Quan els noms propis en català estaven prohibits: la recuperació d’un cas singular – Xavier Gayán i Agustí Pou

El dret a triar el nom amb què se’t coneix i reconeix en l’àmbit públic és avui un dret emparat internacionalment i reconegut per la legislació interna, sobretot en la nova Llei del registre civil. Però la voluntat de ser identificat per un nom en la llengua pròpia ha estat, massa vegades, i com veurem tot seguit, l’art de fer compatible les lleis prohibitives amb l’erudició filològica.

De fet, mirant algunes disposicions del poder públic, copsem la importància de la llengua que es fa servir per designar les persones. Es pot il·lustrar amb un exemple històric sagnant. Per als musulmans conversos la Nueva Recopilación (cos legal sancionat el 1567 per als territoris de la monarquia castellana) establia, amb poques subtileses, que “algunos de los nuevamente convertidos se llaman nombre o sobrenombres de moros; mandamos que de aquí adelante no se lo llamen, i si alguno dellos tienen agora nombre, o sobrenombre, que suene a moro, lo quite, i no se lo llame, i tome otro nombre christiano”. En contraposició al cas exposat, segles més tard, en un formulari de declaració de naixement de 1984 ja veiem com el nom femení àrab “Hanan” és consignat com a tal en adjuntar-se informe del Consolat General del Marroc a Barcelona que aquest nom no té traducció al castellà. (Arxiu Central del Registre Civil de Barcelona, Lligall de naixements 2670, foli 287, 7 de juliol de 1984). Fins a arribar a  la legislació actual, que permet sense necessitat de justificar-ho la inscripció de noms estrangers.Llegeix més »

L’ús de la llengua catalana en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador – Josep Canício

20161228162746-1024x768L’ús i la valoració del català en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador ha estat objecte de controvèrsia des de l’inici d’aquestes proves, l’any 2014.  Tot seguit s’analitzen els termes i l’evolució d’aquesta qüestió.

 

  1. Les llengües dels exàmens d’accés a la professió

En la seva edició del 9 de maig de 2016, el diari El Punt Avui publicava una notícia amb el títol El Suprem imposa l’ús del castellà en la prova d’advocacia on, referint-se a una aleshores recent sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (Sentència 754/2016, de 25 de febrer), parlava del recurs presentat per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia  “contra el reglament que normativitza aquestes proves [les d’accés a les professions d’advocat i procurador] amb l’objectiu de fer prosperar la inclusió del català en els exàmens”.

La lectura del titular feia pensar que la Sentència resolia de manera explícita, confirmant-ho, el que havia estat ocorrent fins a aquell moment, això és: que els exàmens d’accés a l’advocacia només es podien fer en castellà. Una anàlisi més acurada de la resolució des del punt de vista jurídic, però, ens ajudarà a veure que no era així. La Sentència, certament, desestimava el recurs de l’Associació de Juristes, però el que resultarà aclaridor és determinar què és el que concretament es demanava.Llegeix més »

Conferència sobre les bones pràctiques lingüístiques a la justícia – Rosa Lizandra

El passat 10 de desembre va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la conferència Bones pràctiques lingüístiques a la justícia, en el marc del cicle de conferències que organitza aquesta entitat sota el títol Espais d’actualitat. Aquesta sessió ja venia precedida de la V Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, trobada organitzada pel Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya i que ja s’ha convertit en un fòrum habitual on es tracten diferents aspectes del català en el món jurídic i judicial.

La conferència va comptar amb la intervenció de quatre ponents amb diferents responsabilitats en l’entorn judicial: M. Josep Feliu, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia; Anna M. Terradas, degana de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Mataró; Josep Canício, degà del l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tortosa, i Francesc Xavier González de Rivera, magistrat del Jutjat Social 3 de Barcelona.Llegeix més »