Bibliografia sobre dret lingüístic a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea – Elena Heidepriem

 

El Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, especialitzat en sociolingüística, política i planificació lingüístiques, dret lingüístic, ensenyament de llengües i altres matèries afins, elabora periòdicament diversos productes documentals per facilitar als recercadors, estudiosos i persones interessades en aquests temes eines que els facilitin arribar a informació de qualitat en diferents àmbits i suports.

Destaquem avui les Bibliografies selectives sobre temes d’actualitat.  Aquestes inclouen referències bibliogràfiques d’articles de revista, monografies i obres multiautoria, com ara  reculls de ponències presentades a jornades i congressos o handbooks en matèries concretes, en les quals generalment intervenen autors destacats d’arreu.

Les darreres bibliografies apareixen regularment com a novetat al web del Centre. A l’apartat Bibliografies selectives trobareu en primer lloc les més recents cronològicament. Per consultar-ne d’anteriors o per blocs temàtics concrets accediu a l’apartat Totes les bibliografies.

Avui us presentem les darreres tres bibliografies que s’han confeccionat sobre Dret lingüístic. La gran quantitat d’obres de què disposa el Centre de Documentació en Política Lingüística ens obliga a presentar-les fraccionades, segons dos criteris: un de cronològic i un de territorial.

Així, us posem a les mans tres bibliografies, cronològicament coincidents, referides a tres territoris que comparteixen història i civilització i disposen de legislacions comparables: Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea.Read More »

Conseqüències de la política lingüística de l’Estat espanyol per a les empreses catalanes – Abel Carretero i Josep Vidal

Durant la transició al règim democràtic a l’Estat espanyol, Catalunya va reivindicar el reconeixement i el ple exercici de la seva identitat a través de les diverses possibilitats que el canvi de sistema polític oferia; una identitat —la catalana— que troba en la llengua un dels seus elements més característics, singulars i, segurament, decisius i fonamentals per a la cohesió social.

Ara bé, en paraules del Síndic de Greuges de Catalunya, a l’Estat espanyol «[…] tenim un marc legal en matèria lingüística que atorga una preeminència al castellà pel fet de ser llengua oficial a tot el territori estatal i alhora una preeminència a Catalunya de la llengua catalana pel fet de ser declarada llengua pròpia […]».[1]

L’evident importància de la llengua en el món actual sumada al marc lingüístic legal de l’Estat espanyol fa que hi hagi un gran volum legislatiu quant a llengües en diferents àmbits, sectors entre els quals hi ha el socioeconòmic. En aquest sentit, la majoria de governs —siguin d’on siguin— intenten protegir i fomentar la seva llengua i crear una regulació lingüística prou potent i específica per tal de defensar-la i enfortir-la en el màxim nombre d’àmbits i sectors possibles.Read More »