Introducción
El Paraguay es un país ubicado en América del Sur, que limita con Argentina, Bolivia y Brasil. Constitucionalmente (art. 1), se configura como un Estado social de derecho, unitario, indivisible y descentralizado. Políticamente, está dividido en 17 departamentos. Su población actual es de, aproximadamente, 7.353.000 de habitantes.[i] En este país sudamericano, la diversidad lingüística ha sido negada por varios siglos; pese a que el guaraní fue, por largo período de la vida independiente,[ii] la lengua casi única, el castellano ha sido asumido por el Estado nación como único idioma del sistema educativo y de la Administración. En la actualidad, como resultado de políticas lingüísticas colonialistas y unilingüistas, y a pesar de los sustantivos avances en las legislaciones para la oficialización del guaraní, esta lengua está sufriendo un acelerado proceso de desplazamiento por el castellano. En este escrito se aborda el marco jurídico actual de las políticas lingüísticas paraguayas; se abordan más detenidamente las normativas orientadas a la normalización del uso de la lengua propia del país: el guaraní.Llegeix més »
Etiqueta: diversitat lingüística
La lengua guaraní en Paraguay: marco jurídico actual – Miguel Ángel Verón
Le français, seule langue de l’Assemblée de Corse ? – Sébastien Quenot
Saisi par le Préfet de Corse, le 9 mars 2023, le tribunal administratif de Bastia a annulé le règlement intérieur de l’Assemblée de Corse pourtant adopté à l’unanimité des 63 conseillers territoriaux le 16 décembre 2021.
Le motif avancé par l’Etat et son représentant en Corse repose sur un principe fondamental qui traverse tous les régimes politiques de la France, de l’Ancien régime monarchique précédant la Révolution française à la Ve République contemporaine. Depuis 1992, il est même gravé dans le marbre de la Constitution et dans un pays qui sacralise le monolinguisme, il s’énonce comme un psaume. « La langue de la République est le français ». Le singulier de l’énoncé n’admet point l’existence d’autres singularités. L’acception si insolite de l’universalisme français se fait au détriment de l’acceptation de la diversité linguistique de la France. La communauté politique surplombe les communautés linguistiques jusqu’à obtenir leur assimilation après un laminage aussi absolu que résolu visant à faire du français la seule langue de la Corse.Llegeix més »
L’esperanto, avui: qui el parla i per què? – Xavier Alcalde
El dia 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Llengües Maternes, un moment particularment adequat per parlar de l’esperanto. I és que podríem considerar que els membres del moviment social creat entorn d’aquesta llengua són activistes per una comunicació igualitària i sense fronteres.
Ara fa un any vaig publicar un llibret sobre la història de l’esperanto i la seva relació amb l’anarquisme. Des de llavors n’he fet una desena de presentacions i pel que sembla encara hi ha interès pel tema —la propera serà al Casal Català de Tolosa. Cadascuna d’elles agafa una línia diferent, en funció de les preguntes dels assistents. És habitual que hi vingui gent encuriosida pel fenomen mateix de l’esperanto. Encara existeix? Hi ha molta gent que el parla? Com es pot aprendre? Hi ha literatura en esperanto? Quin sentit té aquesta llengua avui dia?
El món ha canviat molt. Fa 80 anys havies d’estar una mica despistat per fer aquestes preguntes. L’esperanto era quelcom habitual, fins al punt que moltes de les persones que llegeixen aquestes línies no són conscients que els seus avis o altres familiars d’aquella època probablement el parlaven o com a mínim l’havien estudiat.Llegeix més »
Ressenya de Pla Boix, Anna M. (2022). En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya. Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional. Institut d’Estudis de l’Autogovern, Col·lecció de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, núm. 13, 491 pàg. – Agustí Pou
Els darrers anys l’interès pel dret lingüístic s’ha centrat, si no exclusivament, sí de manera molt principal, en la regulació de l’ús i l’aprenentatge de les llengües en l’àmbit escolar. En aquest context, s’ha de destacar el darrer llibre d’Anna Pla, En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya. Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional com una aportació cabdal a l’estudi dels orígens i fonaments, els elements configuradors i els límits del règim lingüístic de l’ensenyament primari i secundari a Catalunya. Publicat dins la col·lecció de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb el número 13, el llibre compta amb un breu pròleg de Jordi Pujol i Soley, que subratlla, més enllà del mèrit científic, l’oportunitat de l’obra, que “és un toc d’alerta en un moment en què davant la diversitat d’atacs contra l’autogovern català –pel finançament, per l’escapçament de moltes competències, etc.– podria passar que es perdés de vista que la identitat és el fet central i del tot determinant d’una nació, i que al seu torn la llengua i la cultura en són una peça essencial“.Llegeix més »
Ressenya del llibre “Demandas lingüísticas y conflicto político en España” – Daniel Cetrà
El llibre Demandas lingüísticas y conflicto político en España (2021), escrit per Andrea C. Bianculli, Jacint Jordana, i Mónica Ferrín, és una contribució rica i valuosa a la literatura acadèmica sobre les controvèrsies lingüístiques a Espanya. Des de la pàgina web del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales us el podeu descarregar gratuïtament.
De què tracta el llibre?
Els autors es plantegen la pregunta següent: sota quines condicions sorgeixen a Espanya demandes lingüístiques i conflictes polítics de caràcter lingüístic? Volen esbrinar quan es mantenen estables els equilibris a les comunitats multilingües (en el sentit d’acceptació àmplia de l’statu quo) i quan esdevenen inestables.Llegeix més »