o l’eusquera per part dels grans prestadors de serveis; una contribució financera per a la producció audiovisual en aquests idiomes; el reconeixement de facultats de control i supervisió sobre les plataformes d’intercanvi de vídeos i els serveis de comunicació audiovisual televisiu per part dels ens autonòmics competents, i que els prestadors no només contribueixin a finançar RTVE, sinó també altres serveis públics audiovisuals.Llegeix més »

El projecte de llei general de comunicació audiovisual: una oportunitat per a la llengua? – Carme Fita i Caba
Cap de l’Àrea Jurídica del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El passat 17 de desembre de 2021 el Boletín Oficial de las Cortes Generales publicava el Projecte de llei general de comunicació audiovisual, un text normatiu precedit d’una polèmica institucional i mediàtica inusual, des de l’aprovació de l’avantprojecte en les seves dues formulacions del 6 de novembre de 2020 i del 29 de juny de 2021.

La necessitat d’un nou marc normatiu de l’audiovisual
L’interès que ha suscitat el text és evident, atès que la regulació que en resulti, després de superar el tràmit a les Corts Generals en els propers mesos, fixarà les directrius bàsiques de la política audiovisual a l’Estat espanyol, és a dir, el mínim comú denominador en matèria audiovisual, que determinarà el marc del desenvolupament de la normativa autonòmica. La llei ha de transposar i incorporar a l’ordenament jurídic intern la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, arran de la modificació operada per la Directiva (UE) 2018/1808, del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre de 2018, per la que es modifica la Directiva 2010/13/UE, sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a la prestació de serveis de comunicació audiovisual (Directiva de serveis de comunicació audiovisual), atesa l’evolució de les realitats del mercat.Llegeix més »