Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat. Un llibre que farà forat – Albert Fabà

Riera Gil, Elvira (2017). Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis de l’Autogovern, 167 p. (IEA-Recerca; 4). Disponible en línia aquí

Vet aquí un llibre important. I no és que ho digui jo, només. Una persona tan destacada en la filosofia política com el professor Ferran Requejo és del mateix parer. Requejo ha orientat la recerca de doctorat d’Elvira Riera, l’autora del llibre que comentem, i alhora n’ha escrit el pròleg. Un pròleg que acaba amb aquestes paraules: “El lector està a punt d’endinsar-se en un treball cridat a ser un punt de referència de futures recerques internacionals en aquest camp” (Riera: 14).

A banda de l’opinió del catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, cal preguntar-se per quina raó aquesta recerca de Riera pot ser aquest “punt de referència”. Des del meu punt de vista, la resposta té a veure amb el fet que bona part dels conceptes, de les tipologies, de les polítiques lingüístiques que es proposen són generalitzacions (bones generalitzacions) d’una situació sociolingüística i politicolingüística (la nostra, la catalana) que cada cop pot servir més de referència en l’escena internacional. I és que, al món d’avui en dia, cada cop hi ha més societats plurals, des del punt de vista sociolingüístic, mixtes, per dir-ho amb la terminologia de l’autora del llibre.

Internacionalment, s’ha tendit a situar la reflexió politicolingüística en tres tipologies:

  1. Estats bàsicament homogenis, tant des del punt de vista sociolingüístic com politicolingüístic; com a molt la diversitat provindria de minories “recents” d’immigrants estrangers, sovint poc considerades, per cert, a les teories “normatives”. Un bon exemple podrien ser Portugal o Alemanya.
  2. Estats amb diversitat lingüística interna, però dividits en unitats territorials sociolingüísticament homogènies. Els paradigmes són Suïssa i Bèlgica, tot i que en aquest darrer cas la regió de Brussel·les no s’hi ajusta.
  3. Els territoris on la majoria de parlants són d’una determinada llengua, que s’insereixen en estats on la llengua majoritària és una altra llengua.

Llegeix més »

Minories lingüístiques? – Elvira Riera

El dia 12 de març François Rocher, professor de ciències polítiques de la Universitat d’Ottawa, va pronunciar a l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) la conferència Secessió i drets lingüístics de les minories: la perspectiva Canadà/Quebec. Aquesta conferència s’emmarca en el cicle de sessions del Fòrum sobre el dret a decidir organitzades per l’IEA.

La seva exposició, sistemàtica i detallada, va resseguir com la minoria anglòfona quebequesa, ja definida com a minoria nacional en la constitució federal canadenca de 1867, té reconeguts no sols el dret d’accés als serveis públics en anglès, sinó també el control de les seves pròpies institucions educatives, sanitàries, socials i culturals anglòfones. Llegeix més »